Quedem amb Anna Jòdar en el poliesportiu de Roses, allà on amb 9 anys va començar a jugar a bàsquet, amb el club del seu poble. Diu que el complex “està igual” des que va marxar, quan tenia 13 anys, i aprofita per encistellar alguna pilota mentre posa pel fotògraf. A punt de complir-ne 20 i pocs dies després d’haver viscut l’ambient de la Copa de la Reina -les gironines van quedar eliminades a les semifinals contra el Conquero (69-70) a Torrejón de Ardoz-, la base de l’Spar Citylift Girona confia a consolidar-se al primer equip els pròxims anys. Jòdar competeix de manera regular amb el filial, el CESET Santa Eugènia, de Primera Catalana, però juntament amb la jove Pilar Comella completen el planter de l’equip que entrena Ramon Jordana, líder de la Lliga Femenina 1, la màxima divisió. Estudiant de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) i amb pis a Girona, la rosinca, que llueix el dorsal 6 però que l’hi atrau el 9, va debutar a LF1 el novembre del 2012. Enguany ha jugat estones en cinc partits i en el seu palmarès amb l’Uni ja hi figuren dues Lligues Catalanes.

Quines sensacions té pocs dies després de caure a les semifinals de la Copa de la Reina amb el Conquero per un punt?

És difícil de descriure. No crec que sigui una decepció, perquè aquesta temporada està sent una sorpresa que estiguem tant a dalt, però ens ha quedat un regust amarg. Si haguéssim perdut de 20 punts, és una cosa, però vam tenir l’oportunitat de tancar el partit en tres ocasions. Ho vam tenir a les mans i ens van treure el regal d’anar a la final, es va lluitar i vam quedar tristes.

Va viatjar amb l’equip, però gaudir d’algun minut era complicat.

Era conscient que tindria poques possibilitats de jugar. Si hagués hagut de sortir, ho hauria fet, però era conscient que seria difícil. Anar fins allà ja era un premi a la constància.

Què la va impressionar més?

El que em va impactar més de la Copa era l’ambient, era de festa, de ganes de bàsquet femení, jo no ho havia vist mai. És d’agrair sobretot els aficionats de l’Uni, que fins i tot ens animaven a la final encara que no la juguéssim. A l’hotel, a més, estàvem amb els altres equips i, per exemple, quan agafàvem l’esmorzar tenia la Marta Xargay al darrere esperant i reflexionava i pensava, “Òstia!”.

Aquesta temporada ha tingut presència en cinc partits a la Lliga Femenina 1. Com ho valora?

Les jugadores que pugem del Santa Eugènia tenim pocs minuts, el nivell d’exigència és molt alt i s’ha de mantenir, ja que encara que guanyis de 12 punts no et pots relaxar perquè et pot valer un títol. Sé quin és el meu rol, estem allà per aprendre, intentar ser esponges i agafar el màxim que puguem. Entreno cada dia, dissabtes i diumenges als matins inclosos, i estic a la dinàmica de l’equip. Ara, però, no sé com anirà després del fitxatge de la letona Babkina, perquè serem 13 jugadores. Som dues noies del filial que estem al primer equip, la Pilar Comella i jo, i els desplaçaments de fora de casa, si Eva Bou no pot viatjar, ens ho tornem perquè, per pressupost, no podem desplaçar-nos totes 12.

Quina pista l’ha impactat més?

He anat a Gernika, Salamanca, Logronyo i Saragossa i la pista que m’ha agradat més és la del Perfumerías Avenida, tenen un pavelló que quasi sempre està ple, va ser un molt bon partit i ningú esperava que guanyéssim.

A Fontajau, però, està costant atraure l’equip tot i el bon paper.

És una enveja sana respecte a pistes com la del Permuferías. Fontajau se’ns queda gros, a la gent li costa, però els prop de 130 aficionats que van venir amb nosaltres a la Copa eren els més sorollosos, tot i ser minoria en respecte a les altres aficions.

Amb la Copa de la Reina tancada, l’objectiu és el títol de lliga?

Sí, tot i que guanyar-la és difícil, ens vénen uns partits complicats.

Anar a Europa és el següent pas?

Per classificació teníem la plaça guanyada aquesta temporada, però es necessiten molts diners. El problema no és que només el club hagi de fer un pas endavant, sinó també institucions i patrocinadors, ja que viatjar per Europa comporta moltes despeses.

Amb quina companya de l’equip es fixa?

Amb Noemí Jordana, perquè és base com jo. Té ànima d’entrenadora i cada error que faig m’ho corregeix explicant-ho. Aprenc fixant-me en el que fa; és una passada perquè ho fa tot bé, sempre troba solucions. Abans em fixava amb Laura Antoja, que ara és la fisioterapeuta, havia jugat en el club fa uns anys i era una jugadora de l’estil de Jordana.

És fàcil compaginar la vida d’estudiant de CAFE amb la de jugadora de l’Uni Girona?

Sí, vaig a classe només als matins i els entrenaments són a la tarda. Per anar a Copa, vaig perdre’m un dia de classe. Per ser esportista d’elit et deixen canviar els exàmens i tens un tutor, però no és el meu cas, perquè no tinc aquesta condició. Tinc fitxa del Santa Eugènia, però bé, a la universitat ja saben que jugo a bàsquet amb l’Uni.

En un cap de setmana pot estar jugant amb el filial, a Primera Catalana, a fer-ho al primer equip, de LF1. Com afronta aquest canvi?

És complicat, has de canviar el xip, però en el CESET intento posar en pràctica allò que he après durant la setmana i que no podria fer amb l’Uni. El salt és massa gros, però no t’hi pots capficar, ja que va bé tenir un filial perquè pel contrari no agafaria rodatge.

Està nerviosa quan li toca jugar amb l’Uni?

No, surto bastant tranquil·la, perquè no m’imposo cap pressió. Sé que si surto, haig de fer el màxim que pugui per sumar, ja sigui amb una assistència, un rebot...

Té contracte amb el club?

No tinc contracte, tinc fitxa amb el Santa Eugènia. Quan s’acaba la temporada, parlem del que farem a la següent.

Es marca algun termini màxim per seguir amb aquest rol?

Em marco anar jugant minuts cada cop més, és difícil de plantejar perquè haig d’escollir. Per exemple, jugar molts minuts amb un equip de Copa Catalunya o estar amb un club com l’Uni, on no jugui gaire en el primer equip, però en canvi estar entrenant sempre amb elles. Vaig decidir aquesta segona opció, aquest rol no em suposa res, sóc conscient que l’any passat estava jugant a Primera Catalana i ara poder fer-ho a LF1 és un regal, m’estic emportant experiència i molts coneixements.