El Peralada va empatar a dos contra el Rápido de Bouzas i no va poder aconseguir el desitjat ascens a Segona Divisió B. Els gironins van remuntar el gol inicial dels gallecs, que van empatar al segon temps. L'empenta final de l'equip d'Arnau Sala va ser insuficient i el conjunt xampanyer es va quedar a les portes de la glòria.
L'inici de partit va ser molt igualat i els dos equips esperaven quin era el plantejament del rival per prendre decisions. El primer a avisar era el conjunt gallec, amb un tímid xut que atrapava amb facilitat Gianni. Responia Coro, que després d'una bona combinació amb Cesc Clotet, veia com el seu xut, que anava a porteria, el desviava providencialment un defensa visitant a córner. Poc després ho tornaven a provar els gallecs, mitjançant Pereira, que creuava massa el seu xut.
El duel no tenia un dominador clar i els minuts passaven davant l'espera dels dos equips, que conscients de la importància del duel arriscaven més aviat poc. Seguia el tempteig i semblava que les accions aïllades podien començar a decantar la balança. En una d'elles, va estar a punt Ernest Forgas de fer el primer gol del partit. El porter visitant, Diego, va rebutjar malament una pilota que va quedar als peus de Forgas, que tot i tenir la porteria buida, no va poder encertar entre els tres pals el seu xut des de 35 metres.
A partir dels 20 minuts de partit el Peralada ja portava la iniciativa del partit. Tenia la possessió i no patia en excés, tot i que els gallecs tancaven molt bé l'equip en zona defensiva i deixaven poques opcions d'atac pel centre, per la qual cosa les arribades gironines es produïen per les bandes. Quan semblava que més controlat estava el partit, gerro d'aigua freda. Era una de les armes del Rápido de Bouzas i ho van aprofitar. Jugada embolicada a la frontal de l'àrea que acabava bombejada per Pablo Carnero, que sense deixar caure la pilota va enviar una canonada a l'escaire, impossible per l'estirada de Gianni. Els visitants havien fet part de la seva feina, que era marcar a domicili. Però el Peralada, en un obrir i tancar d'ulls, van tornar a igualar l'eliminatòria. Bona jugada de Cesc Clotet per banda, que després de guanyar la línia de fons va centrar per a Boniquet, que amb sang freda dins l'àrea va desfer-se d'un rival i va enviar la pilota al fons de la xarxa per esterilitzar el gol dels de Patxi Salinas.
Obligats a guanyar el partit
El gol aconseguit al primer temps privava el Peralada de qualsevol opció de pujar a Segona Divisió B mitjançant un empat, de fet, només el 0 a 0 els donava aquest benefici. Així doncs, només la victòria donava l'ascens als d'Arnau Sala i tenien 45 minuts per davant per aconseguir-ho. I no van trigar en encarrilar-ho. Al minut 52, Coro enviava al fons de la xarxa una falta directa, molt escorada a la banda, que entrava al fons de la xarxa sense que cap jugador la desviés. Quedava poc més de mitja hora per davant i tot i l'avantatge, el Rápido de Bouzas no es va desesperar conscient que l'empat a 2 gols els beneficiava a l'hora d'aconseguir l'ascens.
Si a la primera meitat era el Peralada el que neutralitzava ràpidament el gol visitant, en aquest segon temps, els gallecs empataven ràpidament el gol de Coro. Diego Diz, amb el cap, posava el 2 a 2 al marcador després d'aprofitar un rebot a una aturada de Gianni. Gerro d'aigua freda per a l'equip alt-empordanès, que tenia mitja hora de partit per guanyar i aconseguir l'ascens. Ara, el temps corria en contra dels interessos de l'equip d'Arnau Sala.
Últim esforç sense premi
Monòleg total i absolut del Peralada en els últims minuts de partit. No hi havia cap altra solució que no fos anar a l'atac com mai i buscar un gol que donés la recompensa al treball de tota la temporada. Però no hi va haver manera de trencar el mur defensiu del Rápido de Bouzas. Entre pilotes llargues, imprecisions i tanganes per la poca esportivitat del seu entrenador, Patxi Salinas, que va llançar una pilota al camp mentre el partit s'estava jugant, el temps s'esgotava irremeiablement per als interessos gironins. Les dues oportunitats més clares per cantar victòria les van tenir els dos centrals a l'afegit. Primer Vallho, amb el cap, rematava fora i, a l'última jugada, Estellés, sol des del punt de penal, rematava centrat i al cos del porter.
Al final, les llàgrimes es van apoderar de tots els jugadors xampanyers, ensorrats sobre el terreny de joc i impossibles de consolar pels entrenadors i pels aficionats. El final més cruel.
