«És clar que se m'ha fet molt llarg. Veia que jugava bé a tennis, la gent em respectava pel meu nivell, i en canvi guanyava en dobles però en individuals no hi havia manera cada cop que un partit se'm posava en contra...». La llarga travessia de gairebé tres anys sense guanyar un títol individual s'ha fet llarg per a un Pol Toledo que el 2013, quan només tenia divuit anys, va estrenar-se emportant-se el Futures de Xarm el-Xeikh (Egipte) en una experiència que no havia pogut tornar a repetir fins aquest cap de setmana a Hammamet (Tunísia) després de guanyar l'argentí Mariano Kestelboim a la final (6-4 i 6-2).

«He fet una molt bona pretemporada i els resultats han arribat molt aviat: dues finals i ara aquest títol. Però el més important és que em trobo més madur i en el millor moment de la meva carrera, si en lloc de dues finals i un títol, hagués perdut en quarts o semifinals però amb el mateix joc i les mateixes sensacions també estaria content», explica, encara des de Hammamet, on avui ja comença un nou torneig Futures també de 10.000 dòlars en premis, un Pol Toledo que en cinc setmanes de temporada ja porta acumulats més punts ATP (39) en aquest 2016 que en tot l'any passat (37). Uns punts que estan començant ja a fer pujar Pol Toledo en el rànquing, havia començat l'any el 712 i dilluns vinent voltarà ja el lloc 520, però que encara queden lluny dels 200 que es va marcar com a objectiu de la temporada per «poder entrar a les prèvies dels tornejos del Grand Slam». De moment, però, el bon inici d'any servirà a Pol Toledo per ser cap de sèries en els tornejos Futures que disputi, començant pel d'aquesta setmana a Tunísia i la vinent a Marroc, i per poder entrar en els mesos vinents en els quadres finals dels Challengers (la categoria que hi ha per sobre dels Futures, en què l'any passat va disputar dos tornejos sense excessiva sort).

Pol Toledo no té cap problema per admetre que «l'any passat va ser molt dolent». El tennista de Maçanet de la Selva guanyava tornejos en dobles, la majoria formant parella amb Sergio Martos, però en individuals se li resistien les victòries. «Vaig tenir alguna lesió, però el problema era que no aconseguia convertir en el meu tennis en resultats. Els meus entrenadors em deien que tenia nivell per fer més, però jo no ho veia i quan els partits se'm posaven en contra no em sabia sobreposar. En aquests nivells tothom té molt tennis i el factor diferencial és sempre el mental; i ara he madurat i estic en el millor moment de la meva carrera».

Moments de dubtes

En dos anys sense aconseguir els resultats desitjats en necessitats, Pol Toledo ha necessitat aquesta força mental com per no dubtar de si, per exemple, era millor que només es dediqués a jugar tornejos de dobles o, fins i tot, desistís d'allargar la seva carrera professional. «Et passen mil coses pel cap, però els meus amics de tota la vida, que són amb els que vaig començar a jugar a tennis, la meva família i la meva xicota m'han ajudat molt. Des de final de la temporada passada que vaig fer-me la reflexió d'aprofitar les derrotes per madurar estic molt millor mentalment i ja s'està veient com he començat la temporada», explica Pol Toledo, que, pel que fa als dobles, té la intenció de «provar de jugar tornejos Challengers amb en Sergio Martos per saber quin és el nostre nivell real, perquè en Futures hem tret molts bons resultats i jugar cada setmana els Futures en dobles se'ns pot acabar fent una mica rutinari». A l'abril o el maig, Pol Toledo té pensat competir en Challengers a Itàlia (tornejos ja de 50.000 o 75.000 dòlars en premis i amb més punts ATP) per seguir buscant aquest salt en el rànquing individual que ha començat a fonamentar aquest principi ?d'any a Tunísia.