om altres vegades, Leo Messi va sortir al rescat dels seus i gràcies a un segon gol que va donar una victòria al Barcelona, que si no hagués guanyat contra un dels aspirants a no descendir, el Leganés (2-1), diumenge el Camp Nou s'hauria incendiat, després del 4-0 entre setmana amb el PSG.

Malgrat la seva gran aportació golejadora, després del gol a Messi se li va tornar agra l'alegria. Va marcar, va mostrar un aspecte distant i, encara que va acceptar la salutació dels seus, es va recollir sense cap gestualitat fins al seu camp. Va ser la imatge del partit per a un Barcelona que viu un moment desconcertant; cada vegada té menys futbol, està arribant als moments clau del curs i es veu més fora que dins de la lluita amb els seus rivals.

Messi, que està negociant la seva renovació pel Barcelona, és el termòmetre del club català des de fa anys. Si l'argentí està en forma i amb ganes, és més fàcil que el Barça sigui imparable o, com a mínim, difícil de batre. Tot el que no sigui tenir Messi connectat es tradueix en problemes, especialment des que el futbol del Barça depèn de l'encert dels tres jugadors de dalt.

L'argentí va marcar els dos gols, però després de fer el primer en els compassos inicials ningú podia imaginar com acabaria el partit: marcant el gol del triomf contra el Leganés (2-1) en l'últim sospir i mostrant una cara impassible. Després va ser el primer a abandonar el camp. Un Messi desconegut.

Entre el primer i el segon gol, a Messi no li va sortir un bon partit. No és la primera vegada en les últimes setmanes. Però potser no va ser només que les coses no s'arrencaven per on ell volia, sinó perquè va haver d'escoltar a part de l'estadi tornant al xiulet, increpant alguns dels seus companys i manifestant una fractura en el barcelonisme que arriba en el pitjor moment.

Messi ho va veure tot, ho va escoltar i ho va patir. Malgrat que en les ensopegades no és un usual de quedar-se deambulant pel camp fent abraçades o estrenyent mans, el que sí que és inhabitual és que Messi en una victòria enfili el vestidor amb cara de pomes agres amics i sense deixar lliscar ni un tímid somriure, volent ser el primer a ficar-se sota la dutxa. Si Messi no està bé, al Barcelona li costarà reconduir aquest final de temporada. Malgrat haver-se posat una altra vegada com a pitxitxi després dels dos gols contra el Leganés (en suma 19) no el va satisfer gens el que va succeir al Camp Nou. I la seva renovació com a música de fons.

Des de l'entitat es fa circular que tot porta el seu temps i que les coses acabaran bé amb la renovació del jugador. Messi té clar que vol quedar-se, perquè el Barcelona és el seu equip, però hi ha aspectes que necessita que s'aclareixin: el projecte futbolístic i la seva situació als jutjats. El tràngol de passar per un tribunal i les penes contra ell i el seu pare es presenten com a espases de Dàmocles, ja que sembla com si el jugador ja no tingués més comodins davant la justícia. El jugador necessita interlocutors per part del club que li donin garanties i requereix protecció, més que diners i anys de durada del seu contracte. Messi està còmode a Barcelona però necessita que el club li faci costat com creu que no va succeir en les causes judicials per les quals ha hagut de travessar. La sort que té el Barça és que Messi sempre vol jugar i que diumenge contra l'Atlètic no reservarà les seves forces.