Ha plogut força ja des que Ángel Martínez va compartir vestidor amb el seu germà Jose al Girona (2010-11). Corria l'estiu del 2011 quan el petit dels Martínez es va desvincular de l'Espanyol i va acceptar una proposta del Blackpool de la Championship (Segona Divisió). Va ser com un amor a primera vista. Sense oblidar mai les seves arrels gironines, Ángel i el futbol anglès van congeniar de seguida. El seu caràcter guanyador i la seva capacitat de lluita al mig del camp el van convertir en un ídol a Blackpool on es va estar tres temporades. L'idil·li amb el futbol britànic no s'acabaria amb el final de l'etapa al Blackpool perquè l'estiu del 2014 signaria pel Milwall, també de la Championship.
Després d'un any irregular amb el Milwall, Ángel va fitxar l'estiu del 2015 pel Chesterfield de la League One, l'equivalent a la Segona B. Tot semblava perfecte per al gironí, que només arribar va ser titular els tres primers partits i l'equip va sumar dues victòries i un empat. Havia de ser un home capital per a l'equip però un divendres abans del que havia de ser el seu quart partit, se li va quedar el peu clavat tot fent una entrada i el genoll va cedir. El diagnòstic va ser el pitjor: trencament del lligament encreuat anterior i del menisc i sis mesos per endavant de recuperació. Tanmateix, Ángel va veure com aquell mig any que li van pronosticar de baixa no es compliria sinó que començaria un calvari de quinze mesos fins ahir. Malgrat que no ha deixat mai de sentir-se futbolista, han estat 472 dies molt durs, de sacrifici i de moments difícils que, finalment, han arribat al seu final. El migcampista gironí va tonar a saltar a un terreny de joc per disputar el partit de la DCFA Senior Challenge Cup (una lliga de reserves, en què poden jugar 5 professionals) contra l'Aston United.
Només la seva família i amics saben el calvari que ha hagut de passar Ángel Martínez per tornar a somriure. La temporada passada i un cop recuperat de la primera operació va intentar forçar per reaparèixer i ajudar l'equip al tram final de Lliga. No va ser una bona idea. La reconstrucció del menisc no havia anat bé. Abans de l'estiu, Ángel va tornar a passar pel quiròfan per arreglar-se'l de nou i poder començar la pretemporada recuperat. «M'entrenava cada dia a Girona i no vaig fer vacances per tal de poder estar a punt per al començament de la pretemporada», explica. La mala sort continuaria quan en un els primers dies de feina, Ángel notaria altre cop que el menisc no girava rodó. Això va fer que tornés a ser intervingut i es comprovés que l'operació anterior no s'havia fet bé. Tocava tornar a començar i carregar-se de nou de paciència. «Estava molt frustrat i empipat. Em cuidava al 100%, feia tot el que feia falta per recuperar-me i res», explica.
Malgrat la nova patacada, Ángel no es va rendir. «No guanyava res mirant enrere. Només volia recuperar-me i tornar a jugar. He patit cada dia i cada minut al costat de la meva família però finalment ja estic bé», confessa un Ángel que confia ara anar agafant ritme i «ajudar l'equip al segon tram de competició».
El gironí compleix la seva setena temporada al futbol britànic després d'haver passat també per l'Espanyol i el Rayo Vallecano. El proper 30 de juny acaba contracte amb el Chesterfield i serà el moment de valorar què fer. Ara però el que desitja és entrar en la dinàmica del grup i anar sumant minuts i partits per poder recuperar les sensacions. Ahir va ser el primer pas i, de passada, el final d'un calvari de gairebé 16 mesos. «L'entrenador i el club volen que jugui. Van fer un esforç per mi i jo els vull tornar la confiança i agrair-los-ho amb el meu futbol. És per això que desitjo poder ajudar l'equip durant la segona part de la competició», assegurava ahir el migcampista format al planter de l'Espanyol.
