En la seva última temporada a Girona, Edu Torres es va trobar entrenant un equip plagat d'estrelles -Raül López, Arriel McDonald, Fran Vázquez... - que no va acabar de funcionar i, sovint, cada cop que aquella primera versió de l'Akasvayu perdia un partit, el tècnic barceloní, darrerament treballant en el bàsquet veneçolà, solia lamentar que, sense competició europea, al seu equip se li feien molt llargues les setmanes. Una dècada més tard, i sobre la mateixa pista de Fontajau en què es lamentava Torres, Èric Surís fa un raonament semblant però amb dues diferències. L'Spar Citylift Girona no ha de superar una setmana llarga, rep aquest vespre el Keltern alemany a l'Eurocup (20.15), i el seu tècnic s'allunya del pessimisme en què solia caure Torres després de les derrotes. «A tots els esportistes ens agrada tornar a competir ràpidament després de perdre per rescabalar-nos de la derrota i, tot i que hi ha el desgast de jugar cada setmana a la Lliga i a Europa, a tots ens fa molta il·lusió jugar aquesta competició en què guanyant el Keltern ens asseguraríem el pas a la fase d'eliminatòries i continuaríem ben posicionats en la lluita per ser primers de grup», explica Èric Surís, que, quatre dies després de la derrota amb el Perfumerías Avenida davant cinc mil espectadors a Fontajau manté que «no crec que juguéssim un partit desastrós, vam fer algunes parts molts correctes i ens hem d'emmirallar en aquests minuts bons».

«Perdre sempre emprenya, però si la derrota està ben llegida i treballada amb suficient autocrítica és molt positiva, perquè la derrota és la que fa créixer com a equip», continua argumentant el jove tècnic de l'Spar Citylift Girona que, però, admet que «és una llastima perdre amb Fontajau ple, però ens hem de quedar amb el fet positiu que és el creixement del club fent les coses bé portant dues mil persones cada partit que, a més, ens ajuden molt animant els quaranta minuts encara que, en alguns moments, nosaltes no ho estiguem fent bé».

La victòria del Keltern a Bèlgica

Spar Citylif Girona i Castors Braine semblaven els dos equips forts del grup, però, amb les gironines invictes, la victòria del Keltern a Bèlgica (62-68) en la darrera jornada ha canviat una mica la situació. Les alemanyes arribaran avui a Fontajau com a segones i amb serioses opcions de classificar-se. «Són un equip incòmode amb tres jugadores petites molt imprevisibles, que tant poden fer vint punts com cap, i dues pivots balcàniques amb una mà molt fina i acaben jugant totalment obertes», avisa Surís d'un Keltern que, a la primera volta, només va aguantar el primer tram del partit contra l'Uni, on Peters i Ibekwe van ser determinants en el debut a la competició (66-83).

La base nord-americana Jasmine Thomas, pur talent físic i ofensiu, és qui remena les cireres en un Keltern que, però, pot arribar a jugar amb tres exteriors de característiques molt semblants, cap supera l'1,70 d'alçada, al mateix temps: Thomas, Mayombo i Davis, que va destacar en la inesperada victòria alemanya a la pista del Castors. Per dins, tot i que tenen una cinc pura (Telaine), el Keltern juga molts minuts amb Markovic i Vukorovic juntes. Les dues jugant de cara a cistella i generant espais per a les penetracios de les petites Jasmine Thomas i companyia. «Van guanyar en una de les pistes més complicades de la competició, la del Castors, i amb això ja queda clar que són un equip perillós», avisa Surís.