o és el mateix mantenir-se que salvar-se, encara que a efectes pràctics, i parlant de futbol, les dues coses suposin continuar un any més a la categoria. La definició, i sobretot la sensació, és molt diferent. Amb la classificació a la mà, i a sis jornades d'acabar-se la temporada, només Ebre i Atlètic Saguntí poden dir que es mantindran sense problemes, cosa que sense opcions d'arribar a la promoció d'ascens els farà viure el que queda de lliga com un pur tràmit on l'única ambició seria agafar una de les places que dona accés a jugar la pròxima edició de la Copa del Rei. Al marge queda l'Eldenc, que amb la derrota d'ahir al Miniestadi tanca un any agònic consumant el descens matemàtic a Tercera Divisió. Els disset equips restants encara ho tenen tot per decidir, vuit per la part alta i nou per no descendir. I és en aquest segon grup que hi ha la UE Llagostera-Costa Brava, que a mesura que han anat passant les jornades i especialment després dels últims resultats, en què només havia sumat 6 de 18 punts possibles, havia encès totes les alarmes del que, desenganyem-nos, seria un fracàs. La part positiva, que sempre n'hi ha una, és que tot apunta que en aquest cas la salvació serà una mica menys exigent pel que fa a nombre de punts que en temporades anteriors, i al qual també s'ha d'afegir la crítica situació del Mallorca a la Lliga 123, que de baixar suposaria el descens del seu filial. Serien dos rivals menys. Amb això el triomf dels gironins contra l'Atlètic Llevant gairebé descarta definitivament l'equip valencià, deixant-lo a set punts, reduint la competència a l'Espanyol B, l'Hospitalet i Prat. Curiosament aquests dos últims s'enfrontaran al Llagostera en el tancament de la temporada, segurament ja amb tot decidit. El partit d'ahir era la diferència entre afrontar el desenllaç de la competició preocupats només de mantenir-se o haver de patir per salvar-se. Però més enllà de pronòstics, i esperant a veure com evoluciona el campionat, és indiscutible que l'any s'està fent molt llarg. Per sort, en aquest camí, ahir els d'Oriol Alsina també van aconseguir trencar el malefici que tenien amb els filials. Just el dia que més calia.