n Aquest estiu passat, amb el descens del Llagostera força recent i passades quatre temporades frenètiques al club blaugrana, Pitu Comadevall va decidir fer un canvi d'aires radical. Res de marxar al costat de casa, o de seguir a la mateixa categoria. Seduït per una temptadora oferta de l'Índia, no s'ho va rumiar gaire i va seguir les passes d'un bon grapat de futbolistes que, com ell, es van llançar de cap a l'aventura. Tres mesos després i amb les maletes encara per desfer, el saltenc valora molt positivament l'experiència i no dubta que, si se li torna a presentar l'oportunitat, l'acceptarà amb els ulls tancats. Mentrestant, la seva prioritat és seguir jugant i per això, als 33 anys, està decidit a acceptar alguna de les ofertes que té al damunt de la taula per seguir clavant puntades de peu a la pilota.
Instal·lat a Pune, la setena ciutat més gran de l'Índia, no ha fet altra cosa que viatjar amunt i avall del país, entrenant-se i gastant la resta de temps entre l'hotel on ell i la resta dels seus companys vivien i els carrers i botigues de la localitat índia. «Estic molt content. Ha anat millor del que m'esperava. Anava a un país que no coneixia gens i amb dubtes, però el tracte que he rebut ha estat espectacular. No m'ha faltat de res i han estat pendents de mi en tot moment», explica. Tot i que «ja tenia ganes de tornar» per veure la família, Pitu guarda un bon record de tres mesos que «m'han passat molt ràpid». Un temps que se li ha fet menys feixuc en estar en contacte permanent amb els seus familiars. «Ara, amb les xarxes socials no hi ha distàncies».
Esportivament, les coses no li han anat tan bé com volia al saltenc. Per culpa d'una lesió, i també perquè el Pune City no s'ha classificat per a la fase final. «Hem anat de menys a més. Començar tan malament ens ha passat factura. És una lliga molt estranya perquè dels set primers partits, sis van ser a casa. I els tres últims, a fora. A més, em vaig perdre vuit partits per una lesió al bessó. No he pogut demostrar a l'Índia el que pretenia». Tot i això, no amaga que l'experiència ha estat «molt bona» i que «l'havia de viure». Relata que el futbol d'allà és «bastant diferent» a l'europeu i que hi ha «menys qualitat». Primer, perquè «impera més el físic i la contundència que no pas la tècnica». I segon, perquè «una norma diu que dels onze titulars, cinc han de ser indis. Algun d'ells encara la toca, però la majoria no tenen la mateixa qualitat que hi ha a Europa».
Fora del futbol, la de Pitu ha estat una vida «tranquil·la», només alterada «pel caos circulatori» i pel fet d'estar cada dos per tres viatjant. «Vivíem en un hotel acabat de fer, que no tenia ni la llicència encara. Hi havia un grapat d'habitacions i només les ocupàvem els jugadors. Teníem un hotel de cinc estrelles per a nosaltres sols», explica. Quan tenia temps lliure, «sortíem a fer un vol o a passejar per un centre comercial que hi havia a prop». I sempre, acompanyats de membres de seguretat. «No era necessari, perquè no sol passar res, però ho fèiem per precaució», argumenta.
Els «marquee player» i el futur
Una de les curiositats de la Superlliga Índia és que cada equip ha de comptar amb el que s'anomena un marquee player, un futbolista de més renom que, tot i viure la part final de la seva carrera, durant bona part d'ella ha jugat a un alt nivell. Al Pune City, l'ex del Barça Eidur Gudjohnsen ocupava aquest rol però una lesió durant la pretemporada el va obligar a tornar cap a casa abans d'hora. «Vam fitxar Sissoko (València, Liverpool...)», diu un Pitu que s'ha enfrontat a futbolistes com Forlán, Malouda, Aaron Hughes, Lucio o Riise. «És tota una experiència. Gent que ha estat a un nivell altíssim».
A part de destacar l'«ambient espectacular» que es viu a les graderies per una afició que «es pren el futbol com un espectacle i no pas com una passió», parla del seu futur més immediat. «A partir del gener vull seguir jugant. La setmana vinent em reuniré amb el meu agent. Tinc diverses opcions (sobretot de Segona B) i veuré quina em convé». Si una d'elles pot ser del Llagostera, el saltenc no ho confirma: «Mantinc el contacte amb l'Oriol (Alsina) i l'Òscar (Álvarez), però no m'han dit de tornar. Ni jo tampoc els ho he dit. Tot és a l'aire».
