El migcampista Carles Chacón, de 31 anys, ha tornat al Llançà, l’equip del seu poble, vuit anys després de deixar-lo per anar a Tercera Divisió i a Primera Catalana amb el Miapuesta Vilajuïga, Peralada i La Jonquera. Ara, a banda de liderar l’equip llançanenc a Tercera Catalana, Chacón segueix ocupant-se de la coordinació del club per cinquè any consecutiu. El Llançà actualment ocupa la segona posició de manera provisional a Tercera Catalana i és entrenat pel garrotxí Jordi Boix, que aquest estiu ha seguit comptant amb el planter i ha ascendit al primer equip una desena de jugadors que provenen del juvenil.

Se us escapa el lideratge de manera provisional però us manteniu al capdavant de la classificació després d’una bona arrencada de lliga.

Estem moderadament satisfets de com ha anat tot. Quan vam començar a entrenar érem molta colla i sabia que amb el nivell que hi havia a l’equip estaríem a la part alta, però tampoc pensava que hi estaríem des del principi. Ser primer, segon, tercer o quart és força indiferent. L’objectiu no és ser primers, no ens preocupa la posició. L’important és com s’està entrenant. La classificació és anecdòtica.

L’aspecte més positiu a destacar és que de moment no heu perdut cap partit.

L’equip que hi ha és molt equilibrat en totes les línies. Tenim gent veterana i gent jove i aquest equilibri fa que tot sigui molt més fàcil.

Tot plegat té més valor en fer-ho amb l’equip del teu poble?

Sí, estar a la part alta amb l’equip del poble i amb la gent que he entrenat i ara són companys meus, és atractiu. Compartir vestidor amb amics té aquest plus d’il·lusió.

Quin paper juga l’experiència que has tingut al llarg d’aquests anys que ha jugat entre Tercera Divisió i Primera Catalana?

Tot això ajuda. Sobretot en el Peralada vaig aprendre moltes coses que a Llançà no es viuen. Vulguis o no hi ha respecte a gent com nosaltres. L’experiència ajuda i intentem inculcar detalls als companys més joves.