La Marató d'Empúries sempre ha estat especial i aquest any ho serà molt més. La d'avui no serà una marató més, és la culminació d'una feina de 28 anys. Xavier Avellana no havia estat mai tan nerviós abans d'afrontar una cursa com aquesta setmana, en els dies previs a la 14a edició de la Marató d'Empúries; la número 100 de la seva carrera. Ha volgut celebrar aquest aniversari a casa, decisió que va prendre fa dos mesos i per la qual ha hagut de fer 5 maratons en només deu setmanes.

Tot va començar el 30 d'octubre de 1988 a Figueres, en una prova que va tenir poc més de 150 participants. Res a veure amb els registres actuals en aquest tipus de proves. En aquest temps ha corregut en onze països diferents i més d'una vintena de ciutat, de les quals guarda records especials a Barcelona, Sant Sebastià, París, Orlando o la cinquanta a Monschau (França), on va creuar la línia d'arribada agafat de la mà de la seva filla.

També la de València, on recorda que «vaig anar sense preparació i al quilòmetre catorze em vaig asseure a terra sense ganes de continuar. Tenia l'hotel a 500 metres i li vaig demanar a un membre de l'organització que em portés en moto. Em va dir que no i vaig decidir acabar-la. Vaig aprendre que no havia d'abandonar». Avellana assegura que «segueixo respectant la marató com el primer dia, només que he après a dominar-la». Conscient que amb els anys s'ha convertit en un referent a la província i la resta de Catalunya, es mostra agraït del suport que està rebent aquests dies i recorda també la figura de Joaquima Casas, a qui destaca com la pionera de l'atletisme amb més de 170 maratons.

A punt d'entrar en un grup exclusiu, només pensa a gaudir de la prova d'avui. La seva fita no ha passat desapercebuda per a ningú i un dels organitzadors de la Marató d'Empúries, Antón Brugués, destaca que «és un honor que hagi triat la nostra prova per celebrar aquest centenari, les ha fet totes, fins i tot l'any passat, que la vam haver d'anul·lar, la va córrer tot sol». En aquest cas Avellana la farà molt acompanyat, i un cop acabada anuncia que farà una aturada indefinida però no definitiva «per fer altres coses», confessa. Entre les seves il·lusions hi ha fer la Marató de Boston, Japó i fins i tot alguna a l'Àfrica. El més immediat és correr avui, en el que serà l'últim capítol del segon llibre de memòries que està escrivint.