El partit demanava a crits tornar a abusar del tòpic de «va ser un entrenament amb públic», però, tenint en compte que per no amagar la realitat li hauria calgut afegir un parèntesi -«va ser un entrenament amb (poc) públic»- és millor veure el got mig ple i destacar que l´Spar Citylift Girona acabar la primera fase de l´Eurocup sense haver perdut cap partit. La FIBA no unifica els partits de les darreres jornades i així un dels pocs al·licients que podia tenir el duel d´ahir, saber contra qui haurà de jugar l´Uni a la següent eliminatòria el 19 i el 26 de gener, no es podrà conèixer fins avui quan, a quarts de nou del vespre, acabi el Wasserburg-Carolo que tanca la primera fase. El que sí que se sap des d´ahir al vespre és la relaxació de l´Uni en els minuts finals del partit d´ahir, va acabar guanyant de vint-i-dos punts un partit que podria haver guanyat, sense exagerar de cinquanta, deixa les gironines sense la possibilitat de ser el millor equip del setze que passen a la segona ronda. El seu 6-0 amb un average de +100 és nou punts pitjor que el del Galatasaray turc, que també ha guanyat sis partits. L´Uni serà el segon, tercer o quart millor equip d´aquesta primera fase (avui el poden superar també el Dogu turc i el Carolo francès en funció dels resultats); però, ara mateix, és impossible de pronosticar quin serà el rival. Entre les possibilitats algunes de teòricament més complicades (Olympiakós, el Kosice eslovac, Niça, el Pecs hongarès...) i altres d´aparentment més senzilles (Keltern, Wasserburg...). El que és segur és que ja no podran tocar algunes de les víctimes il·lustres d'aquesta primera fase de l'Eurocup com el Castors Braine o el Landes de Queralt Casas i Celine Dumerc.
I el partit d'ahir a Fontajau? Ben poca història més enllà que l'Uni va deixar escapar una bona oportunitat d'aconseguir un parell de registres anecdòtics, o no, com ser el millor equip dels setze classificats o, per exemple, arribar als 100 punts anotats per primer cop d'ençà que juga a l'elit. El 33-16 del primer quart semblava que portava cap a això, però la relaxació era complicada d'evitar i va acabar arribant. Això sí el 20-21 del darrer quart ja va anar una mica més enllà del que es pot considerar relaxació per bé tot i que és cert que, ahir, Èric Surís va repartir molt els minuts també amb jugadores del GEiEG de Copa Catalunya com Janina Pairó i Marina Serra. Alminaite no va jugar per unes molèsties al peu i la veterana Noemí Jordana només ho va fer sis minuts.
Per a un equip que no ha guanyat cap partit en tota la primera fase venir de les Açores a Girona conscient que rebràs un bon cabàs de punts no ha de ser un plat fàcil de digerir, però l'Uniao Sportiva va complir el tràmit amb prou decència, protegint-se sempre amb una defensa zonal.
Amb un cinc titular intens, Oma i Sofia Silva la garantien, l'Uni va encaminar el partit des del primer minut. Abans del 5, Ibekwe robava una pilota de les mans a un rival a mitja pista per marxar sola a fer pujar el 19-5 en el marcador. D'allà es va passar al 33-16 del final del primer quart, al 50-30 del descans i al 89-67 alternant fases més consistents amb altres d'intercanvi de cistelles sense cap tensió sobre la pista.
