El Bordils va deixar escapar ahir al migdia, al Blanc-i-Verd, un punt que a final de temporada podria ser molt valuós. L'equip de Pau Campos va dominar sempre el Carabanchel, fins i tot amb avantatges de sis gols, però sigui per l'excés de responsabilitat dels joves jugadors gironins, o per la tremolor de cames de veure's amb el duel gairebé guanyat, en els últims minuts van llançar un avantatge de +3 (27-24). Ni poder disposar de l'última pilota per guanyar el partit va ser suficient. Els gironins es van embolicar i no van poder moure l'empat a 27 que els madrilenys gairebé es van trobar de casualitat.

El Carabanchel, un rival directe que segurament també lluitarà per la permanència al final de la temporada, va anar sempre a remolc fins que partir del minut 45 els de Pau Campos van començar a cometre més errors de l'habitual i els madrilenys ho van aprofitar per retallar distàncies en el marcador. Els canvis respecte a la temporada anterior són notables: Nonó, Ferrer i Masmiquel ja no hi són, i ara el protagonisme el comencen a assumir joves de la casa com Huix, Farrerons, Oriol Masmiquel, Hospital, Montes, els germans Mach o Palahí, aquest últim, màxim anotador ahir dels locals, amb cinc dianes.

La posada en escena dels gironins va ser l'esperada. En un pavelló Blanc-i-Verd pràcticament ple i l'afició disposada a deixar-s'hi la gola, els de Pau Campos van marxar de seguida per 5-2 i malgrat que els madrilenys van empatar, el Bordils va posar la directa i va dominar la primera part amb una autoritat absoluta. El 15-11 amb què es va arribar al descans prova la bona feina de l'equip de Pau Campos, tant ofensivament com defensiva.

L'inici de la segona part va seguir en la mateixa línia. De fet, els locals van disparar la renda fins als sis gols de marge (18-12 i 19-13), fins que a partir d'aquell moment les cames i el cap van començar a fer figa. El Carabanchel va empatar a 22 a 10 minuts del final en una acció de Rubén Sánchez, però aleshores el conjunt blanc-i-verd va saber tenir el cap prou fred per sobreviure i tornar a marxar de tres, amb un oportunista Mario Martínez (27-24, a poc més de tres minuts per al final). El més difícil s'havia fet, però els visitants, amb un 0-3, van tornar a empatar.