Janot Alabert s’ha proclamat campió d’Espanya sub-18 de rugbi, un èxit que va assolir el dia 7 de febrer a Madrid amb la selecció catalana. El jugador de Garrigàs, de 17 anys, competeix durant la temporada amb l’Etoile Sportive Catalane d’Argelers i anteriorment havia jugat a l’Elna i al Banyoles. Va començar a jugar a rugbi influenciat pel seu pare, Txema Alabert i per Josep Maria Compte, exjugador de l’USAP. Ara, estudia 2n de Batxillerat a l’INS Olivar Gran i té previst vincular-se en el rugbi un cop deixi l’institut.

Quin ha estat el seu pas per a la selecció catalana de rugbi?

L’any passat ja havia jugat amb la sub-18 un partit, quan tenia 16 anys, i ara he disputat els tres partits del campionat autonòmic contra València, Euskadi i Andalusia.

Quin rol ha tingut a la selecció?

He estat jugant els vint minuts finals dels partits, aquesta vegada era l’últim cop que podia anar amb la sub-18 i el següent pas ja seria la sub-21.

Com un seleccionador català es fixa en un jugador de l’Argelers?

Des del primer any que estava a França jugava a la selecció del comitè, de la zona de Perpinyà. Allà, hi havia en Roger Ripoll d’entrenador de davanters i després va fitxar per a la Federació Catalana com a coordinador de les escoles. Li vaig demanar si hi havia alguna manera d’entrar a la selecció catalana i vaig anar a provar.

Quan i per què va començar a jugar a rugbi?

Fa cinc-sis anys no tenia ganes de fer cap esport i vaig descobrir el rugbi pel meu pare, que li agrada molt i mirava els partits del Cinc Nacions per la televisió. És amic d’en Josep Maria Compte i recordo que al mundial del 2011 anàvem a Ca l’Alsina a veure els partits. A més, en Marc Sala i en Josep Maria (Compte) van intentar crear un equip a l’Alt Empordà, que entrenava a Sant Climent, i la següent temporada vaig buscar un club regular, que va ser el Banyoles. Després vaig buscar algun equip més seriós, ja fos el GEiEG o algun de la Catalunya nord, i com que sabia que a França el rugbi és una altra cosa i hi ha més nivell, li vaig demanar a en Josep Maria, exjugador de l’USAP, que m’ajudés a buscar algun equip per allà. Em va aconsellar l’Elna, que tenia una molt bona escola i en la qual molts jugadors després anaven a l’USAP.

Com va ser aquella experiència?

En sub-16 hi havia una coalició entre l’Elna, l’Argelers i el Costa Vermella, va ser un any bastant dolent, no vam fer gaire bon paper i després vaig marxar a l’Argelers, on hi sóc des de fa dos anys. L’Elna és una bona escola, però només importa guanyar com sigui, mentre que l’Argelers té una filosofia de club que em semblava més educativa i d’allà han sortit jugadors com Nicola Mas, que era un pilar de l’USAP, de la selecció francesa i que ara està al Montpeller.

Com es viu el rugbi a Argelers? Es nota la petjada de l’USAP?

Sí, es nota a tots els pobles, hi ha més rugbi que futbol.

Quant temps tarda per anar de Garrigàs a Argelers?

Una hora per anar i una altra per tornar, durant la setmana hi vaig dos cops a entrenar més el partit.

S’ha plantejat jugar amb l’AE Navata, més pròxim al seu poble?

A Navata hi vaig anar al principi, perquè en Josep Maria anava a entrenar; hi he jugat algun amistós. Ara, estudio 2n de Batxillerat i quan puc hi vaig a entrenar, allà vaig a passar-ho bé.

Què té el rugbi que l’apassioni?

La filosofia que tothom té un lloc a l’equip, siguis alt, baix, prim, gras, ràpid, fort... i a l’equip hi ha bons companys.

A quina posició juga?

Fins a l’any passat jugava de segona línia i ara de pilar. Em noto millor de pilar, tot i que el rol que es desenvolupa és el mateix.

Estudia 2n de Batxillerat. Té clar què vol seguir estudiant?

Jo sóc de ciències, però de moment no aniré a la universitat i tiraré pel rugbi tant com pugui per a veure si puc arribar a algun lloc. L’escola d’Argelers és fins a sub-16, i després el sub-18 i el sub-21 és planter del club. Encara no sé si continuar a Argelers o entrar en algun club més potent, a veure si hi ha sort.

Es pot viure del rugbi?

Has de jugar en equips professionals. A França, però, encara que no siguis un jugador d’alt nivell, després pots seguir com a entrenador o administrador d’algun club i m’agradaria tirar per aquí. De moment, és complicat viure del rugbi a Catalunya.

Un exjugador del FC Vilamalla i del CT Figueres

Janot Alabert té 17 anys i quan era petit va provar, sense sort, altres esports. Els primers passos del de Garrigàs van ser en el Futbol Club Vilamalla, on va resistir prop de dos anys:”Feia futbol perquè tothom hi jugava, però no se’m donava bé”, confessa Alabert. Després, va canviar les sabatilles de futbol per la raqueta, en el Club Tennis Figueres, on tampoc va trobar-s’hi a gust. Que el seu pare li ensenyés rugbi per a la televisió i que a Sant Climent Sescebes s’intentés crear un equip serien els primers passos perquè s’hi aficionés.

Podeu ampliar la informació esportiva de la comarca a l'edició impresa de l'EMPORDÀ. Podeu descarregar-la des del nostre quiosc a Orbyt.