Només té 25 anys, però podria retirar-se demà i ser recordat, per sempre, com un dels herois de l'imaginari culé. Sergi Roberto va marcar dimecres al PSG el gol de la seva vida, el gol de l'any, el 6-1 que certificava, en l'últim sospir, la remuntada més sorprenent i brutal mai vista en la història del futbol.

«M'he tirat amb tot a buscar la pilota», reconeixia el jugador de Reus al final d'un nit de Champions que el Camp Nou ja no oblidarà mai. I és que Sergi Roberto ja forma part d'un club llegendari, el dels Zuviría, Pichi Alonso, José Mari Bakero, Ronald Koeman, Juan Antonio Pizzi, Rivaldo, Juliano Belletti o Andrés Iniesta. Tots ells van ser, durant una nit màgica, els herois del Barça.

Zuviría va viure la seva gran nit l'1 de novembre de 1978. El dia de Tots Sants, en la tornada dels vuitens de final de la Recopa d'Europa, el Barcelona rebia el vigent campió del torneig, l'Anderlecht, amb una missió gairebé impossible: remuntar el 3-0 que havia encaixat a Brussel·les. Un Camp Nou desfermat viuria la seva primera gran remuntada, amb Zuviría robant una pilota al centre del camp i recorrent 40 metres en solitari per marcar un golàs que portaria el partit a la pròrroga. El Barça passaria en la tanda de penals i, mesos després, aixecaria la seva primera Recopa, contra el Fortuna Düsseldorf (4-3), en la mítica final de Basilea.

El 16 d'abril de 1986 va ser la nit de Pichi Alonso, que va signar un hat-trick al Camp Nou que igualava el 3-0 que el Göteborg suec havia endossat al Barcelona de Terry Venables, en l'anada de les semifinals de la Copa d'Europa. Els blaugrana van acabar passant, de nou, en la tanda de penals, encara que van caure -també en el llançament de penes màximes- a la trista final de Sevilla contra l'Steaua de Bucarest. No menys recordat és el cop de cap de José Mari Bakero al Fritz Walter Stadion de Kaiserslautern aquell 6 de novembre de 1991. El Barça, que havia guanyat 2-0 en l'anada dels vuitens de final de l'última Copa d'Europa, estava perdent per 3-0 quan el mitjapunta basc es va elevar per damunt de les torres alemanyes per marcar, de cap, un gol salvador en el minut 90.

Sense aquell miracle de Bakero, que va permetre al Barcelona guanyar la seva primera Copa d'Europa, probablement el Dream Team de Johan Cruyff no seria recordat avui dia com un dels grans equips que ha donat el futbol modern. Koeman prendria el testimoni de Bakero sis mesos després, el 20 de maig de 1992, a la final contra la Sampdoria italiana. El seu golàs de falta en el minut 111 de la pròrroga serà tan recordat com el «sortiu i gaudiu» que Cruyff va dir als seus jugadors abans de trepitjar la gespa de l'Estadi de Wembley.

Però si es tracta de remuntades, la que va viure el Camp Nou el 12 de març de 1997 en els quarts de final de la Copa del Rei va ser una de les més increïbles i sorprenents. L'Atlètic de Madrid golejava els blaugrana 0-3 al descans, però el duel va fer un tomb total a la segona part, amb un Barça desfermat que va desfondar els blanc-i-vermells i va marcar 5 gols en 37 minuts -l'últim de Pizzi en el 82- per deixar el marcador en un 5-4 (els quatre gols de l'Atlètic els va marcar Milinko Pantic). Els homes de Bobby Robson acabarien inscrivint el seu nom en aquella Copa, que van guanyar al Betis (3-2) en una final disputada al Santiago Bernabéu.

Rivaldo també va ser heroi en una nit menor que el Barcelona va viure al Camp Nou el 18 de juny de 2001, quan es disputava l'última jornada de Lliga. El brasiler, amb un hat-trick al València (3-2), rescatava el seu equip de la depressió i el classificava per disputar la següent Lliga de Campions amb un golàs de xilena en el minut 88. Els aficionats van celebrar aquell triomf agònic com si acabessin de guanyar la Copa d'Europa.

Tornant a la Lliga de Campions, la història del Barcelona té dos herois recents més: Juliano Belletti i Andrés Iniesta. El lateral brasiler va donar la segona Copa d'Europa als blaugrana fent el 2-1 a la final contra l'Arsenal el 2006. I Iniesta ja serà per sempre l'heroi de Stamford Bridge. El 6 de maig de 2009 va fer l'1-1 al camp del Chelsea, en l'afegit, que duia els blaugrana a la final després d'un 0-0 en l'anada.