Girona es va convertir ahir per un dia en la capital del futbol català, en una jornada festiva i reinvindicativa que només la loteria dels penals va evitar que fos rodona. Els 8.311 espectadors que es van aplegar a Montilivi van xalar de valent, malgrat el fred, veient un bon espectacle de futbol amanit amb 6 gols i una tanda de penals que va somriure Tunísia. La selecció catalana va tornar a trepitjar ­terres gironines més de vuitanta anys després contra un conjunt nord-africà en un estadi entregat. La presència de cracs de Primera Divisió -pocs això sí- i sobretot de Xavi Hernández i Sergio García, dos futbolistes que esgoten les seves respectives carreres a Qatar, van fer que Montilivi fes molt de goig. Un altre dels al·licients del partit era veure en acció el migcampista del Girona Pere Pons, en la seva primera convocatòria. El de Sant Martí Vell va començar el partit des de la banqueta però a la segona part va rebre l´escalfor del seu públic, que el va ovacionar. Els seleccionadors, Gerard López i Sergio González, sí que van fer sortir d´entrada el banyolí Andreu Fontàs. De la seva banda, els altres gironins, Gerard Valentín i Marc Crosas, van entrar a la segona part i van ser clau perquè la selecció aconseguís empatar un partit que semblava perdut amb l´1-3.

El matx va començar d´allò més mogut i amb ocasions per als dos costats. La manca de tensió feia que els atacants trobessin forats a dojo per arribar a les àrees rivals. Tant a l´una, com a l´altra. Després d´un parell d´avisos de Khenisi només començar, Catalunya va semblar prendre el control de la pilota i a generar perill. Així, Sergio García i Gerard Moreno van fer intervenir el porter Aymen i encara abans del quart d´hora, el tunisià va evitar que Xavi Hernández obrís el marcador amb un llançament de falta enverinadíssim.

Més rodada i en plena preparació per a la Copa d´Àfrica, que es disputa d´aquí a quinze dies, Tunísia va avançar-se al marcador aprofitant una pèrdua de pilota d´Aarón Martín que va acabar amb una centrada de Mathlouti perquè Msakni, des de l´esquerra, guanués l´esquena aPol Lirola i superés Masip. Per als nord-africans, el partit no era cap costellada. Abans de la mitja hora, Msakni tornaria a batre Masip després d´aprofitar una centrada de Sliti Naim. Pintaven bastos a l´estadi gironí.

El que havia de ser una festa per a Catalunya s´estava convertint en un partit més que discret de la selecció. Sense idees ni ritme, calia alguna individualitat per aturar els tunisians. Gerard Moreno va aparèixer per retallar distàncies i animar una mica una parròquia local decaiguda amb la superioritat rival. Víctor Rodríguez en la darrera acció de la primera part va estar a punt d´anivellar el partit. El porter ho va evitar i va fer que la selecció se n´anés al descans per darrere en el marcador.

L´habitual carroussel de canvis a la segona part va permetre que Montilivi veiés l´estrena d´un dels seus, Pere Pons. El seu nom va ser corejat a la graderia diversos cops. Un parell de badades de Samper i Verdú només començar la represa van estar a punt de sentenciar el partit. A l´àrea nord-africana, Álvaro Vázquez, sol davant el porter, va rematar fora quan tenia l´empat a les botes.

Xavi Hernández també es va guanyar una ovació de Montilivi en el moment de ser substituït per Oriol Riera. Just després, Msakni demostraria definitivament per què és conegut com el Messi de Tunísia amb el seu tercer gol. Msakni es va treure una gardela imponent des de fora l´àrea que va entrar per l´escaire de la porteria de Badia. Tot semblava sentenciat però una galopada de Valentín per la dreta va acabar amb la pilota als peus de Sergio García, que no va perdonar i va tornar a posar Catalunya al partit (m.68, 2-3). La selecció es va arriscar jugant amb només tres defenses, un dels quals era Crosas, i va sortir bé.

Quedava temps perquè la selecció catalana intentés una igualada impensable després de l´1-3. Els homes de Gerard López i Sergio González van treure l´orgull i van decidir que no podien perdre un partit davant la seva afició. Així, deu minuts després del 2-3, Joan Verdú va rematar de cap una ­precisa centrada d´Álvaro Vázquez per igualar el partit i posar emoció als últims minuts. Tunísia va encaixar el cop i va despertar de sobte veient com se li escapava la victòria. Els nord-africans van fer dos passos endavant als darrers instants que, tanmateix, van ser insuficients per a endur-se la victòria. En un pràcticament l´última jugada del partit, el porter del Reus Èdgar Badia va salvar el quart gol visitant amb una aturada increïble que va donar pas al xiulet final del col·legiat, Álvarez Izquierdo. Catalunya havia aconseguit evitar una derrota davant la seva gent contra un rival molt més rodat i preparat com Tunísia. Als penals, els tunisians es van mostrar molt més efectius i van aprofitar les errades inicials de Joan Verdú i Víctor Álvarez per endur-se el trofeu commemoratiu. Èdgar Badia va aturar-ne un amb una gran estirada però va ser insuficient.