Als 33 anys Sergi Coll ha decidit, aquest estiu, retirar-se. El pivot figuerenc es troba establert a Portugal i després de militar al Barcelos i a l’Ovarense ha optat per penjar les sabatilles, de moment. Coll -casat i amb un fill catalanoportuguès de 26 mesos, en Jordi- també ha jugat al Vigo, Palència, Vic, Valls i Adepaf, entre d’altres.

Què l’ha portat a retirar-se?

El fet de no trobar cap equip que em permetés conciliar la vida esportiva amb la familiar. I arribat aquest punt, la decisió estava clara; primer la família.

Tenia la possibilitat de seguir a l’Ovarense o en algun altre club de la primera divisió Portuguesa?

A l’Ovarense no, l’entrenador va decidir apostar per un altre tipus de jugador i em va tancar les portes a renovar. I a altres equips no ho sé, no estava disposat a anar gaire lluny de casa. Només vaig explorar l’opció de l’Oliveirense, que és a 20 minuts d’Ovar, però no hi estaven interessats.

Quin rol va tenir la temporada passada a l’equip?

Continuava tenint un rol important, vaig perdre una mica de protagonisme ofensiu, però seguia sent un dels referents interiors. En l’àmbit personal vaig estar un xic irregular, i tot i perdre’m quasi un mes per un fort esquinç de turmell, vaig ser capaç de recuperar-me bé i fer un bon final de temporada. En l’àmbit col·lectiu vam fer uns play-off fantàstics i només perdre al cinquè partit contra el totpoderós Benfica.

És una retirada definitiva del bàsquet de primer nivell o esperarà si sorgeix alguna proposta atractiva?

En principi és definitiva, és pràcticament impossible que m’arribi una oferta bona com per replantejar-me tornar a jugar.

Amb què es queda d’aquests anys?

Amb la gent que he conegut, l’experiència de viure en diferents ciutats i cultures i amb grans records basquetbolístics.

Quin va ser el millor moment?

N’hi ha molts, és difícil quedar-se amb un sol moment, però com que quan es guanya les coses sempre són millors, escolliria les temporades amb ascensos i campionats a Manresa, Vic, Santiago de Compostel·la i Vigo.

S’ha plantejat el retorn a casa?

Constantment, però les coses no estan fàcils. A Portugal la meva dona treballa, i venir cap aquí seria començar de zero tots dos, i trobar alguna cosa de garanties que ens permetés viure amb condicions similars a les que tenim allà, és molt difícil. Però mai se sap, si sortís algun projecte de negoci amb la meva dona ens podríem plantejar el trasllat.

En cas de tornar, i si volgués despenjar les sabatilles, per quin club de la comarca es decantaria?

Probablement si despenjo les sabatilles només serà a l’Alt Empordà. Reconec que m’agradaria jugar a l’Adepaf, que és el club de la meva ciutat, on vaig començar i on tinc l’espina clavada de no haver jugat mai al sènior. Però reconec que el més probable és que em decantés pel club on tinc més amics, per tant escolliria el Grifeu de Llançà, si m’hi volen.

Segueixes el bàsquet altempordanès des de Portugal?

Per sobre, només quan parlo amb amics que hi juguen. M’agradaria que hi hagués equips en categories més altes, però realment l’important és que no es perdi la tradició i que els clubs apostin pel bàsquet, sigui en la categoria que sigui.

Podeu ampliar la informació esportiva de la comarca a l'edició impresa de l'EMPORDÀ. Podeu descarregar-la des del nostre quiosc a Orbyt.