22 de març de 2017
22.03.2017

La dificultat d'assaltar Salamanca

L´Uni Girona juga avui a la pista del Perfumerías Avenida on, en set temporades a l´elit, només ha pogut guanyar en dues de les seves tretze visites entre lliga, «play-off» i supercopa. La victòria en el primer partit de la final del 2015 va ser clau per al títol

22.03.2017 | 06:30
La dificultat d'assaltar Salamanca

El 18 d'abril de 2015, ara fa una mica menys de dos anys, l'exquisida mà que tenia per als triples frontals la pivot lituana Vita Kuktiene va ser la maça que va esberlar pel mig el primer partit de la final pel títol de lliga entre el Perfumerías Avenida i l'Spar Citylift Girona. Kuktiene va anotar quatre triples en el tercer quart i l'Uni, llavors entrenat per Roberto Iñíguez, marxava en el marcador per acabar guanyant aquell partit 70-85. Per a la història quedarà el segon partit de la final, cinc dies després, quan en un Fontajau ple l'Uni es proclamava campió de Lliga per primer cop passant per sobre d'un Avenida on ni el tècnic, Alberto Miranda, ni les jugadores, s'havien recuperat del cop de la derrota al Würzburg. La Lliga es va guanyar per Sant Jordi a Girona, però el partit clau va ser el de Salamanca. El dels quatre triples de Kuktiene en el tercer quart; dels cinc de Jordana al llarg del partit (el darrer desterrant l´intent de remuntada local: 66-79 a manca d´un minut i mig); i un gran cop d´efecte al Würzburg de Roberto Íñiguez que, després de dues mitges temporades a València i a Girona, té en el seu palmarès dos títols de Lliga de Femenina sense haver perdut ni un sol partit.
Aquella històrica victòria de l'abril del 2015 és la més important, i una de les dues úniques, que ha aconseguit l'Uni al Würzburg en les set temporades que porta a l'elit. Entre lliga, play-off pel títol (dos cops en semifinals i dos en final) i un partit de Supercopa (la del 2012 perquè el Ros Casares havia desaparegut), l'Uni ha visitat tretze vegades el pavelló de Würzburt en aquests set anys. I hi ha guanyat dos cops. La de la final del 2015 i, uns mesos abans, la de la primera jornada d'aquella temporada quan l'equip, que llavors entrenava Ramon Jordana, va guanyar a Würzburg (56-64 amb 20 punts i més de deu rebots tant d'Ibekwe i Gidden). La resta, onze partits més, tot han estat derrotes. Algunes molt ajustades, i amb un punt d'amargor, com en la darrera visita: 60-57 en el tercer partit de la final de la temporada passada. Entrenat per Xavi Fernández, i amb Ify Ibekwe lesionada des de la semifinal contra el Conquero, l'Uni va aconseguir forçar el tercer partit de la final esprement el màxim una plantilla amb només set jugadores. Algunes com Jordana, Spanou o Kuktiene molt al límit físicament. Ortega era molt conscient de les limitacions físiques d'una plantilla que ell havia fins uns pocs mesos abans, a més d'Ibekwe també estava lesionada la lituana Lina Pikciute, i l'Avenida va collar fort en defensa. Les castellanes van arribar a posar-se amb vint-i-tres punts d'avantatge, 36-13, però l'Uni va aixecar el partit i va fregar una victòria que encara hauria estat més històrica que la d'un any abans. Amb 58-57 en el marcador, Krisi Givens va fallar dos tirs a manca de quinze segons que haurien pogut donar la victòria, una més a Salamanca, i el segon títol de lliga consecutiu a l'Uni. D'aquella final de l'any passat sempre quedarà la pregunta de què hauria passat si Ify Ibekwwe hagués pogut jugar.
Una derrota dolorosa pel que significava, però també per ajustada com algunes altres que ha patit l'Uni a Salamanca en aquests anys. Amb Anna Caula a la banqueta, les gironines van estar dues vegades prop de guanyar el Würzburg. En la Supercopa del 2012, les gironines varen plantar cara a l'Avenida i només van perdre en els darrers minuts. 68-59 en un partit on Roneeka Hodges, que feia de temporera a l'Avenida mentre l'equip castellà no podia comptar amb les seves jugadores de la WNBA, va ser determinant amb 19 punts. Aquella mateixa temporada, l'Uni, que tenia en Jacinta Monroe el seu pal de paller, va tornar a tenir contra les cordes l'Avenida tant en lliga (65-63) com en les semifinals del play-off (60-57). Però va acabar perdent.
I, en l'altra cara de la moneda, en aquestes set temporades de visites a Salamanca també hi ha hagut derrotes contundents. La més dura va ser el 91-42 de la temporada 2013/14 amb un Uni que, tot i tenir segurament la jugadora amb més talent tècnic i físic que ha passat per la seva plantilla, va perdre de 49 punts. El talent era Chardé Houston que, poc després, deixaria l'Uni per marxar a Corea del Sud on guanyaria més diners i ningú s'empiparia si continuava jugant sense passar cap pilota.

Dels precedents al partit d´avui
Dues victòries en tretze visites són els precedents de l´Uni Girona al Würzburg abans del partit d´aquest vespre (20.30). El duel va ser ajornat en el seu moment pels compromisos de l´Avenida a l´Eurolliga, el Fenerbahce l´ha acabat deixant fora de la Final Four, i arriba a dues jornades per acabar la lliga regular on les castellanes tenen a tocar el primer lloc. Fins i tot perdent avui. «És un partit de màxima rivalitat, on sabem que ens espera un ambient difícil perquè estaran amb ganes de guanyar-nos, i al mateix temps ens trobarem amb aquest segell de l'Avenida d'agressivitat en el joc, d'anar al límit amb la falta i de posar moltes mans», explicava aair al migdia, just abans que l'expedició de l'Uni marxés cap a Salamanca, el tècnic de l'Uni Èric Surís que no dubta que el d´aquest vespre serà un partit de «màxima exigència física i mental».
Fins ara, aquesta temporada, l´Avenida ha guanyat els dos partits que s´ha enfrontat a l´Uni. A la lliga i a la final de Copa, tots dos cops a Fontajau. «Hi va haver un creixement entre el partit de Lliga i el de la final de Copa i això és el tornarem a buscar aquest cop, però amb el condicionant que, per primer cop aquesta temporada, juguem a la seva pista i això fa que dos més dos no siguin quatre i que l'anàlisi canviï una mica perquè elles encara són més fortes i agressives quan juguen com a locals», continuava desgranant Surís que té clar que «encara que tot es pot entrenar, però aquest punt de maduresa mental només es pot gua­nyar amb experiència i l'experiència, lògicament, només es pot aconseguir vivint experiències i això és el que anem a fer a Salamanca».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook