Ify Ibekwe està enamorada de Girona. Passat l'estiu, un cop s'hagi estrenat a la WNBA amb Los Angeles, l'aler pivot nord-americana vol tornar a la ciutat. Prefereix viure aquí, en un apartament de Barri Vell, i no pas a Rússia o Turquia on, amb el seu innegable talent, segur que guanyaria més diners que a l'Uni. I ahir va demanar a crits que Pere Puig li planti davant la cara una proposta de renovació. Ibekwe no ha fet la seva millor temporada, o com a mínim no ha jugat al nivell que pot arribar a oferir; i tampoc és una de les jugadores més fàcils de portar per a un entrenador (sigui jove com Surís o veterà com Ramon Jordana). Però ahir, en el moment de la veritat va respondre. Ibekwe va assumir la responsabilitat al llarg de tot el partit (38 de valoració) i, també, en els moments finals, anotant cinc punts seguits quan Sílvia Domínguez havia posat l'Avenida per davant (65-68) i la por al cos als més de quatre mil espectadors que hi havia a Fontajau. El compromís d'Ibekwe, que té líquid al genoll des del cop que va rebre dimecres a Salamanca, l'aparició de Kristina Alminaite com a element diferencial en les defenses zonals de l'Uni i el pas endavant, a nivell mental, de tot l'equip per gironí per, primer cop aquesta temporada, donar resposta a l'exigència física de l'Avenida van ser les claus perquè el darrer partit de la veterana Noe Jordana a Fontajau fos molt dolç. Victòria per 79-75 i la final de lliga que s'allarga fins dimarts en un tercer partit que tornarà a portar la sèrie a Salamanca.
Abans, l'Uni havia aconseguit arribar al descans amb el partit igualat (39-39) després de vint minuts en els quals va quedar clar que Ify Ibekwe estava disposada a fer un pas endavant i, li fes mal o no el genoll va intentar acaparar el protagonisme ofensiu de les gironines en els primers minuts en què l'Avenida va aguantar bé el cop gràcies al talent de Milovanovic i a la força interior de De Souza. L'activitat de la pivot brasilera va castigar amb tres faltes personals massa ràpides a Coulibaly, però, el que era un problema greu per als plans d'Èric Surís va acabar obrint la porta al protagonisme de Kristina Alminatie. Els inacabables braços de la pivot lituana varen col·lapsar encara més del que ja és habitual en els equips d'Ortega, l'atac contra zona de l'Avenida. Les castellanes, sobretot en els moments que MIlovanovic estava a la banqueta, varen tenir autèntics problemes per anotar en els atacs posicionals. Salamanca, però, va continuar vivint dels clàssics beneficis del guió d'Ortega: pilotes recuperades i alguns rebots d'atac. I, a sobre, Alminaite es va despertar en atac amb una fiabilitat en els tirs de quatre/cinc metres poc vista en ella aquesta temporada. Al descans, i després d'un triple afortunat de Peters i un altre de Sílvia Domínguez, el partit va arribar-hi igualat (39-39) amb Alminaite de, sorprenent, màxima anotadora (10 punts).
Després del descans, el partit va seguir amb els mateixos paràmetres. D'entrada, amb el suport de Fontajau i l'experiència de dos veterans de l'arbitratge, tant a l'ACB com a lliga femenina, Terreros i García León, l'Uni va poder superar la maledicció del tercer quart. Per primer cop en els cincs partits d'aquesta temporada entre gironines i castellanes la defensa de l'Avenida no va poder decantar el partit ni quan, després de fer la seva quarta falta personal, Alminaite va haver de marxar a la banqueta. Sense Alminaite, Elonu va trobar alguna facilitat més per anotar des del pal mig, però I'Uni responia amb Ibekwe, amb Coulibaly o com pogués. El partit s'encaminava cap a un final igualat: 58-55 al final del tercer quart. I això que la diferència en valoració (72 a 42) estava deixant ben clar el gran partit de l'equip d'Èric Surís.
En un moment crític per a l'Avenida ben entrat el darrer quart, l'Uni es va arribar a posar set punts per davant, Sílvia Domínguez va agafar la responsabilitat. Amb vuit punts gairebé consecutius, la base de Montgat es va encarregar de donar la volta al marcador i, més important, de generar molts nervis a l'Uni. Una pilota perduda de les gironines va acabar portant Elonu a la línia de tirs lliures per posar la por als quatre mil espectadors del pavelló de Fontajau (65-68). Allà, però, en un moment clau Ify Ibekwe va demanar a crits la renovació a Pere Puig amb cinc punts seguits (70-68). Va arribar el cara o creu final, amb els tirs lliures convertint-se en determinants. Domínguez va anotar-ne quatre per posar l'Avenida per davant (71-72) i Ibekwe tornant a capgirar la situació a un minut i mig per acabar el partit (73-72). En ple festival de la nord-americana, Ibekwe va recuperar una nova pilota per creuar tota la pista i posar un 75-72 que va deixar l'Avenida contra les cordes. Les castellanes no varen anotar en el següent atac i, després d'un important rebot ofensiu d'Alminaite, Leo Rodríguez va anotar a un peu un complicat bàsquet esmunyint-se de la pressió de dues rivals que va certificar el bitllet cap al tercer partit. A nou segons per acabar, Sílvia Domínguez va tornar a posar l'Avenida a tres punts (77-74). Però la victòria no es va escapar. Dos tirs lliures d'Ibekwe, partit resolt i encara temps per, a dos segons, demanar u canvi i començar l'homenatge a Jordana (79-75).
