Gols contra la crisi. En una gran tarda de Cristiano Ronaldo, que en va fer quatre, i en suma 252 a la Lliga, un més que el mític Telmo Zarra, el Madrid es va cruspir el Celta a la segona part després d'un primer acte resolt per la mínima (1-0, gol de Pepe) i amb el conjunt gallec disposant de la millor ocasió, un cop de cap d'Aspas al travesser. L'espectacular segona part blanca va servir per aplacar l'estat d'ànim de l'afició del Madrid, que començava a perdre la paciència un cop més amb els jugadors i el president.
El Bernabéu presagiava un altre incendi. Pancartes contra Florentino es filtraven a l'inici del partit, on es llegia: "Escolti l'estadi i dimiteixi, Florentino". La van fer retirar tot just començat el partit. Era el símptoma de descontentament expressat per la grada, que venia resignada de la derrota del derbi contra l'Atlètic de Madrid (0-1) la setmana passada.
El Madrid havia de millorar. Tot i que la Lliga és una utopia, davant l'afició s'han de mantenir les formes. No hi va haver xiulets al recital d'alineacions, ni protestes d'entrada quan l'equip va saltar a la gespa. L'afició va voler donar un vot de confiança als jugadors i a l'entrenador, però no tant al president, Florentino Pérez.
El partit contra el Celta va provar una vegada més que l'ànim de l'aficionat blanc està al límit. No hi va haver xiulets per a Isco, un dels assenyalats per l'entorn madridista. Tampoc per a James, l'altre, quan el seu nom va ser citat per megafonia. El duel va començar magre. Va haver-hi símptomes de desesperació després d'una rematada al travesser del jugador del Celta Yago Aspas i davant la falta de profunditat i d'ocasions del conjunt de Zidane, que a penes va inquietar el Celta a la primera part.
El gol de Pepe en el tram final abans del descans va permetre una retirada tranquil·la del conjunt blanc. Si no arriba a marcar el portuguès, els nervis al descans haurien estat evidents. El públic observava amb lupa al principi Cristiano Ronaldo. Una mala passada, sense destí i sense resultat, va propiciar les protestes més sonores fins aquell moment. Cristiano no es va quedar quiet i va respondre. Va fer el 2-0, amb un xut enorme, i es va posar la mà a l'orella. I ara, què? va semblar dir el portuguès a la gentada.
La satisfacció i l'alleujament va passar per alt la resposta desafiant de Ronaldo, el més beneficiat per la sortida en tromba del seu equip. La reacció del portugués no va agradar a part del Bernabéu que el va xiular en la celebració. Més llenya al foc. Però aleshores, el Reial Madrid va oferir uns dels seus millors minuts de la temporada. I això va servir per tornar el somriure a l'afició i aplacar els traumes.
El Celta va despertar a falta de mitja hora, quan Aspas va marcar, però abans ho havia tornat a fer Cristiano i el 3-1 semblava massa concloent. El retorn de Gareth Bale va ser assumit amb esperança. L'aficionat s'aferra al gal·lès, que va deixar l'equip per lesió fa 47 dies. S'aferra la graderia a l'ímpetu del planter i també a Bale. Més pel que pot arribar a fer que pel que ha fet fins ara. Igual que Borja Mayoral, l'aire fresc que Zidane ofereix a la tribuna. Mayoral va deixar el seu lloc a Jessé, un altre dels assenyalats, que va ser rebut amb divisió d'opinions, però indultat després quan va marcar un gol on es va reivindicar en l'espectacular segona part madridista. La recta final del partit va ser un monòleg on només hi va haver lloc per a dos gols més de Cristiano Ronaldo i per què fins i tot Bale celebrés el seu retorn tancant l'espectacle (7-1).
