El Barça va engreixar una mica més la seva crisi de resultats quedant eliminat de la Lliga de Campions, en quarts de final, a mans de l'Atlètic de Madrid. Els matalassers van engrandir la seva història a la màxima competició continental amb un exercici efectiu primer, i de resistència, passió i patiment després, contra un Barça sense pla al Calderón que, no obstant això, hauria pogut tenir a l'abast la pròrroga si l'àrbitre Rizzoli no s'hagués empassat en l'afegit un clar penal per mans de Gabi que ell va resoldre amb una falta al límit de l'àrea. Al final van acabar decidint els dos gols d'Antoine Griezmann entre l'extasi de l'afició local per expulsar d'Europa el vigent campió de la competició.

L'Atlètic va saber aprofitar el seu moment en el primer temps amb l'1-0, després va contenir la rauxa ofensiva del Barcelona en l'última mitja hora i finalment, cap al minut 87, sentenciava amb un gol de penal de l'internacional francès, per unes clares mans d'Iniesta, el definitiu 2-0. El Barcelona, mentretant, no estarà a les semifinals, com fa dos anys, perquè en el seu camí s'hi a tornat a creuar de nou l'Atlètic. Els matalasser són a dos partits de la final de la màxima competició europea per segona vegada en els últims tres cursos, amb la seva primera victòria contra l'equip blaugrana dirigit per Luis Enrique, anul·lat durant una hora del partit.

No va ser l'inici d'alt voltatge de fa dos anys de l'Atlètic, molt mesurat des de la tàctica, des d'un pla diferent, des de l'ordre, des de la perspectiva d'un partit de detalls, llarg, sense presses. Necessitava un gol, però també en el seu cap estava la seva pròpia porteria, la inquietud que un gol del Barça era clau. Tampoc va assumir ni un sol risc el conjunt blaugrana des de la seva posada en escena, fidel a aquesta predisposició invariable de manejar el joc des la pilota, a aquesta possessió, ahir per moments fins i tot pesada en el seu propi terreny, però sense profunditat, com si les vies ofensives haguessin d'obrir-se només per inèrcia davant el replegament rival.

Entre la prioritat tàctica va consumir el partit els seus primers 35 minuts sense poc o gens a les àrees. Res en la de l'Atlètic, una mica més a la del Barcelona, en els primers instants, en un xut de Gabi, en un remat centrat de Yannick Carrasco, un cop de cap del francès Antoine Griezmann i algun intent més. Cap del Barça.

Tot calculat al mil·límetre, des d'una calma tensa, des de tanta preocupació per qualsevol concessió al contrari que el joc va resultar avorrit a tot el començament del duel. Mesurat l'Atlètic i conformista el Barcelona, que va marejar la pilota sense destí aparent. Només més fer-la seva. Si la tenia l'equip català, no la tenia el seu adversari. I si no la tenia el seu adversari no hi havia contraatacs ni sobresalts.

No li va importar l'Atlètic, que des de la paciència i la seva freda gestió emocional va aprofitar el seu moment, al minut 35, en un mal rebuig, al mig, de Jordi Alba. El va recollir Gabi. Després, un enviament fantàstic de Saúl -íguez amb l'exterior de l'esquerra i un cop de cap impecable, sense oposició rival, de Griezmann. Gol. 1-0. I els blaugranes a remar contracorrent si volien seguir vius a Europa.

Primer objectiu complert per a l'Atlètic, esclat del Calderón en un gran ambient terrible i dubtes al Barcelona, que va marxar del primer temps amb un únic tir, llunyà del brasiler Neymar a les mans d'Oblak. Molt poc. No havia aparegut ni Messi ni Luis Suárez, apagats pel seu rival.

Era una versió minimitzada i alentida del Barcelona, estranyament mancada d'ambició en tot el primer tram amb el 0-0, inquiet amb una altra ocasió més de l'Atlètic abans del descans, a cop de velocitat de Carrasco, el xut amb l'esquerra en carrera el va repel·lir Ter Stegen, i de sobte amb tota la pressió sobre seu.

Amb la necessitat d'un gol, amb tot el que això comporta pel que fa a la responsabilitat i quan davant tens l'Atlètic, una roca defensiva, però sense renunciar a l'atac, el segon gol va estar molt més a prop del bàndol local que del Barcelona. Ho va demostrar un cop de cap en paràbola de Saúl -íguez que va rebutjar el travesser. L'Atlètic, al darrere, posava en pràctica el seu mecanisme innegociable de solidaritat i cobertures, de consistència al mig del camp, amb Gabi omnipresent, fins i tot va treure una ocasió blaugrana gairebé sota pals a prop de l'hora de joc. L'equip local va oferir un exercici d'increïble resistència i sofriment quan més va pressionar el Barça, sense pausa tota l'última mitja hora.

L'Atlètic es va veure arraconat, llavors sí, per la possessió del Barcelona, que en aquells instants sí que es va acostar a aquest conjunt blaugrana ambiciós, temible entorn de l'àrea contrària, que fins no fa gaire era característica de l'equip català. Ho van demostrar dues ocasions de Luis Suárez, parades per Oblak, però davant hi havia l'Atlètic, enorme, com la jugada de Filipe Luis en el minut 87 fins a l'àrea contrària, fins al penal per mà d'Iniesta, fins al 2-0 de Griezmann, que acostava una mica més els locals a semifinals. En l'afegit l'àrbitre va veure fora de l'àrea unes clares mans de Gabi a dins. El pernal podia haver sigut la pròrroga. Es va quedar en una falta al límit de l'àrea que Messi va enviar per sobre el travesser en el darrer intent desesperat del conjunt blaugrana.