n Amb un quart d'hora, n'hi havia prou per fer una radiografia perfecta del que s'estava veient al damunt de la gespa del Rico Pérez d'Alacant. El Barça, ple de suplents però necessitat d'una alegria després de tanta apatia i mals resultats, no feia més que tocar i tocar. La possessió era seva: un 79 per cent. L'Hèrcules, ple de voluntat però amb molta menys qualitat tècnica, esperava al seu camp una oportunitat per acostar-se amb cara i ulls a la porteria defensada per Cillessen, anit titular. Els alacantins en van fer prou de posar el cadenat per neutralitzar el joc estèril dels blaugrana, una vegada més, apàtics. Toc, toc i més toc, però cap acció perillosa. Rafinha, ahir capità; Alcácer i Arda Turan. Cap dels tres homes més ofensius eren capaços de provar sort amb gaire encert. Alguna internada per banda dreta del recuperat Aleix Vidal, qui no sembla comptar gens per a Luis Enrique, i una rematada escorada d'Alcácer al lateral de la xarxa, es presentaven com les úniques bones notícies per a un conjunt, el català, pla i sense gaires idees.

A la resta de camps, Atlètic, Sevilla, Reial Madrid o Vila-real havien fet els deures amb solvència, golejant els seus oponents. Però al Barça li costava Déu i ajuda ja no fer un gol, sinó acostar-se amb perill. El pas dels minuts va fer que l'Hèrcules s'ho comencés a creure. A veure, que tampoc n'hi havia per tant i que l'amenaça que tenia al davant no era tan temible com semblava. Borja va rematar per damunt del travesser al minut 37 i Mainz, al 43, va xutar molt a prop del pal. Veure per creure, però eren els alacantins els que, tot i no tenir la pilota, gaudien de dues ocasions prou potables com per haver fet quelcom més que el seu oponent.

Si era un xic preocupant la inoperància del Barça en atac, pitjor se li van posar les coses als de Luis Enrique quan David Mainz, gairebé sense voler i davant la ineficàcia de la defensa, va rematar al fons de la porteria una centrada de Salinas des de la banda esquerra. Era l'1-0 i el Rico Pérez embogia. Quedava tota la segona part i els fantasmes se li apareixien al conjunt blaugrana, que fins llavors no havia ofert gaires arguments com per creure en una hipotètica remuntada.

Va haver de ser el migcampista Carles Aleñá, qui ahir jugava el seu primer partit oficial amb la samarreta del Barça, l'encarregat de treure les castanyes del foc. El mataroní va connectar un cacau des de fora de l'àrea que va sorprendre el porter Buigues. Era el minut 58 i la balança s'anivellava de nou. Si més no, al marcador. El gol va activar l'equip, que va llançar-se en tromba a la caça del segon. De nou, possessions infinites tot buscant el forat. Digne ho va provar al 61, però el seu xut el va refusar Buigues amb problemes. L'Hèrcules va tornar a endinsar-se a la cova. Havia fet el més difícil i, un cop encaixat l'empat, va limitar-se a defensar el resultat, ja amb el gironí Chechu Flores al damunt del camp.

El Barça va buscar el segon. Un pèl accelerat i també imprecís. André Gomes va rematar de cap a les mans del porter al 76 i dos minuts més tard, Buigues es va lluir en un xut de Cardona que anava a gol. Ho va provar de totes les maneres l'equip de Luis Enrique, però no va ser capaç de superar l'entramat alacantí. Empat i gràcies. L'eliminatòria es resoldrà al Camp Nou.