La santperenca, de 18 anys, va començar a jugar a bàsquet als Esplais, després va anar l’Adepaf i, des dels 13 anys que era a l’Uni Girona. Ara, emprèn una nova aventura a l’Utah State University Eastern, a l’oest dels Estats Units. No només jugarà a bàsquet, sinó que ha decidit estudiar Ciències Polítiques.

Per què marxa?

Sempre m’ha agradat anar a estudiar a fora, sobretot viatjar i conèixer nous llocs, i ara he aprofitat aquesta ocasió per anar-hi.

Pròxima destinació Utah, com és que va allà?

Tenia altres opcions com ara una universitat de Carolina del Nord o una altra de Nova York, però aquesta considero que és la millor, perquè la beca cobreix totes les despeses, fins i tot el viatge d’avió, tant per anar com per tornar. A les altres universitats, en canvi, el nivell de bàsquet és encara més alt i, a més, he de pagar coses de la meva butxaca.

Va a una universitat?

No, on vaig s’anomena un Junior College, a cavall d’un institut i una universitat. Només són dos anys i s’especialitzen a preparar els jugadors de bàsquet per entrar, després, a la universitat, la qual acabaria amb només 2 anys més d’estudi.

Com va anar tot plegat, com va sortir l’opció de marxar?

Bé, a partir d’una companya meva, que el seu pare treballa en una empresa que es dedica a buscar gent perquè marxi a jugar i a estudiar als Estats Units, va sortir la possibilitat d’anar-hi, i vaig decidir tirar endavant la idea.

Té alguna referència de com serà la seva vida allà?

Sí, la segona entrenadora que tindré allà havia jugat un any a l’Uni Girona, just la temporada abans que jo m’incorporés a l’equip. A més a més, també he pogut parlar amb una amiga que va viure una situació similar als Estats Units l’any passat, en aquest cas, a Florida. I em va agradar molt el que em va dir i em va motivar encara més. Ah, i també tinc a disposició un assessor del centre on aniré, amb el qual hi pots parlar i presentar-li tots els dubtes.

Un cop sigui a Utah, què té més prioritat, el bàsquet o els estudis?

Bona pregunta. A Utah, vaig a jugar a bàsquet i a estudiar, podríem dir que amb aquest ordre. No vol dir, però, que els estudis no siguin importants. És més, si les notes no són bones, no et deixen jugar, o sigui que, també et controlen i, per tant, considero que tot serà important.

Hi ha una “moda” d’anar a estudiar i viure fora?

Sí, jo crec que sí, perquè sé que, almenys tres companyes meves de l’equip també ho fan, i m’han dit que dos esportistes més de l’estat van també a Utah. Suposo que la gent tenim ganes de conèixer món, viure noves experiències i saber com funcionen altres països.

Estem parlant d’estudiar i viure fora, per què s’ha decidit per Ciències Polítiques?

La veritat és que m’hauria agradat estudiar dret, si hagués estudiat aquí, però com que vaig als Estats Units, i allà dret, com a tal, no em servirà tant, vaig triar Ciències Polítiques.

A l’Uni Girona, i als clubs de Girona en general, hi ha molts jugadors formats a l’Alt Empordà, és veritat? Dit això, quina creu que és la influència que tenen els clubs mentre un encara és petit?

Sí, aquest és un fet que passa. Bé, jo sempre dic que un les coses s’han de fer bé per arribar on he arribat. És important estar a gust on jugues, tenir un bon ambient per jugar i una bona base de club, ara bé, el talent individual de cadascú és el que, per mi, acaba decantant la balança.

Ja per acabar, com li han anat aquests anys a l’Uni?

Hi he estat des d’infantil fins a júnior de segon any, és a dir, 6 anys. Trobo que ha anat molt bé, hem aconseguit classificar-nos moltes vegades pels campionats d’Espanya, que han estat una molt bona experiència que t’omple molt com a jugadora. A més, l’ambient canvia molt de jugar a una categoria provincial.

Quin futur preveu? Està nerviosa?

El que hagi de passar passarà. M’agradaria, això sí, acabar tota la carrera a Utah. Estic nerviosa, però m’adaptaré ràpidament.

I l’anglès?

Bé, el porto bé. Crec, però, que per jugar a bàsquet, sovint no calen paraules per entendre’s.