R
afa Iriondo, futbolista i exentrenador i integrant -al costat de Venancio, Zarra, Panizo i Gainza- de la llegendària davantera de l'Athletic Club dels anys 40 i 50, de la qual era l'únic supervivent, va morir dimecres a la nit als 97 anys. El món del futbol es va bolcar, des d'aleshores, en els reconeixements cap al mític exfutbolista. Rafael Iriondo Aurtenechea va néixer a Gernika el 24 d'octubre de 1918. El 1933, amb només 14 anys, va fitxar pel Bilbao Athletic, en el qual va jugar fins que el 1936 es va iniciar la Guerra Civil.
En la campanya 1939-40 va jugar en l'Atlètic Tetuan i, acabat el procès bèl·lic, va tornar al primer equip dels «lleons» de San Mamés, amb el qual va jugar d'extrem dret fins al 1953. En aquesta etapa va formar part, amb Venancio, Zarra, Panizo i Gainza, de la famosa davantera amb la qual l'Athletic va aconseguir el títol de Lliga de 1942-43, així com quatre Copes del Generalísimo (1943, 44, 45 i 50), competició aquesta última en la qual va arribar a dues finals més. Amb la selecció espanyola va jugar dos partits.
A l'Athletic, club que va deixar el 1953, hi va jugar 232 partits de Lliga, en què va marcar 79 gols -entre ells, el número 1.000 de l'equip-, i 61 de Copa, amb 26 dianes. D'allà va passar pel Barakaldo i la Reial Societat, on es va retirar el 1955. En aquest últim any va iniciar la seva trajectòria com a entrenador a l'Indauchu, per passar a continuació a fer-se càrrec dels juvenils del Bilbao Athletic. En la campanya 1965-66 es va fer càrrec de la primera plantilla del filial, ocupant la vacant deixada per Gainza, que havia passat a fer-se càrrec de l'equip de Primera.
El 31 d'octubre de 1968 es va fer càrrec de la primera plantilla de l'Athletic (Primera), succeint Gainza, amb el qual va guanyar la Copa del Generalísimo. El febrer de 1970 va substituir el xilè Fernando Riera a l'Espanyol, al qual va tornar a la màxima categoria, però amb el que no va renovar la següent temporada. Després, entre octubre de 1971 i juny de 1972 va dirigir el Saragossa, amb el qual va aconseguir l'ascens a Primera.
Entre 1972 i 1974 va entrenar a la Reial Societat (Primera), passant les dues següents temporades a la banqueta de l'Athletic Club. El 1976 va arribar al Betis, amb el qual va ser cinquè a la Lliga i va aconseguir el 25 de juny de 1977 la Copa del Rei en derrotar per penals l'Athletic, però en la campanya següent l'equip va perdre la màxima categoria, l'any en què va arribar als quarts de final de la Recopa. Va passar a la 1979-80 pel Rayo Vallecano. Després d'un any sense entrenar, el setembre de 1981, segona jornada de la temporada, va tornar a l'equip sevillà per substituir la baixa per malaltia de Luis Aragonés, encara que va ser destituït poc abans d'acabar la campanya. Finalitzada la temporada 1981-82, es va acomiadar del futbol, ??al qual va dedicar 43 anys de la seva vida.
