Tres anys enrere, Darryl Middleton vivia a Alacant i tenia el bàsquet aparcat del seu dia a dia en el qual totes les hores, i més, les necessitava per tirar endavant un restaurant, el Gastrokomía; un local a tocar del passeig marítim alacantí que havia muntat amb un soci que, teòricament, s'havia d'encarregar la part administrativa mentre l'expivot tenia viu lliure per esplaiar-se en la gran passió fora del bàsquet: cuinar. Del soci aviat no en va voler saber res més («feia coses molt estranyes amb els diners»); i la vida de Middleton a Alacant es va complicar.

L´exjugador professional, que mesos abans d'aquella experiència empresarial encara havia aconseguit un ascens a l'ACB amb l'Alacant, es trobava que, de cop i volta, havia de batallar també cada dia per quadrar els números d'un negoci amb cinc treballadors més, entre cambreres i altres membres de la cuina, on ell ja havia de fer més tasques que les pròpies de cuiner. «És complicat perquè estic sol i, a més de cuinar, he de parlar amb els bancs, pagar a la gent que ens porta la carn, el peix...; o anar a veure els advocats per temes de contractes», explicava Darryl Middleton en un reportatge per al Dominical del Diari de Girona l'abril del 2014 sense, però, deixar de brillar-li els ulls quan parlava dels seus plats com, per exemple, el caneló de bou amb crema de formatge i oli de tòfona negra, que aquell dia tenia en el menú del Gastrokomía. «Són els millors canelons que hauràs menjat mai. Ja ho veuràs, tasta'ls i digue´m si són com els que fa la teva àvia».

En aquells moments, o això semblava, Darryl Middleton tenia el bàsquet professional allunyat dels seus pensaments. Tenia clar, però, que sempre que estigués per Girona, on encara avui en dia viu part de la seva família, intentaria col·laborar amb l'escola de Marc Gasol i, llavors, més que com a entrenador, es veia treballant amb pivots joves. A Alacant, Middleton tenia poc temps per a escapades a veure bàsquet. Però, una d'aquestes poques, potser l'única, havia sigut tres setmanes abans de la conversa amb aquest diari. Middleton havia anat a Istanbul a veure un partit entre el Fenerbahce, entrenat per Zeljko Obradovic, i el Banvit, també de Turquia, que entrenava Dimitris Itoudis. El tècnic grec va ser l'ajudant d'Obradovic en les temporades que Middleton va jugar al Panathinaikós i d'ençà d'aquella època l'expivot i Itoudis tenen una gran relació personal.

Una amic al qual no pot dir que no a gairebé res. I, per això, quan l'estiu següent Dimitris Itoudis li va trucar perquè l'acompanyés a Moscou, Middleton no ho va dubtar. La cuina seguiria sent la seva passió, però, ja només cuinaria per a amics o companys de club. La seva feina tornava a ser el bàsquet. Ettore Messina havia deixat el CSKA i els moscovites havien escollit Itoudis per dirigir un dels grans equips del bàsquet europeu. I el nou tècnic va voler que Middleton formés part del seu cos tècnic. El Darryl Middleton que avui seurà a la banqueta visitant del Palau Blaugrana (21.00, Esport3) és part important d'un club que, amb estrelles com Milos Teodosic o Nando De Colo o és l'actual campió de l'Eurolliga i un dels grans candidats, juntament amb el Madrid de Pablo Laso (excompany de Middleton en el Casademont Girona que va arribar a les semifinals de la Copa Korac ara fa disset anys), a tornar a lluitar pel títol a la propera Final Four d'Istanbul.

«Ha estat una transició fàcil, perquè l'entrenador és amic meu des de fa deu anys i el meu pas a les banquetes ha estat còmode», reconeixia el pivot uns mesos després. Ara bé, en la seva primera temporada al club, Itoudis i Middleton es varen emportar una forta decepció: derrota contra l'Olympiakós en la semifinal de la Final Four de Madrid frustrant una competició gairebé impecable (el Madrid s'acabaria proclamant campió d'Europa superant els grecs en la final). Però, pocs dies després: primer títol important en adjudicar-se la lliga russa superant el Khimki per 3-o en el play off final. La temporada passada, un pas més. Campions de l'Eurolliga en la Final Four de Berlín - derrotant el Lokomotiv Kuban de Bartzokas en semifinals i el Fenerbahce d'Obradovic en una final amb pròrroga inclosa; a més d'un nou títol a la lliga russa (aquest cop final davant l'Unics Kazan). Dues lligues i una Eurolliga en els seus dos primers anys a les banquetes és un bon àpat per a Middleton que, cada cop, sembla anar-se convencent més que el seu futur passa per ser primer entrenador. Qui sap si algun dia, Middleton visitarà el Palau, com fa aquest vespre, però al capdavant d´un equip.