Amb tota seguretat Ramon Jordana no ho admetria mai en públic. El veterà entrenador de l'Spar Citylift Girona apel·laria a la seva llarga carrera a les banquetes per recordar infinitat de partits que, a parer seu, es van resoldre més brillantment. Però, portes endins, Jordana deu estar molt orgullós de la victòria de l'Uni contra el Gran Canària d'ahir a Fontajau (81-71) en un partit on les dues grans estrelles del conjunt gironí, almenys per números, Ify Ibekwe i Vanessa Gidden no van saber fer l'esforç de jugar amb molèsties físiques, forçant així l'espectacular reacció de la resta del vestidor que va tombar les canàries amb una gran actuació coral que va portar l'Uni a sumar la seva novena victòria de la temporada amb una brillant Noemí Jordana - set triples que, encara que tampoc ho digui públicament, també devien omplir d'orgull el seu pare- i el pas endavant de Carbó, d'Iho López, de Bou, de Chambers en el millor partit de la temporada, de Jael Freixanet, amb una incidència en el joc com feia molt temps que no tenia, i d'una gran Vita Kuktiene a qui només Benice Mosby (Gernika) va impedir ser l'MVP de la jornada.

I, precisament, un triple de l'aler pivot lituana a falta de menys de dos minuts posava el 77-69 i tancava una victòria que l'Uni va començar a gestar en un primer temps on va anotar molts més bàsquets de tres punts (8) que no pas cistelles de dos (3); i va saber no deixar escapar en el tercer quart quan el Gran Canària més fort premia l'accelerador a través de les ratxes d'encert de Yurena Díaz i, sobretot, de Robin Parks, que va encadenar deu punts gairebé consecutius. Una base, Díaz; una aler, Parks, altres exteriors com Juno, Gimeno o Mongo... el Gran Canària no va saber, o no té arguments més tot i els molts centímetres de les seves pivots, fer mal a l'ahir punt dèbil de l'Uni, el joc interior, i les gironines van poder superar el moment crític del tercer quart per arribar amb opcions al final en què, un dia més, van ser les més llestes a l'hora de jugar-lo.

Primer Jordana, amb el setè dels seu set triples d'ahir, després Carbó amb un bàsquet a quatre metres, i finalment el decisiu triple de Kuktiene, poc després de sortir de la banqueta després d'uns minuts de descans, van permetre a l'Uni passar del 69-69, on les visitants hi havien arribat de la mà de Parks, a un 77-69 que els hi donava una victòria que, durant molts minuts de partits, poca gent veia clara ahir al migdia a Fontajau.

I és que amb només Vita Kuktiene, Jael Freixanet i la jove Iho López en el joc interior semblava fàcil preveure que les gironines acabarien traient aigua per poc que els triples deixessin d'entrar. Però, per a desesperació del tècnic visitant Domingo Díaz, això no va passar i l'Uni jugant sense trepitjar mai la zona - Kuktiene i Freixanet tenen el seu hàbitat natural a la línia de tres punts, i renunciant al rebot ofensiu (1 en tot el partit) - va exhibir el joc ofensiu més ben definit conceptualment de la temporada, mai va fer por buscar una passada més per trobar el millor tir alliberat possible, a més de córrer molt bé la trancisió amb Carbó i, especialment, amb una Chambers que tot i no estar gaire encertada en els triples (2/9) es va exhibir amb el seu sorprenent repertori de moviments en els 1x1. Amb tot, al final, la novena victòria no va arribar gràcies a cap habilitat especial d'una jugadora concreta sinó a la fiabilitat mental d'un experimentat grup que mai, o gairebé mai, falla en els finals de partit.