eo Messi. Només hi ha un futbolista en tot el món amb la capacitat de ser tan decisiu durant tant i tant de temps. Leo Messi fa deu anys que juga a un nivell altíssim, ha estat un jugador determinant en totes les competicions i ha posat en entredit qualsevol defensa d'alt nivell. Ahir va ser la del Madrid, tot i que en altres ocasions també l'han patit els millors d'Europa; Bayern, Chelsea, Atlètic de Madrid, París Saint-Germain, els dos grans clubs de Manchester... Ofensivament, l'astre argentí ho fa tot; es posa l'equip a l'esquena i ell sol fa anar de corcoll qualsevol rival. La diferència amb els altres és que juga amb els seus adversaris com si estigués al pati de l'escola; descansa, pensa, analitza el joc, domina la pilota per crear i moure l'equip, desequilibra en conducció, busca la passada de gol, canvia el ritme, dona pausa, accelera i mata els partits amb una resolució increïble de cara a porteria.

Començava malament el partit per als de Luis Enrique. Donava la sensació que els madrilenys es consideraven millors que el seu rival i sortien a buscar la victòria al més aviat possible. L'equip de Zinedine Zidane dominava els primers minuts un Barça descol·locat que disposava de dos sistemes de joc: per atacar 1-4-3-3 i per defensar 1-4-4-2. La variant era la posició de Paco Alcácer, que quan el seu equip tenia la pilota se situava d'extrem esquerre tancat per deixar espais a banda, mentre que quan tocava defensar reculava a la línia del mig del camp. El Barça tenia problemes per defensar, Andrés Iniesta i Sergio Busquets estaven molt de costat, deixaven a Casemiro o Luca Modric amb massa metres per poder tenir el control i dominar. Tot va canviar a partir que va aparèixer Leo Messi entre línies i activava el partit. El blaugrana venia a rebre per davant dels migcentres rivals, provocava dubtes als centrals, aconseguia girar-se amb pilota moltes vegades i així poder encarar i buscar la porteria de Keylor Navas.

Molt ritme a la segona part. El Reial Madrid va tornar a sortir fort a l'inici de la segona meitat, amb el resultat novament igualat tornava a tenir l'oportunitat de sentenciar el partit i de passada el campionat de Lliga. Ahir es va demostrar que quan es troben dos equips amb tanta qualitat al davant en qualsevol moment donen sensació de perill quan s'acosten a l'àrea adversària. Al Bernabéu, tant Barça com Madrid van tenir dos bons porters que amb aturades de mèrit mantenien els seus equips dins el partit; Marc Andre Ter Stegen va realitzar un parell d'intervencions providencials i Keylor Navas va evitar el tercer del Barça amb un xut proper de Gerard Piqué.

Anades i tornades. Amb el gol d'Ivan Rakitic, el Barça ja havia aconseguit el més difícil. La remuntada al Bernabéu era un fet i només calia ser pacient amb la pilota als peus, sobretot quan el Madrid es va quedar amb inferioritat numèrica. En el moment que Sergio Ramos va ser expulsat els catalans van fer una mala lectura del partit. Llavors era més important ordenar-se amb pilota i posteriorment replegar-se per defensar que no pas donar aire als madridistes. Amb l'empat de James la sensació era que s'havien llençat de nou les possibilitats de guanyar una altra lliga. Per sort, encara en quedava una: Sergi Roberto va conduir una pilota fins a la zona de perill perquè Jordi Alba fes l'assistència cap al millor del món, que s'encarregava de fer el tercer i definitiu gol. Arribava la sentència i de la millor manera, en l'última jugada i sense donar temps de reacció al Reial Madrid.