Diumenge passat, tot just quatre dies després d'haver-se operat del genoll, Anna Carbó va seure a la banqueta de l'Spar Citylift Girona a Fontajau per donar suport a les seves companyes en el duel contra el Ferrol; dimecres, l'alera barcelonina, tot i els problemes de mobilitat que li dóna l'aparatosa protecció que duu a la cama esquerre, tampoc es va perdre l'estrena a casa de l'Eurolliga, el gran premi d'aquesta temporada gràcies al títol de Lliga Femenina conquerit el curs passat. La primera victòria europea de la història (62-60) contra el Wisla, va ser oportunament celebrada per la jugadora que més temporades fa que juga a l'Uni (8), però també va tenir el seu costat amarg: per primera vegada Carbó, que havia vist crèixer el club gironí des de l'ascens a l'elit el 2009 fins al títol de l'any passat, es perdia un partit marcat amb vermell a l'agenda. Maleïda lesió, la que va obligar-la a fer-se una artroscòpia la setmana passada que, tot i descartar cap trencment al menisc o als lligaments encreuats, va detectar-li una afectació al cartíleg a la zona de càrrega que la tindrà apartada de les pistes fins passat Nadal.

Carbó va jugar 29 minuts i va aportar 10 punts el 17 de maig de 2009, contra l'Obenasa Navarra a Badajoz (61-69) en el partit que va representar l'ascens a Lliga Femenina; tampoc es va perdre l'estrena a la màxima categoria, el 10 d'octubre del mateix any, a la pista del Perfumerías Avenida (76-59), anotant 7 punts en 32 minuts, ni el debut en una semifinal de la Copa de la Reina (71-67), també contra les de Salamanca, fent 10 punts el 10 de març de 2012. Carbó i l'Uni han crescut junts i van viure plegats l'explosió d'alegria que va representar el 23 d'abril d'aquest any conquerir el títol de Lliga tombant, qui havia de ser, l'Avenida, en un pavelló de Fontajau entregat. Jugar l'Eurolliga era, i encara és, el gran repte per a la jugadora catalana, que dimecres de la setmana passada, mentre l'Spar Citylift perdia a Orenburg, passava pel quiròfan, i abans-d'ahir veia des de la barrera el primer partit europeu disputat a Fontajau.

«Va ser duríssim!», exclamava ahir des de Barcelona, on s'ha instal·lat a casa dels pares per tal de tenir una mica més fàcil la vida ara que s'ha de moure amb crosses i duu una genollera que només li permet flexionar la cama 40 graus. Carbó diu que «vaig estar molt contenta per les companyes i per la victòria, esclar, però també va ser un pal no poder estar amb elles dins la pista, ajudant, en una nit tan especial». L'alera de l'Spar Citylift haurà d'estar encara uns dies més fent repòs a l'espera que la ferida de la intervenció hagi cicatritzat. Espera que a mitjan mes que ve ja pugui començar a muscular i a córrer, per estar a punt a principis de 2016, quan l'Uni obri la segona volta de la Lliga a la pista del CREF de Madrid. Mentretant es conforma, quin remei, «fent coses que en el dia a dia d'esportista professional no pots fer, com ara aprofundir en els estudis d'anglès o veure els amics».

Del partit contra el Wisla Carbó es queda amb «l'ambició que vam tenir» i ho justifica explicant que «som un equip inexpert a Europa però tot i això vam controlar el joc i a pesar que elles ens van remuntar 9 punts i es van posar per davant, no vam abaixar els braços i vam acabar celebrant la victòria». «Mai vam donar el partit per perdut», insistia la jugadora que més temporades fa que defensa els colors del conjunt gironí. Carbó compta les setmanes que li falten per tornar a l'activitat i es consola pensant que tot i perdre's l'estrena de l'Eurolliga arribarà per jugar les últimes jornades de la fase de grups, que es tancarà el 10 de febrer a la pista del Bourges.