26 de desembre de 2016
26.12.2016
ESPORTS
Gerard López · Seleccionador de Catalunya

«M'agradaria veure Pere Pons a Primera jugant amb el Girona»

Substitut de Johan Cruyff en el càrrec de seleccionador de Catalunya l´octubre de 2013, Gerard López també dirigeix el filial del Barça

26.12.2016 | 06:30
«M'agradaria veure Pere Pons a Primera jugant amb el Girona»

Ha sigut complicat escollir els 23 seleccionats que jugaran contra Tunísia a Montilivi?

Aquest any, aprofitant que el partit sortia de Barcelona per anar a Girona, la idea era portar un jugador dels tres equips catalans de Segona A en funció de les posicions i les necessitats que tinguéssim a l´hora de completar una llista amb molts jugadors de Primera i fins i tot alguns que juguen a l´estranger. Ja que sortíem a fer territori, volíem fer un reconeixement als clubs catalans de Segona i per això, a banda de Pere Pons, també vindran Badia del Reus, i Gerard Valentín, del Nàstic. Sempre és complicat haver d´escollir. Del Girona tenia diverses possibiliats, en Pere n´era una de clara, però també hauríen pogut venir Granell o Eloi Amagat. Finalment per posició ens ha anat millor que vingués Pere Pons, però també m´hauria agradat convocar Granell o Eloi i sé que els hauria fet molta il·lusió. Ve en Pere però podrien haver estat d´altres.

Sergio González va dir en la presentació del partit a Girona que veia Pere Pons a Primera. Vostè també?

És un molt bon jugador. Una peça clau en aquest Girona dels últims anys, que ha tingut a tocar per dues vegades l´èxit de l´ascens a Primera. El més important és que el club no s´ha rendit tot i ­encaixar dues decepcions seguides. En Pere és una figura clau en aquest Girona. Eloi i Granell tenen més experiència i també ho haurien fet molt bé. En tot cas, tant de bo que el futur de Pere Pons sigui a Primera Divisió i amb el Girona. Espero que el respectin les lesions i pugui seguir progressant i guanyant experiència. Amb en Pere no hi vaig coincidir en la meva etapa a Girona, sí que vaig conèixer per exemple Juncà, però l´he seguit molt de prop i em ­sembla un grandíssim jugador.

Què espera de Fontàs, Gerard Valentín i Marc Crosas, els altres tres gironins que ha convocat?

Fontàs s´ha consagrat al Celta a Primera Divisió sortint del Barça. Em sembla un gran central i em fa molta il·lusió que vingui a la selecció perquè l´any passat, per culpa de la lesió, no ho va poder fer. La convocatòria de Marc Crosas és el reconeixement a una trajetòria professional sempre marcada pel sentiment catalanista. Sempre ha sigut molt actiu en les xarxes socials, mostrant la seva estima pel país fins i tot quan ha jugat a l´estranger. Venir a jugar amb la selecció és per a ell complir un somni. Finalment, Gerard Valentín és un gran lateral dret que també tindrà recorregut a Primera Divisió. És d´aquells jugadors que fa temps que segueixo. Quan vam pensar qui podíem convocar del Nàstic de seguida vaig pensar en ell perquè ens cobreix una posició molt complicada davant les baixes de Montoya i Aleix Vidal.

Andreu Subies deia que portar la selecció a Girona era premiar un territori amb un equip a Segona, el Llagostera a Segona B i cinc clubs a Tercera, amb dos, el Peralada i l´Olot, lluitant pel primer lloc.

El futbol gironí està molt bé, viu un gran moment. Per la meva feina com a entrenador del Barça B em toca seguir de molt a prop la Segona B, la Tercera i també la Segona A. Està clar que aquesta és una zona on s´estàn treient molts jugadors joves i importants. Jo mateix al filial del Barça ho veig, amb gent com per exemple Gerard Gumbau. Dit això, i sobre el fet de jugar a Montilivi, a mi em sembla que és l´estadi perfecte. L´ambient serà impressionant. Tothom sap com es viu a les comarques gironines tot allò relacionat amb Catalunya i la selecció. És una part del territori que mai falla i els jugadors ho saben. Quan vam dir als futbolistes, a gent com en Xavi o en Sergio García que vénen de Qatar, que aniríem a Girona es van mostrar encantats.

Reconeix el Girona d´avui? Vostè va viure una època marcada pels problemes econòmics i per salvacions agòniques com la del curs 2009/10 amb el penal de Kiko Ratón.

Tot i que no conec el dia a dia del club, el tècnic Pablo Machín em sembla un molt bon entrenador. Ara el club està molt ben estabilitzat. Jo a Girona hi vaig viure d0s anys i mig molt feliç (entre 2009 i 2011). Sí que en aquells moments el club patia per altres temes com els econòmics, però esportivament es van complir els objectius i vam mantenir la categoria. Algunes vegades amb més angoixa que les altres, com l´any del penal de Kiko contra el Múrcia, que va ser impressionant. El meu primer any, 2008/09 (va arribar al mercat d´hivern), vaig fer una bona recta final de temporada, bones actuacions a Castelló i a Eibar que ens van acabar donant la permanència amb Salamero i Miquel Olmo després de la destitució de Raül Agné. I en l´últim any allà (2010/11) vam deixar de patir per baix, vam ser un equip de mitja taula i fins i tot en determinats moments vam poder mirar cap a dalt. Al final, quan un club fa les coses bé i sap patir i recuperar-se, com ha fet el Girona, i rep inversions de gent de futbol amb capacitat de treball, els resultats arriben. A més a Girona hi ha un bon planter i s´ha encertat a l´hora de fitxar jugadors de fora. Superar la decepció de no pujar dos anys seguits no és fàcil, i més si una és com l´any del Lugo. Ara l´equip torna a estar en situació d´ascens directe i tant de bo pugui assolir l´èxit aquesta temporada.

Què és el que més li agrada de l´equip de Machín?
Que és un bloc molt compacte, amb un dibuix molt assimilat. Machín fa anys que està treballant molt bé. Vaig veure l´altre dia el partit contra el Nàstic i el Girona va tornar a mostrar-se com un bloc molt compensat, començant pels tres centrals, molt físics, i gent que dóna molt recorregut per fora com Sebas Coris i Aday. Al mig del camp ja hem parlat abans de la qualitat de Pere Pons, Granell, Eloi, i a dalt l´equip té gent amb molta mobilitat i diferents perfils de davanter per triar entre Sandaza, Cristian Herrera i Longo.

Què significa per a vostè tornar a Montilivi?

Em fa molt il·lusió. A Girona va ser on vaig acabar la meva carrera com a futbolista, tot i que l´última temporada va ser difícil perquè no comptava per a l´entrenador, Raül Agné. El primer any (2008/09) ens vam salvar i jo vaig tenir protagonisme fent una bona recta final de lliga. El club em va renovar i jo ja tenia clar que volia acabar la meva carrera a Girona. El segon any (2009/10) tot i l´agònica salvació va ser bo, vaig tenir una molt bona relació amb els tècnics que vam tenir, Cristóbal i Narcís Julià. Jo no estava enel meu millor moment de forma però em gestionava molt bé els minuts, parlant amb els tècnics. Hi havia diàleg. En canvi això és el que vaig trobar a faltar el ­darrer any (2010/11), va ser molt dolent. Agné va dir-me el primer dia que no confiava en mi i no hi va haver comunicació. Vaig patir molt perquè m´entrenava al 100%, vaig intentar ajudar els joves, feia pinya al vestidor... però res, no hi havia manera. Va ser frustrant. Però com a club i com a ciutat, sempre guardaré una gran estima per Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema