09 de març de 2017
09.03.2017

PA Maçanet: L'èxit respon a la segona trucada

Sandra Casadevall, deixeble de Ricard Planiol, fa campió de Girona, Catalunya i Espanya el PA Maçanet en grups petits un any després d'haver llençat la tovallola tipa dels mals resultats

09.03.2017 | 06:30

La història de Sandra Casadevall, entrenadora, coreògrafa i patinadora del PA Maçanet, demostra, igual com El Padrí 2, que les segones parts també poden ser bones. És un relat que comença amb llàgrimes de comiat i olor de retirada, i acaba amb l´alegria de coronar-se campiona de Girona, Catalunya i Espanya en poc més d´un any de diferència. I fer-ho, a més, gairebé de manera inesperada, tombant els favorits amb un equip format en un estiu agafant patinadores d´aquí i d´allà que mai havien competit plegades. Casadevall, deixeble del tècnic i coreògraf del CPA Olot, Ricard Planiol, que la va formar entre els 4 i els 14 anys al Cassanenc, perseguia l´èxit des que va acabar els estudis de Disseny Gràfic, que va triar per poder aplicar-ne els coneixements al patinatge. Però els resultats del seu quartet no arribaven més enllà del campionat de Girona i el 2015 va dir prou. «M´havia buidat i havia perdut la il·lusió. Tenia la sensació que estava perdent el temps i els diners i que el millor era plegar».

Diumenge a Lleida el seu PA Maçanet va escriure una plana més per al record. Campiones d´Espanya en grups petits. Sí, elles, que tot just es van posar a entrenar a l´agost. Sí, les mateixes que setmanes enrere havien guanyat el Territorial de Girona i el català. Per sort, aquella decisió d´engegar els grups de xou a rodar es va poder reconduir. Avui que el 2015 Inevitable, «un disc molt potent sobre el final de la humanitat en el qual havia dipositat totes les esperances», fos quart a Catalu­nya i sisè a Espanya és ja una anècdota en el currículum, i l´any sabàtic que va venir després, un reset necessari per reomplir-se i tornar a buscar l´èxit. «Només m´enduia que patacades a pesar de les ganes que hi posava. Era un tema emocional i vaig dir prou. Així, l´any passat només em vaig dedicar a entrenar individual» combinant la feina a Maçanet amb la que també exerceix de reforç al Bescanó.

Però el remei va acabar siguent pitjor que la malaltia. No competir el 2016 es va tornar encara més dolorós que fer-ho i veure´s lluny dels llocs d´honor. Casadevall confessa que «em vaig passar els campionat de Girona i de Catalunya del 2016 plorant, i per això la família em va dir que m´ho havia de replantejar perquè patia més que quan perdia». I en ple procés de reflexió va sonar el telèfon. Un grup de noies que havien patinat amb l´Hostalric i que ara estaven al Palamós li van proposar fer un grup de xou petit a la localitat costanera. Gairebé en paral·lel, antigues companyes seves de quartet a Maçanet també s´hi volien apuntar, i alguna amiga més, i una monitora que havia fitxat feia poc pel club selvatà. «Podíem arribar a 12 patinadores, el màxim per a un grup petit, i en aconseguir-ho vaig dir que féssim l´equip a Maçanet. Vam començar la pretemporada a l´agost i érem un grup que mai havia patinat junt. En aquells moments creia que si aconseguíem patinar iguals endavant i endarrere ja seria molt per aquest primer any», recorda. El segon intent per tastar l´èxit estava en marxa.

El disc escollit, Try again?, és d´aquells que no deixa indiferent. Ella interpreta el paper principal, el d´un jugador de videojoc que després de la primera partida no supera la pantalla inicial però que decideix aixecar-se i tornar-ho a provar per comptes de lamentar-se i abandonar. Cinc minuts «trencadors» amb una selecció de 15 temes extrets de videojocs com Resident Evil o Battleship que han «enamorat» el públic (i els jutges) en els campionats. L´èxit era això. «M´he tornat a omplir. He recuperat la il·lusió en el moment més inesperat. Ara potser puc tornar a perdre però ja sé què és guanyar. Una sensació que no oblidaré mai i que lluitaré al màxim per poder seguir sentint», afirma, després d´haver superat clubs amb experiència en Mundials com l´Aldea, el Ripollet i el Vilanova, o el Tona, dirigit per Manel Pérez, «un dels grans» del patinatge català.

L´endemà de l´èxit al campionat d´Espanya Sandra Casadevall encara deia que «no m´ho puc creure». Amb un equip de 12 patinadores d´edats compreses entre els 16 i els 32 anys (Anna Laynez és la més petita i Sílvia Heras, la més gran), les selvatanes s´han guanyat el dret d´anar el mes que ve a l´Europeu de Nantes, i a la tardor, al Mundial de la Xina, pel qual ja han començat a buscar finançament. Sense tenir cap experiència internacional més enllà de l´Europeu on Casadevall va competir, quan tenia 11 anys, amb el Cassanenc, a Bolonia, i els grups de xou eren una modalitat incipient. Ara la coreògrafa del PA Maçanet en té 28 i a banda de reconciliar-se amb l´èxit, també ho ha fet amb el seu formador, Ricard Planiol, de qui s´havia distanciat després d´haver crescut al seu costat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook