II si Ify Ibekwe hagués pogut jugar? Ahir, amb més o menys ganes de donar-hi voltes, tothom va marxar del pavelló fent-se aquesta pregunta que, però, no podrà tenir mai resposta.

El dubte havia guayat en importància al veure com, sense ella i amb només set jugadores algunes com Jordana, Kuktiene i Spanou molt al límit físicament, l'Spar Citylift Girona havia fregat una remuntada èpica per acabar perdent la lliga en el darrer partit en una cara o creu de tirs lliures a manca de quinze segons (60-57).

L'Uni havia lluitat contra el seu propi desencert en atac, contra els vint-i-tres punts de marge pels que guanyava Perfumerías Avenida en el segon quart i contra un criteri arbitral permissiu amb l'agressiva presssió plena de mans que tant agrada a Miguel Ángel Ortega. I se'n va sortir: un partit que es perdia 36-13 es va arribar a posar 55-55, però l'epíleg final quan ja es tocava la platja no amaga la gran travessia que ha fet l'Spar Citylift Girona en una temporada històrica.

La Lliga hauria estat un premi merescut per a l'equip gironí i sobretot treballat per les jugadores, però la derrota d'ahir no desdibuixa els somriures d'orgull entre els aficionats gironins ni desterra els moments de por que van passar ahir al vespre el seguidors del Perfumerías.

Si Xavi Fernández pensava que la pressió del Würzburg i de la complicada situació en que hauria quedat l'Avenida sense guanyar cap títol en tota la temporada, impediria a l'Uni beneficiar-se d'un arbitratge valent com el del segon partit no s'equivocava.

Ni de bon tros. El Perfumerías Avenida va pujar fins al límit la dursesa la seva pressió, de manera increïble sobre la pujada de la pilota de Noemí Jordana, i els àrbitres van permetre uns contactes que aviat van treure de polleguera al tècnic de l'Uni. Quan més gaudia Ortega veient patir la seva "amiga" Jordana perdent dues iplotes consecutives al mig del camp, després de defenses plenes de contacte de Beard i Marginenan, més clamava Xavi Fernández contra els àrbitres.

Era l'inici del segon quart, i després d'uns primers deu minuts on l'encert interior d'Astou Ndour (10 punts) i la brutal posada en escena de l'afició del Würzburg va portar a coll i bé l'Avenida fins al 28-14 després d'un darrer triple de Leo Rodriguez, la condescendència arbitral s'afegia al desencert ofensiu de l'Uni per posar la final molt i molt costa amunt per a les gironines un parell de fuetades de talent de l'esquerrana Alana Berd i un nou bàsquet d'Astour Ndour van enlairar la diferència fins als 23 punts (36-13).

Vint-i-tres punts de diferència que haurien estat suficients per acabar amb la fe de la majoria d'equips. No, però, amb la d'aquest Uni. Es va aconseguir arribar al descans minimitzant els anys (38-24) i, després de la represa, tot i rebre una nova patacada duríssima dels àrbitres amb la tercera (en atac) i quarta (lluitant per un rebot) faltes personals de Coulibaly, l'Spar Citylift Girona anava retallant, poc a poc, les diferències en el marcador.

El caràcter serbi de Knezevic va ser clau per a la remuntada, estigui més o menys encertada l'alera sempre dóna la cara i un triple seu va fer aixecar molts espectadors del Würzburg del seus seient per criticar un Ortega que, immers en la seva voragine de canvis, portava molts minuts oblidant-se de Gidden i Ndour (42-36). A poc per acabar el tercer va arribar un triple de Noe Jordana, els seus primers punts en el partit, i en el pavelló de Salamanca ja eren pocs els que es podien mantenir ben quiets a la seva localitat tot i que un triple de Marginean va respondre ràpidament el de Jordana i va posar una mica d'aigua a l'olla bullent en que s'estava convertint el pavelló de la ciutat castellana.

El Perfumerías Avenida entrava en el darrer quart guanyant de nou punts, 49-40, però amb la por al cos i amb poques camiseses, començant per la d'Ortega i acabant amb els directius de la llotja que toquéssin al cos, perquè anaven veient com, minut a minut, la iniciativa s'anava decantant del costat gironí.

Xavi Fernández va seguir embolicant l'atac local amb el seu canvis defensius, va aparèixer llavors per primer cop en el partit la mixta sobre Sílvia Domínguez, i un 2+1 de Coulibaly va acabar d'encendre Würzburg (53-48).

Miguel Ángel Ortega va demanar temps mort i el públic del pavelló se'l va passar cridant "manos arriba, esto es un atraco". De la indignació, però, van passar en pocs moments a la por quan Addrijana Knezevic posava el 55-53 en el marcador amb poc més de tres minuts per jugar-se.

El primer empat arribaria amb un bàsquet de Lucas (55-55) i després que el Perfumerías anotés de dos en el següent atac, Noe Jordana va tirar un triple per posar l'Uni per davant. Hauria estat el primer cop en tot el partit. La pilota va sortir escupida pel cércol.

Ja en el darrer minut, i després que Spanou tornés a empatar el partit a 57, el Perfumerías va tenir més encert en el cara o creu final dels tirs lliures: Beard en fa un de dos, Givens els falla tots dos a manca de quinze segons i Marginean anota els seus. Total 60-57 i el triple final d'Italee Lucas per forçar la pròrroga en el tercer i definitiu partit de la final no va acabar entrant.

La derrota va ser dura però, ja en roda de premsa, els i les protagonistes no van amagar l'orgull d'haver lluitat fins al final ser campiones de la lliga novament.