Després de mitja vida jugant a futbol Sergi Oliveras va decidir penjar les botes, amb 14 anys, per buscar un altre esport que el motivés més. Amb l'etapa tancada a l'Escola de Futbol Tramuntana, de Bàscara, aquest noi d'Orriols va practicar l'escalada en el rocòdrom de Camallera abans d'endinsar-se a les curses d'orientació, on està destacant. Oliveras ara té 18 anys i els darrers dies ha tornat de la serra madrilenya de Canencia i Miraflores amb quatre medalles de bronze en el Campionat d'Espanya júnior.

Es coneix com a cursa d'orientació una activitat esportiva camp a través, contrarellotge i sense itinerari prefixat, on el participant ha de passar per uns controls assenyalats en un mapa en el menor temps possible i amb l'ajuda d'una brúixola.

A través del club Aligots de Girona, Oliveras aspira a ser cridat amb la selecció catalana absoluta pel proper juny per anar al Jukola de Finlàndia, una de les curses d'orientació mundials de referència. El corredor d'Orriols -estudiant d'Enginyeria Informàtica a Girona- va més enllà, i després d'haver-se quedat a les portes de la selecció espanyola, fa només uns dies, confia a treure-hi el cap el 2018 amb la clara missió de participar en el Mundial en el seu darrer any júnior.

Entrevista

Quin dia t'interesses per les curses d'orientació?

Sempre havia jugat a futbol en el Tramuntana de Bàscara, i fa quatre o cinc anys vaig tocar de peus a terra, veia que no m'agradava i que hi jugava pels amics. Després vaig fer escalada al rocòdrom de Camallera, em va encantar, i també anava a córrer per la muntanya, sense competir. Fa tres anys, anant al fisioterapeuta, li vaig preguntar si coneixia algun esport de muntanya i em va parlar de les curses d'orientació, que l'Aligots de Girona feia un entrenament obert i hi vaig anar. És un esport que mai hauria descobert.

I en quin moment t'hi poses?

Des de fa un any i mig m'ho prenc seriosament, entrenant gairebé cada dia i tocant el mapa un, dos o tres cops per setmana. Aquest Campionat d'Espanya és el que he tret resultats més destacats, l'any passat vaig ser primer de Catalunya en Homes 18 (H18) i aquest 2017 també participo en la lliga espanyola amb l'Aligots.

En quin tipus de cursa d'orientació competeixes?

Hi ha les lineals, que són en les que competeixo jo, i les score. A la sortida de la cursa, et donen un mapa amb diversos punts que estan en un ordre i ho has d'intentar acabar amb el mínim temps possible. T'has d'orientar amb els elements que hi ha, camins, corriols, arbres singulars o roques. En el Campionat d'Espanya, vaig aconseguir el bronze en les modalitats de la llarga distància, que sol fer-se amb una hora i mitja, en la mitja distància (35 minuts), en esprint (15 minuts) i en relleus mixtos. També hi havia els relleus clàssics, on vam ser quarts.

T'imaginaves tornar amb quatre bronzes?

En part no, perquè era el meu primer Campionat d'Espanya, però després m'esperava una mica més de mi, alguna plata o or. No hi va haver aquesta sort, però no va estar gens malament.

Quina és la clau, orientar-se amb la brúixola?

La brúixola t'ajuda, és una cosa segura i és importantseguir una bona direcció. La intuïció és mínima i sobretot és important tenir una lectura molt ràpida del mapa i entendre els elements.

Què coneixes del circuit quan comences les curses?

Pràcticament res. Estudiar el circuit és impossible, cada carrera és diferent i els criteris del traçador són molt amplis. L'únic que sabem és la zona prohibida per on no passar, a partir d'això ens fem una estratègia, intentem treure mapes d'on sigui, amb fotos de satèl·lit, per saber si hi haurà moltes pedres o clarianes. Et fas una idea, però mai serà exacte. Et pots trobar zones com les de Madrid, amb més pedres, o amb bosc bastant dens, amb dunes...

Com aconsegueixes un mapa per entrenar, per exemple, a l'Empordà?

O te'l fas tu o llogues un cartògraf que te'l faci, però val molts cèntims. N'hi ha que s'han utilitzat antigament, el 2010 es va fer un campionat català a Llers i en el castell de Sant Ferran de Figueres una copa catalana. Ara, el mapa que està millor de l'Alt Empordà és el del castell de Recasens, està dissenyat per l'Aligots, té molt desnivell, molta pedra i és bastant similar als mapes que ens trobem a Madrid.

El pròxim pas és la selecció?

Pel que fa a l'espanyola, no he estat dins de la preselecció, però el proper any ho tornaré a intentar, serà el meu últim any de júnior per poder anar en el Mundial. El repte d'ara és anar a la catalana, en categoria absoluta, faré les proves per intentar anar al juny en el Jukola de Finlàndia.