L'ara tècnic del Perfumerías Avenida no defuig l'etiqueta de favorit i lamenta que es compari sovint la seva etapa a l'Uni amb la que està protagonitzant ara Xavi Fernández.

Ify Ibekwe està lesionada i no jugarà la final. Això beneficia molt Perfumerías, oi?

No ho sé. M'ha trucat la meitat de Catalunya per dir-me que Ibekwe està lesionada, però jo amb l'únic que penso és que Kobryn no jugarà i que Gidden ha estat quatre setmanes de baixa i veurem com arriba.

Però per a l'Uni la baixa d'Ibekwe és un cop fort. I Pikciute ja estava descartada....

Al final serem set jugadores contra vuit, perquè nosaltres tenim els problemes de Kobryn i Gidden. Però sí que he d'admetre que tant l'Uni com jo quan hi era hem patit molts problemes aquesta temporada. La marxa de Chelsea, la lesió d'Artemis... Tot allò ens va fer molt de mal.

Ara sí que encaren la final amb l'etiqueta de favorits.

Jo sempre vull ser el favorit. La temporada passada vaig venir a Salamanca a jugar les semifinals de la Lliga amb el Cadí i deia que érem favorits i guanyaríem. M'agrada anar de favorit perquè demostra confiança en les teves possibilitats sense caure mai a pensar que ets superior.

Favorits sí, però pressió també. Salamanca no perdonaria deixar escapar la Lliga. L'excés de pressió els hi pot jugar en contra?

És normal que l'afició vulgui com a mínim un títol aquesta temporada. Jo els deia a les jugadores que si elles fossin aficionats també exigirien que després de perdre la Supercopa, la Copa i no classificar-se a l'Eurolliga la Lliga s'ha de guanyar.

I més contra un Uni que només té set jugadores per a la final.

Ells set i nosaltres vuit, repeteixo. El Girona que jo entrenava va plantar cara en dues competicions, Lliga i Eurolliga, i llavors també teníem set jugadores.

I guanyant partits a l'Eurolliga. Sí. Partits molts bonics contra Praga o Castors. Després jo vaig haver de marxar. Cap problema. Això és bàsquet i jo he estat trenta anys entrenant amb els meus èxits i els meus fracassos, però si he de sortir surto i ja està no cal anar buscant comparacions per fer mal.

Comparacions? Quines?

Les que estic llegint molts dies. Hi ha entrenadors més bons i altres de més dolents, com jugadores més bones i altres de més dolentes, però no per això cal anar buscar comparacions per deixar clar que ara es fan molt bé i abans molt malament. Ara es fan tres punts més per partit? Molt bé, però no cal buscar la comparativa cada dia. Potser jo no sóc dels millors entrenadors del món, però a Girona vaig treballar amb honradesa, com he fet tota la meva carrera. Vaig tenir encerts i errades, fins que vaig haver de sortir i ja està. Que ara amb en Xavi tot va molt millor i es juga un bàsquet que agrada més que el meu doncs me n'alegro, però no cal seguir comparant més. Estem en l'època de les xarxes socials i jo tinc fills grans i dona que ho van llegint.

Expliquen que ara el vestidor està més relaxat.

Em sembla molt bé. Jo no vaig tenir problemes amb les jugadores a Girona. En l'últim partit en veure que la Lina es feia mal em va saber greu perquè a les jugadores els tinc estima. No vull entrar en cap polèmica amb la gent de Girona, perquè sempre estaré agraït a l'Uni perquè em va donar l'oportunitat d'entrenar un equip d'Eurolliga i això sempre ho recordaré. Ara he tingut la sort d'anar a Salamanca, que és un gran club i un bon lloc per entrenar, però sempre estaré agraït a l'oportunitat que em va donar l'Uni a l'estiu.