n A Girona miren cap a Salamanca i, encara amb més nervis, des de la ciutat castellana segueixen cada pas que es fa a Fontajau. Ahir al matí, un tuit del cap de premsa del Perfumerías Avenida preguntant-se si la FIFA havia fet bé de donar el mundial de futbol de Qatar del 2022 a l'emirat àrab - «tot i tenir molta pasta, instal·lacions últim model i un gran suport institucional» - va ser interpretat a Girona, i segurament amb bona part de raó, com «una comparació desafortunada» entre aquella elecció i el debat que es viu a la FEB al voltant d'on s'ha d'organitzar la Copa. Els recels entre la gent dels dos clubs continuen creixent i, passi el que passi aquest migdia, quan s'espera que es faci públic l'escenari de la Copa, aquesta pugna per l'hegemonia del bàsquet femení estatal continuarà ben viva dins i fora de les pistes.

Esportivament perquè, des de la lliga guanyada per les gironines el Sant Jordi del 2015, l'Spar Citylift Girona és el gran, per no dir l'únic després de l'esfondrament del Conquero, contrapoder al domini de l'Avenida en les competicions espanyoles; i, ara també als despatxos, amb el pas endavant gironí de voler organitzar una Copa que a Salamanca veien com a «seva» per la coincidència amb el vint-i-cinquè aniversari de la seva estrena en el bàsquet d'elit. Una pugna als despatxos que, més enllà d'aquesta Copa, pot tenir més capítols amb l'horitzó del mundial femení que Espanya organitzarà el 2018. Amb Salamanca aspirant una de les seus i la intenció gironina apuntada pel president de l'Uni, Llorenç Biargé, ja fa molts mesos, de convèncer les institucions gironines que Fontajau sigui una de les seus d'aquest Mundial.

A dins de la pista, ara fa poques setmanes, el Perfumerías Avenida es va emportar la victòria a Fontajau. La consistència defensiva habitual en els equips de Miguel Ángel Ortega i el talent de Milovanovic, Elonou i Sílvia Domínguez van deixar sense opcions l'equip entrenat per Èric Surís, però l'Uni continua segon a la lliga, fent el bàsquet més ofensiu que es recorda a Girona (77 punts per partit), i és la gran alternativa al poder de l'Avenida tant a la Copa, sobretot si es juga a Fontajau, com a la Lliga. Especialment si l'Uni aconsegueix millorar la seva capacitat física en el joc interior.

A l'altre camp de batalla per l'hegemonia del bàsquet femení a l'Estat, el dels despatxos, el club gironí encara va endarrerit respecte a les hores de vol que tenen els representants castellans, tant del Perfumerías Avenida com de la Federació de Castella i Lleó, que s'han deixat veure els dos últims dies per la seu de la FEB. Carlos Sainz, president de la FBCyL, ha estat molts anys el cap d'equip de la selecció absoluta femenina i coneix molt bé el món de la FEB. Un món que, tradicionalment, s'ha regit a través dels pactes. Dos clubs volen organitzar un Copa? Doncs un l'organitza aquest any i l'altre el següent. O aquesta federació autonòmica es queda la Copa i l'altra una fase d'ascens o uns campionats de base. Pactes que, aquest cop, no han estat possibles perquè ni Spar Citylift Girona ni Perfumerías Avenida han estat dòcils. Renunciar a organitzar la Copa aquest febrer amb la «promesa» de ser l'escollit el 2018 era una opció massa perillosa, perquè, deixant de banda que amb un any poden canviar molt els factors sociopolítics, a la FEB es plantegen un nou model de Copa per eliminatòries sense una gran fase final. Esperar al 2018 seria arriscat.