En el seu segon any amb la selecció catalana infantil d’handbol, Edu Berta ha aconseguit la medalla d’or del Campionat d’Espanya, disputat a Almeria. Ara fa un any, Catalunya havia quedat tercera. Berta, de 38 anys, va tornar a Roses ara fa quatre anys després de voltar per Madrid. També és el director tècnic i entrenador de quatre equips del Club Handbol Empordà, amb seu compartida a Roses i a Castelló.

Quines sensacions té dues setmanes després de l’èxit?

Estic molt content. Quan hi penses fredament, t’adones que guanyar d’aquella manera té més mèrit, perquè ho vam fer per resultats amb molta diferència.

S’esperaven aquesta superioritat? A la final van superar Madrid 17-31.

Quan fèiem la preselecció vèiem que hi havia un bon grup i que aspiràvem a medalla. De la resta de seleccions, no sabíem què ens trobaríem perquè en aquesta edat (13 anys) és el primer cop que poden anar a la selecció.

Hi havia algun jugador gironí a la selecció catalana?

L’any passat no n’hi havia cap i aquest cop n’hem portat un, el porter del Bordils (Carles Masot).

Poques hores d’haver tornat d’Almeria el seu club li va preparar, per sorpresa, un reconeixement.

S’ho portaven molt callat, no en tenia ni idea i va ser una sorpresa, ja que aquell cap de setmana tot just havia arribat d’Almeria. Després, vaig caure que aquella tarda, en el pavelló, hi havia alguna mare que venia a fer fotos, hi havia més jugadors del normal a la grada per veure els partits... Va ser molt maco.

En quin moment va rebre la trucada de la selecció catalana?

Amb el responsable de Girona d’handbol, ens coneixíem de fa temps i em va trucar a l’octubre del 2014. Hi havia una vacant a la selecció catalana infantil i va ser tot molt ràpid. Espero no moure’m de la selecció infantil, ja que amb la resta del cos tècnic tenim un mateix tarannà i m’agrada perquè aquí és on els jugadors disputen el seu primer campionat, tenen molta il·lusió, i amb l’edat que tenen encara es deixen ensenyar moltes coses.

Quin ha estat el seu paper en el món de l’handbol?

Sóc de Roses, però sempre he estudiat a fora i sempre vaig tenir clar que volia vincular-me a l’handbol. En acabar INEF, vivia a Girona i estava en el Bell-lloc i el GEiEG, i ara fa set anys, per canviar d’aires, vaig anar a Madrid, on coneixia gent de la universitat. Gràcies a haver participat en el campus de Rafa Hinojosa, que havia estat extrem del Barça, vaig estar a l’Alcalá i a l’Alcobendas, on vaig aprendre coses noves i com entrenaven. Si fos només per l’handbol, encara estaria a Madrid, però fa quatre anys vaig tornar a casa, on començava el projecte conjunt de Roses i l’Esplais. Amb l’Esplais, només me l’havia trobat com a rival.

Amb 38 anys encara podria estar jugant amb els sèniors.

La idea ja era jugar aquesta temporada, però l’entrenador dels sèniors va haver de marxar a Extremadura i m’ha tocat portar-lo. Costa molt trobar entrenadors de la zona, no és com el futbol o el bàsquet, que n’hi ha a cada poble. El club més pròxim que queda després d’aquí és el Montgrí, després ja te’n vas a Girona i no podem pagar desplaçaments. Per aquest motiu, hem de crear els nostres tècnics.

Entrena quatre equips del CH Empordà. Deu estar cada dia als pavellons de Roses i Castelló.

Els dilluns, els dimecres i els divendres tinc entre tres i quatre entrenaments seguits. Ho combino, però el cap de setmana haig de creuar els dits, sobretot amb els horaris dels partits a fora.

Quin moment viu el club?

Pel que fa a la base, a poc a poc anem pujant, tenim un benjamí i, si tinguéssim tres-quatre jugadors més, podríem tenir dos conjunts per a la segona fase. En alevins, per exemple, per primer cop hem pogut fer un equip només femení. A infantils, hi ha la Roser Rull, de Roses, però quan acabi la temporada haurà de buscar un altre club, ja que per desgràcia no podrà continuar, els equips poden ser mixtos fins a infantils. Per tenir l’escala de totes les categories, només ens falta un juvenil; ja tenim set jugadors, però com que no podíem fer un equip sencer, han pujat els sèniors. Si tot va bé, però, el tindrem l’any que ve perquè pugen molts nois del cadet.

Hi ha algun jugador del club que es podria emportar a la selecció?

És complicat. Com a club, ara hem posat les bases per tenir una estructura i quasi arribem als 100 jugadors, que és un nombre que et permet fer coses. Ara, ens centrem més en la captació de jugadors i formació i penso que fins d’aquí a dos anys no ens podem plantejar el tema d’anar a competir i encarar-ho diferent.

Podeu ampliar la informació esportiva de la comarca a l'edició impresa de l'EMPORDÀ. Podeu descarregar-la des del nostre quiosc a Orbyt.