Dos dels protagonistes de la Lliga Endesa que el València va celebrar divendres contra el Reial Madrid tenen passat gironí. El tècnic, Pedro Martínez, i l'aler Fernando San Emeterio, van formar part de l'Akasvayu en la darrera temporada en què va participar a l'ACB. Martínez, que ha aconseguit el seu primer títol de Lliga, només hi va passar aquella campanya 2007-08, sent el substitut d'Svetislav Pesic, mentre que San Emeterio, que ja havia guanyat una lliga contra el Barça amb el Baskonia la temporada 2009-10 va aterrar a Fontajau un any abans, aixecant amb l'Akasvayu la FIBA Cup i essent recordat per l'afició gironina pel seu joc i encert en el tir exterior. En la memòria hi restarà per sempre un rècord de 10/11 en triples en un partit contra el Dijon.

La fallida de l'Akasvayu es va oficialitzar el 25 de juliol de 2008, després d'una temporada en la qual l'equip havia arribat a la final de la ULEB Cup -en què va perdre la final davant el Joventut de Badalona (54-79)- i va quedar setè en la fase regular de la Lliga ACB, accedint al play off, on va quedar eliminat, precisament també, pel conjunt badaloní, amb una sèrie que es va haver de jugar a tres partits.

La temporada següent Pedro Martínez començaria sense equip, però ja a la jornada 11 es va incorporar a la disciplina del Cajasol sevillà, substituint Manel Comas i, de Sevilla, va passar a Gran Canària, on va estar cinc temporades consecutives, en què en quatre ocasions va aconseguir situar l'equip al play off, amb una semifinal com a millor resultat. La passada temporada va entrenar el Manresa, salvant-lo del descens. En aquesta, la primera al València, ha aconseguit allò amb què tot entrenador somia, aconseguir el títol i, a més, davant el Reial Madrid i amb el factor pista en contra.

Pel que fa a Fernando San Emeterio, va començar a jugar fases finals de la Lliga ACB amb l'Akasvayu de Pesic (va arribar a Fontajau des del Valladolid) i, des d'aleshores, no se n'ha perdut ni una. Sortint de Girona va fitxar pel TAU de Vitòria, Caja Laboral des de la temporada 2009-10 i, des de la temporada 2013-14 Laboral Kutxa Baskonia. A Vitòria, de la mà de Dusko Ivanovic, va aconseguir arribar a la final ACB en la seva primera temporada, mentre que en la segona va saber què era aconseguir aixecar un títol de Lliga, superant el Regal Barça en la final amb un ràpid 3-0 i partint amb el factor pista en contra.

Divendres passat, jugador i tècnic, ambdós debutants a València i que no havien tornat a coincidir des de la desaparició de l'Akasvayu, van aconseguir aixecar el títol de Lliga. I aquesta no és una gesta qualsevol. Aquest títol és gairebé un monopoli de Barça i Reial Madrid, que des de la temporada 2010-11 s'havien repartit tots els títols (tres per al Barça i tres per al Reial Madrid) en sis finals consecutives entre ells.

San Emeterio, de 33 anys, ja havia estat una peça clau en la Lliga aconseguida davant el Barça pel Baskonia (seva va ser la jugada de 2+1 que aconseguia capgirar el 78-76 favorable al Barça a pocs segons del final), i va aconseguir tirar de galons i serenitat per conduir aquest València Basket a un títol de Lliga davant el totpoderós Reial Madrid de Sergio Llull. El càntabre va declarar, en referència al seu palmarès que «tinc dues Lligues, i totes dues, per ser sorprenents, valen per deu».