És el barcelonista Luis Suárez (Salto, Uruguai, 1987), el depredador més humil del futbol mundial, un tipus que se sap en el lloc adequat i en el moment oportú, un futbolista que somriu quan se li pregunta si els petons i les abraçades són importants en el futbol i que viu el seu particular Carpe diem com a blaugrana.

Des que va arribar a Barcelona, i especialment des que va començar a jugar després de complir una llarga sanció a l'octubre de 2014, Suárez s'ha dedicat a construir ponts amb Leo Messi i Neymar per formar un dels tridents més temibles del futbol mundial, una relació professional que s'ha traslladat personalment fora del terreny de joc.

Entre tots tres van marcar 137 gols el 2015, Suárez ja en porta 41 en els 39 partits disputats aquesta temporada, però insisteix que ni ell ni Messi ni Neymar miren ni els números ni les estadístiques. «Volem gaudir del moment que estem vivint, del dia a dia, que tenim una grandíssima relació dins i fora del camp, i això és el que valorem. No fem cap paper ni actuem per a ningú, sinó que ens surt d'instint, de nosaltres mateixos», explica el jugador del Barça.

Preguntat si els petons i les ?abraçades són importants, el termòmetre real per mesurar l'estat emocional d'un equip de futbol, ??el «9» del Barça aclareix: «No és afecte, és suport», i comenta: «No tenim res planificat, surt tot de dins i el que fem és gaudir. Si nosaltres som feliços, ho hem de gaudir». Té clar l'uruguaià que tots tres són complementaris i cada un d'ells té la seva forma de jugar. «Jo no sóc com Leo i no puc desfer-me de tres, quatre, o cinc jugadors com ho fa ell, tampoc no faré un esprint de no-sé-quants metres i guanyaré en velocitat com fa Ney. Sé quina és la meva manera de jugar i el que puc aportar a l'equip», va indicar.

Tot i els demolidors registres golejadors que presenta, Suárez no creu que estigui en el millor moment de la seva carrera: «Em sento content, feliç i que estic ajudant l'equip, que és el primordial». Recorda les escoles de futbol per les quals ha passat. La seva sortida del Nacional de Montevideo i el seu aterratge a Europa, seguint els passos de Sofia Balbi, la seva xicota aleshores, avui la seva dona.

La primera estació va ser Holanda (Groningen, Ajax), després Anglaterra (Liverpool), ara Espanya. «Tots els equips en què he jugat, alguna cosa m'han deixat. Sempre s'aprenen coses noves i estant aquí ara al Barça, en el millor equip del món, encara segueixo aprenent, aprofitant i gaudint dels companys que tinc a l'equip», insisteix. En una mirada cap enrere, Suárez recorda aquells viatges a Barcelona i a la botiga del Barça per veure el Museu o somiar amb aquelles botes de Ronaldinho que llavors no es va poder comprar.

Preguntat sobre si la humilitat és un plus per no perdre la perspectiva en el futbol i un component que ajuda a cohesionar un equip tan gran com passa ara al Barça, Suárez assegura que «quan un ve d'haver passat per mancances econòmiques i ha tingut dificultats per aconseguir coses, sempre les valora moltíssim més i sempre l'esforç és màxim». I recorda com va néixer el seu interès pel Barça. «Quan vam començar a sortir i (Sofia) va venir a viure aquí amb la família, jo venia a visitar-la. Després quan estàvem a Groningen, també veníem a la ciutat. Va ser l'època en què el Barça va començar a guanyar títols, sempre m'agradava l'equip, veure els partits, vaig conèixer a alguns dels jugadors i en els últims anys ja venia més seguit per veure l'espectacle que donaven. Això és el que em va fer encapritxar de la ciutat i del Barça en si», argumenta.

Arribat a Barcelona, ??el que més el va sorprendre va ser l'acollida que va tenir al vestidor. «Tots tenen una manera de ser espectacular, admirable, ho han guanyat tot, tant a nivell de selecció com amb el Barça, han aconseguit tot tipus de títols i que et tractin com a un més i com ho viuen el dia a dia, això és admirable. Luis Suárez va rebre ahir el trofeu EFE al millor jugador iberoamericà de la temporada 2014-15.