Josu Currais va tenir una estrena immillorable a la primera divisió de l’Índia la setmana passada, marcant el primer gol, guanyant i sent considerat com el jugador més valuós d’un partit amb 60.000 espectadors a les grades. El migcampista de Castelló d’Empúries, de 22 anys, ha fitxat aquest estiu pel Kerala Blasters -situat a Kochi, al sud-oest del país- després de provar el futbol italià, finlandès i polonès.

Debut amb titularitat, gol, MVP i victòria. Es pot demanar més?

Doncs la veritat és que no. És el debut somiat per a tot futbolista, una sensació inexplicable.

Pot detallar com va ser el gol?

En una sacada de banda i després de diversos rebots, la pilota va quedar morta just a la línia de l’àrea. No m’ho vaig pensar dos cops i vaig xutar, amb la sort que va entrar per l’escaire.

Al voltant de 60.000 espectadors eren a les grades. Havia jugat amb un ambient com aquest?

Mai. És una sensació única, mai viscuda abans, no tinc paraules per expressar com em vaig sentir.

Com es comporta l’afició a l’Índia? En què es caracteritza? Fins i tot van corejar el seu nom.

Des d’una hora abans que comenci el partit, l’afició no deixa de cantar, cridar i animar, és increïble. Al final, quan em van escollir MVP sí que vaig sentir durant una estona que tothom deia el meu nom.

Quina és l’aposta pel club, el títol?

Com tots els equips l’objectiu és guanyar la lliga, som un dels ­equips més modestos, però l’any passat ja van jugar la final. Atlético de Kolkata, Goa i Chennaiyin són els altres equips punters.

Quin equip tenen?

Tenim cinc anglesos, un portuguès, un brasiler, tres espanyols i, tots els altres, són indis. Ens parlem amb anglès.

Marchena, ex del València, és el jugador més destacat de l’equip?

Tinc la sort de compartir equip amb ell, és campió del Món amb la selecció espanyola. A l’equip també hi ha l’anglès Peter Ramage, que ha jugat tota la seva vida a la Premier League, i Sánchez Watt, jugador format al planter de l’Arsenal.

El Kerala Blasters va ser fundat fa un any. Quina història té?

No sé res de la seva història principalment perquè no en té. Tots els equips es van formar ­l’any passat, en la primera edició de la lliga.

La lliga índia agafa cada cop més adeptes de la lliga espanyola. Sap per què?

Perquè hi ha gent molt oberta que vol viure noves experiències i que està disposada a recórrer tot el món per continuar jugant a un bon nivell.

Com és el futbol a l’Índia?

És un futbol bastant europeu, ja que tots els equips juguem amb sis estrangers; és a dir, només hi ha cinc jugadors indis per equip.

Amb quin nivell de la lliga espanyola s’equipara?

És difícil de dir, però podríem dir que entre un Segona B i Segona A. L’Atlético de Kolkats té cinc jugadors que l’any passat estaven a la primera divisió espanyola.

Com va arribar a jugar aquí? Tenia altres propostes?

M’ho havien proposat fa un any, però no vaig anar-hi perquè ja tenia un altre equip. Aquest any no m’ho he pensat, perquè m’havien parlat meravelles d’aquí.

Com ja passava a Finlàndia, li recorden el seu pas pel futbol base del Barça?

Totalment. Per a ells, sóc el nen que prové de l’escola del Barça.

Com el figuerenc Carles Coto la seva trajectòria passa per l’estranger. Per què? Ha pensat en algun retorn a casa?

El futbol a casa està difícil. Per tant, si vols viure mitjanament bé del futbol has de buscar sortides a fora de casa. Però és clar que algun dia m’agradaria tornar a jugar a prop de casa.

Coneixia l’Índia? Què és el que més li agrada? I el que menys?

No coneixia res. El pitjor és que fa moltíssima calor i humitat. El millor, la humilitat de les persones, tenen un cor increïble.

L’Índia és un país de contrastos entre gent molt rica i molt pobra. Ho ha viscut?

Sincerament, pel carrer es veu moltíssima pobresa, però jo no visc aquesta realitat, ja que sempre estem en hotels de gran luxe. Estic tot el dia entrenant o a l’hotel, tinc poc temps lliure, però la manera com viuen el futbol no ho havia vist enlloc.

La seva zona, Kochi, com es caracteritza?

És una zona de molta humitat i calor i on està la millor afició de futbol de tot el país.

A on viu? Com s’hi ha adaptat?

Tot l’equip estem en un hotel. L’adaptació no ha estat fàcil, tot i que ens faciliten tota mena de coses. En un país tan diferent, mai és fàcil adaptar-se.

I el menjar? Segueix una dieta del país o més mediterrània?

La dieta que segueixo és més o menys el que menjo quan sóc a casa meva; pasta, pollastre, amanides, arròs... Intento menjar aquestes coses, ja que n’hi ha moltes que no sé què són, però cuinen molt bé, no em puc queixar.

El dorsal 99 per al seu germà i 50.000 rúpies índies per ser l'MVP

Josu Currais Prieto va debutar a la primera divisió de l’Índia el dimarts de la setmana passada. El jugador del Kerala Blasters va anotar l’1-0 davant el NorthEast United, en un duel que va acabar amb victòria per 3-1. El gol, el va dedicar a la seva xicota, i seguint amb les assignacions familiars, va lluir el dorsal 99 a l’esquena en honor al seu germà. Sergi Peinado Prieto va néixer el 1999 i també juga a futbol, al Bescanó, després del pas pel Peralada i Esplais.

El triomf de l’equip groguet va ser celebrat per 60.000 espectadors a l’estadi Jawaharlal Nehru, que fins i tot va corejar el nom del futbolista de Castelló d’Empúries, escollit com a MVP. Ser el jugador més valuós del partit va ser premiat amb un xec de 50.000 rúpies índies, que fent la conversió en euros serien aproximadament 685 euros, que van directament a la butxaca de Currais.

Aquesta està sent la quarta experiència de l’empordanès a l’estranger després del seu pas pel Górnik Leczna (Polònia), Terracina (Itàlia) i Seinäjoen JK (Finlàndia). La Jonquera, Olot i base de l’Espanyol, Barça, FE Figueres, Girona i Esplais són els clubs que completen la seva trajectòria.