«Aquest no serà el nostre últim títol». La frase és d'Svestislav Pesic, a la sala de premsa del pavelló de Fontajau minuts després que l'Akasvayu Girona es proclamés campió de la FIBA Cup derrotant l'Azovmash ucraïnès (79-72) el 15 d'abril del 2007. Avui fa just 10 anys. Pesic es va equivocar. Ell mateix deixaria l'Akasvayu pocs mesos després, el club s'enfonsaria la temporada següent fins a desaparèixer el juliol del 2008 i, avui dia, deixant de banda les diferents lligues catalanes, aquell títol de FIBA Cup és l'èxit més gran del bàsquet gironí al costat de la Lliga Femenina guanyada per l'Uni ara farà dos anys.

Aquell títol no va ser el primer dels molts que pronosticava Pesic, tot i que l'any següent amb Pedro Martínez a la banqueta l'equip es va quedar a un pas de guanyar la ULEB CUP a Torí, però, més enllà que el projecte Akasavayu no tingués continuïtat, res no pot amagar que, ara fa una dècada, el bàsquet va guanyar una competició europea dominant-la de dalt a baix. L'Akavayu va jugar disset partits, el primer contra el Siuliai lituà el 8 de novembre del 2016 (81-76) i el darrer la final contra l'Azovmash (79-92), dels quals l'equip gironí en va guanyar setze i només en va perdre un: el segon duel del play-off de quarts de final contra el Panionios grec a Atenes (82-69). Més enllà de la Final a Quatre de Girona, amb el clímax de guanyar el títol derrotant primer l´Estudiantes i després l´Azovmash aparcant un sotrac a la lliga ACB (els gironins sumaven cinc derrotes consecutives a Fontajau), aquella FIBA Cup va tenir altres moments memorables com els 12 triples de Fernando San Emeterio en un partit contra el Dijon francès a Fontajau (117-83); o l´exhibició davant la històrica Virtus de Bolonya. Victòria de l'Akasvayu per 106-74 amb 71 punts de l'equip de Pesic a la primera meitat amb Fukca rejovenint en tornar-se a trobar davant el que havia estat el seu gran rival en els cinc anys que havia jugat a l'altre equip de Bolonya: el Fortitudo.

Dels dotze jugadors amb què comptava Pesic en aquella FIBA Cup, la meitat encara continuen jugant. El més destacat, lògicament, és Marc Gasol, que s'ha consolidat a un dels millors pivots de l'NBA, però el seu amic Fernando San Emeterio ha seguit jugant aquesta dècada a bon nivell a l'ACB amb equips com el Baskonia o el Valencià amb qui, precisament, acaba de perdre una final europea contra l'Unicaja Màlaga.

Víctor Sada juga a LEB Or amb el filial del Barça, Marko Marinovic ho fa al Borac del seu país i Marko Keselj, que llavors només tenia dinou anys, ho fa a l'Ostende, en la lliga belga. També es resisteix a retirar-se el lituà Dainius Salenga, que avui fa 40 anys, i que juga al Juventus del seu país. I ja s'han retirat: Darryl Middleton (tècnic ajudant del CSKA), Arriel McDonald, Grogor Fucka, Germán Gabriel, Bootsy Thornton i Dalibor Bagaric.