Ple de victòries, màxim golejador i menys golejats. Un dels millors equips de tota la Tercera Divisió. Què me'n diu de l'arrencada del Peralada?

Que sorprèn una mica i que tampoc és massa normal. Però ja que ha vingut així, tampoc li començarem a posar pegues. Estem molt bé al davant i força contundents al darrere. Tothom treballa bastant bé i això s'està veient amb els resultats.

És només que tothom penca o la sort també hi ha dit la seva?

És una conjunció de tot plegat. Al futbol, tot compta. Per guanyar partits s'han de produir diversos factors i un d'ells és la sort. Però no només això;?també s'ha hagut de fer moltíssima feina. Construir un equip completament nou en dos mesos i mig i obtenir aquests resultats no és gens fàcil. La nostra feina ha estat important, com també la implicació de tots els futbolistes.

Ara que m'ho anomena. Equip del tot nou, els jugadors que van arribar tard... Quin estiu més es?trany, no troba?

És l'estiu més rar que he viscut mai. No he pogut desconnectar ni un sol moment i l'estrès hi ha estat sempre present. Només feia que donar baixes i veure com hi havia gent que se'ns escapava, que no volia esperar al nostre projecte. Hi va haver un moment en què ens vam quedar a zero, sense futbolistes. Llavors semblava molt complicat. Però tothom ha treballat molt, tant a Peralada com també a Girona, i les coses han sortit bé.

En algun moment li van entrar els dubtes?

Sí, és evident que he tingut dubtes. Cada any, en major o menor mesura, n'he tingut. Des de Girona se'ns ha tranquil·litzat molt, transmetent-nos calma. Hi havia moments d'angoixa que vaig portar com vaig poder. Fins i tot quan estava a Islàndia, on vaig marxar de vacances per desconnectar. Sort que aquí hi tenia en Xavi (Punsí),?que va aguantar com un jabato!

Parlar d'un Peralada que pot lluitar per estar a dalt és realista o potser agosarat i seria millor ser prudent a aquestes alçades?

Ja no es tracta de prudència. Fa molts anys que estic en això del futbol i d'una temporada a una altra les coses canvien moltísism. Sense anar massa lluny, l'any passat vam passar d'estar completament enfonsats a la primera volta a salvar-nos sobrats al final. Crec que ara no s'ha de parlar d'això. Sé on sóc i que la resta dels equips també són molt bons. La gran majoria tenen el nostre nivell. No faré cap pronòstic. A més, tard o d'hora perdrem algun partit.

Creu que a la seva plantilla hi ha jugadors vàlids per arribar algun dia al primer equip del Girona?

Sí. Hi ha futbolistes molt joves que, si evolucionen com han d'evolucionar, poden fer el salt. Els veterans potser ja fan una mica de tard, això també. Álamo, sense anar massa lluny, té nivell de Segona Divisió i fins i tot de Primera si fa el que ha de fer. Els veig molt marge de millora. Però tot això és un procés en què la sort, com també altres factors, compta molt.

Viu el seu millor moment des que és entrenador?

No és el millor moment, sinó la millor arrencada de temporada. Recordo, per exemple, un any a Figueres en què vam guanyar 13 o 14 partits. Estic content per com em van les coses. Tret del meu segon any a Olot, les coses m'han anat prou bé. A?Figueres van ser tres anys prou bons;?al Girona B anàvem segons fins que vaig marxar a Olot, on ens vam salvar. La segona temporada va ser dolenta i ràpida. I a Peralada, molt bé. Seria burro si considerés que les coses no m'han anat bé des que sóc entrenador.

Encara rep els consells de Raül?Agné?

Sí. Sóc una persona agraïda. Si no ens hagués ajudat l'any passat, tot hauria estat més complicat. Va ser una veu diferent per als jugadors. Si no em dóna un cop de mà al camp, ho fa quan ve a casa. És una sort poder-lo tenir a prop.

En més d'una ocasió ha dit que el considera com un guru.

Sí, és que per a mi ho és. D'entrenadors amb talent per entrenar n'he conegut pocs. Poquíssims. Potser només dos. Un és en Rubi i l'altre en Raül (Agné). Ell és el meu referent per motius obvis:?vaig començar amb ell. Ho he dit sempre.

Fa goig veure com han començat els gironins de Tercera, no?

És espectacular. Estic molt content. El Palamós ha començat millor del que tothom pensava;?l'Olot, tal i com ens imaginàvem. El que està fent la Jonquera és també espectacular. I?el Figueres és l'únic que no arrenca, però estic convençut que ho tiraran endavant perquè en Chicho té capacitat per fer-ho.

Ja tocava?

Sí, ja tocava, però és normal que passin aquestes coses. A?vegades es pot treballar molt bé, però la competició és dura i hi ha rivals també molt bons. No sempre els resultats són els esperats, tot i que es treballi molt bé. Ara els gironins estan a dalt i el nivell ha pujat. Fa goig veure la Tercera Divisió.