Els aficionats del Barcelona eren l'aclaparadora majoria ahir a l'estadi del Dinamo Tbilissi, l'escenari de la final de la Supercopa d'Europa, encara que amb prou feines uns pocs centenars de seguidors havien anat a donar suport al campió d'Europa des de Catalunya. «El Barcelona guanyarà 3-1 amb gols de Messi, Suárez i Iniesta», era el pronòstic més repetit pels aficionats congregats als voltants de l'estadi, amb capacitat per gairebé 55.000 espectadors.

Banderes, escuts i gorres blaugranes, càntics de «campions, campions», «Messi, Messi» i «Visca el Barça, visca Catalunya» van ser el color que va omplir per un dia els carrers veïns a l'estadi un parell d'hores abans del xiulet inicial. Paradoxalment, els més sorollosos no eren els aficionats georgians, que van rebre 24.000 entrades de la UEFA, sinó els que havien arribat des de tots els racons del planeta futbol sense escatimar despeses.

Els més animosos eren els vinguts de l'Iraq, tant els àrabs com els kurds, que van aprofitar l'ocasió per expressar les seves aspiracions polítiques d'alliberament del Kurdistan. Van atreure l'atenció de periodistes i seguidors locals amb la seva alegria, balls, cançons i la seva passió desmesurada pels colors blaugranes. Fins i tot van tenir un record per a l'etern rival del Barcelona, el Reial Madrid, campió de la Supercopa la temporada passada, al qual van animar a saludar al campió amb la famosa frase altisonant que es dediquen les dues aficions més nombroses d'Espanya.

Els iranians, país la frontera del qual es troba a uns pocs centenars de quilòmetres, també van aprofitar l'ocasió per viatjar a Tbilissi i animar el seu equip favorit. Entre ells hi havia no poques dones perses lluint la samarreta de Messi i Neymar, i que es van pintar a la cara l'escut del Barça. Sabut és que el Barcelona i Messi compten amb infinitat de seguidors a la Xina, per la qual cosa tampoc van faltar els aficionats vinguts del gegant asiàtic i també de Hong Kong. Tampoc faltaven les banderes i samarretes argentines amb el número 10 de Messi, el nom més corejat pels aficionats, que esperaven que l'estrella de l'albiceleste els regalés, com així va ser, un dels seus millors partits.

Encara que menys nombroses, les samarretes d'Espanya, campiona mundial i doble campiona d'Europa, també es van deixar veure per tot arreu en un clar homenatge a la segona final purament espanyola consecutiva de la Supercopa d'Europa. En canvi, amb prou feines se sentien alguns tímids crits de «Sevilla, Sevilla», tot i que, segons la premsa, més de mig miler d'aficionats andalusos es trobaven a la capital georgiana. Per descomptat, també eren majoritàries les banderes georgianes amb la creu de Sant Jordi, ja que per a aquest país del Caucas la final de la Supercopa d'Europa era la fita més important de la seva història esportiva del segle XXI.

Les mesures de seguretat van ser especialment estrictes en aquesta ocasió, ja que els aficionats georgians tenen per hàbit saltar al camp durant els partits. Tots a Tbilissi recordaven el partit de classificació per a l'Eurocopa entre Geòrgia i Alemanya (1995), que va haver de ser interromput diverses vegades, ja que els espontanis van saltar diverses vegades al camp.

Encara que el partit començava a 3/4 d'11 de la nit, hora local (20.45 a Catalunya), els termòmetres marcaven més de 30 graus, de manera que els jugadors van haver de consumir molt líquid per arribar sencers al final de la pròrroga Mentre esperaven l'inici del partit, els aficionats es divertien amb les gegantines llagostes que volaven lliurement per les abarrotades grades. Convidats d'excepció al partit van ser el seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, i el president de la UEFA, Michel Platini.