l llarg de la meva vida, entre altres coses, he fet d'entrenador en diversos equips, però sempre entrenant nois. Una sèrie de circumstàncies em van portar a fundar un club per dedicar-lo en exclusiva a nenes/noies, per ensenyar-les a jugar al bonic esport que és el futbol, però sense competir. Puc dir amb orgull que som l'únic club exclusivament femení de la ciutat. El Gerunda va ser fundat l'any 2012, però fins l'abril del 2013, i gràcies al suport de l'àrea d'Esports de l'Ajuntament de Girona, que ens va llogar un petit però molt coquetó camp de gespa artificial, vam poder veure realitzat el nostre somni, i començar a escriure la nostra pròpia història, en iniciar l'activitat per la qual vaig crear aquest club, que no era una altra que poder ensenyar a jugar a futbol.

Una quinzena de nenes i noies d'edats diverses, es van vestir, amb la samarreta fúcsia i els pantalons i mitgetes negres, i van fer el seu primer entrenament com a club de futbol femení. La meva idea era (il·lús de mi!), només ensenyar a jugar , però sense competir... i va passar el que de lògica havia de passar, que no era altra cosa que les noies volien competir i se'n van anar (o van venir a buscar-les) a altres clubs.

I apa, a tornar a començar, amb les poques que es van quedar i amb altres de noves que volien provar si els agradava; i tornem-hi, s'acaba la temporada i... nova deserció de jugadores a altres equips Vaig haver d'oblidar-me de la meva filosofia, i apostar per fer un equip que entrés en competició, i d'aquesta forma no vaig perdre gaires noies (sempre hi ha equips que te'n «roben» alguna).

El 2015 vam posar en competició femenina de futbol-7 el nostre primer equip, i la temporada va ser «apoteòsica», doncs d'una vintena de partits, només en vam guanyar un, el darrer de la lliga (i encara no m'ho acabo de creure). La resta els vam perdre per golejades com un 23-0 , 19-1...

Aquesta temporada 2016-2017 que ara acabem, el mateix equip ha quedat sisè d'una lliga de setze equips (alguna cosa hem ensenyat a aquestes magnífiques nenes-jugadores), i a mes també em posat un segon equip en competició. Hem acabat aquesta temporada amb mes de seixanta jugadores, la mes petita de cinc anys, la més gran de catorze.

Ara bé, la meva preocupació, més que la meva reflexió, és la següent: si a més de continuar fent escola i formació de jugadores, vull que el nostre Gerunda FC tingui futur, em veig obligat forçosament a posar nous equips en competició, però es clar aquests equips ho han de fer en camps de futbol-11, en les categories de cadets-juvenils, 14-18 anys i sèniors, més de 18 anys; si no ho faig així, no tenim futur, doncs tornarem a patir el mateix que en els nostres inicis , les jugadores marxaran a altres clubs, és a dir, nosaltres fem la feina i la resta se'n beneficia i, a més, gratuïtament. Per tant, la por que tinc i la pregunta que em faig , i que ningú m'acaba de saber respondre, i sobretot, de donar-m'hi una solució, es òbviament la següent: on podré aconseguir encabir aquests dos nous equips? Qui em deixarà les instal·lacions per entrenar amb condicions i jugar els caps de setmana?

Les instal·lacions són propietat de l'Ajuntament, però sembla ser que la majoria estan «cedides» a clubs mes importants, els quals tenen prioritat en front als petits que volem treure el cap.

Només em cal fer un crit ben fort des d'aquestes reflexions per si algú té una solució al greu problema de continuïtat de la meva Escola de Futbol Femení Gerunda FC, amb l'objectiu de poder continuar aquesta bonica tasca, com és la d'ensenyar a totes aquelles nenes, noies, o dones que vulguin aprendre aquest bonic esport que es diu futbol.