Amb un total de tres Mundials i set Europeus a l'esquena, el figuerenc Jordi Blanch, de 60 anys, participarà entre aquest dimecres i dissabte, a Austràlia, en una nova fita de caràcter internacional. A la ciutat de Perth, prendrà part en el seu quart Campionat del Món de veterans. Ser-hi, ja és una proesa, i l'objectiu que es fixa és "arribar a la final", tot i que la intenció, en un primer moment, era buscar el podi, però una lesió al setembre l’hi ha minvat la preparació.

Blanch, especialista en els 60 metres tanques, competirà en els 100 metres tanques en màsters-60. Ja sap què és anar a una prova d'aquesta importància després de ser en els Mundials d'Hongria, Àustria i Alemanya, on ha aconseguit un quart lloc com a màxim. Per si no n'hi hagués prou, té experiència en set Campionats d'Europa, el darrer dels quals a Itàlia, l'abril passat, on va obtenir el tercer lloc en màsters-60, amb un registre de 9.91 que suposava un nou rècord d'Espanya i de Catalunya. La seva millor classificació va ser el 2011, amb una medalla de plata a Bèlgica en màsters-55.

Retorn al CA Figueres

Blanch ha competit els últims vuit anys amb el CA Palafrugell-Girona Costa Brava i, a partir del novembre, ho farà amb la samarreta del CA Figueres, si bé ja entrena diàriament a l'estadi Albert Gurt, com la majoria de joves atletes figuerencs que també competeixen en clubs com Playas de Castellón, Lleida i Sabadell. I és que Blanch és història viva de l'atletisme local. Format en el GEiEG, va ser un dels fundadors del Club Natació Figueres, entitat prèvia al Club Atletisme Figueres, i un dels tècnics d'una època daurada on un equip femení d'atletisme va competir, a finals dels 80, a la primera divisió estatal amb noies com l'olímpica Imma Clopés, les germanes Nuri i Eva Velasco i Concepció Ramada.

ENTREVISTA

Com s'afronta un quart Mundial?

És molt especial per a tothom. És un Mundial que es fa a l'hemisferi sud: els atletes del nord tot just ara comencem a entrenar i els del sud estan a principis de primavera, entrant en forma. Ni a uns ni als altres ens agafa en un bon moment, però qui hagi fet una preparació especial tindrà molt a guanyar. A Austràlia, hi vaig amb temps per tenir una adaptació de tres-quatre dies.

De nervis, ja no en deu tenir.

No, ja és molta experiència. Tot i que abans de competir és interessant que n’hi hagi una mica.

En el Mundial, com a màxim, ha obtingut un quart lloc. L'objectiu passa a ser el podi?

Fa un mes l'objectiu era bastant alt, però al setembre vaig patir una forta patacada en un entrenament; vaig atacar la tanca per sota i vaig volar, tenia blaus i una rascada que se’m va infectar. Ara, l'objectiu és passar a la final.

Però si sona la flauta...

La flauta és difícil que soni, en atletisme no passa, has entrenat, o no. No pots anar sense entrenar i sense qualitats; aquí, no és com el tir que va al pal o un triple en bàsquet. Per anar bé, hauria de baixar els 16 segons en els 100 metres tanques; el campió serà el rival austríac, ja se sap, és com si els velocistes es troben amb Bolt.

A quina edat es considera veterà?

Ets veterà a partir dels 35 anys i, en el Mundial, segur que hi haurà algun atleta amb 100 anys.

Com es gestiona l'entrenament?

Sóc entrenador, ho he estat molts anys i m’ho porto jo. Entreno entre tres i cinc cops per setmana, dues hores cada sessió; a més, en tanques, també és important la musculació, és el 50%, perquè és una prova explosiva.

Fins quan té pensat competir?

M'agradaria anar fent i gaudint, ja veurem, el cos mana. Si no fos per l’atletisme, Austràlia només l'hauria vist per YouTube. Poder fer aquests viatges i, si pots quedar bé encara millor, és el súmmum.

Qui sufraga les despeses per anar a Austràlia?

Vaig amb la selecció espanyola i la federació només m'ha donat l'equipament perquè he estat medallista europeu. Qui vol anar-hi, cadascú s’ho ha de pagar de la seva butxaca; hem de buscar bitllets i allotjaments al millor preu.

Va ser un dels tècnics que va tocar sostre amb l'atletisme figuerenc femení a finals dels 80.

Amb en Josep Maria Quintana, vam arribar a finals del Campionat d'Espanya juvenil, érem la sensació i les noies tenien una il·lusió increïble. En l'àmbit col·lectiu, ha estat l'èxit més gran de l'atletisme figuerenc.