El Club Bàsquet Adepaf va fer efectiu, fa dues setmanes, el relleu a la presidència. El figuerenc Oriol Rabert, de 36 anys i amb passat recent en el club com a entrenador i jugador, passa a ser el nou president en substitució de Jordi Sayó. A Rabert l’acompanyen un grup de jugadors de la seva quinta a la nova junta.

En quin moment es planteja ser el president de l’Adepaf?

Aquest any tenia la intenció de prendre’m un any sabàtic. La temporada passada entre feina i lesions vaig jugar vuit partits.

Quan fa el pas?

La junta anterior considerava que havia acabat un cicle i ningú volia agafar el relleu. En un principi ho veia complicat, perquè és molt més diferent passar de jugador a president, que no de jugador a entrenador.

El relleu ha estat ràpid.

Al final tots ens vam anar animant. La intenció era fer un canvi progressiu, començar a entrar al gener-febrer, però els esdeveniments han anat més ràpids. La junta que hi havia seguirà col·laborant encara.

Qui l’acompanya?

Som gent d’entre 35-36 anys, exjugadors de l’Adepaf i que tots hem jugat junts algun cop, excepte Joan Aguer, que es manté de l’anterior junta. Xavi Vallmajó ja hi era al final de la temporada passada, és el jugador de més nivell que hi ha hagut els últims anys aquí i ha estat una ajuda perquè entréssim en el club.

Tot i que ja hi era com a jugador, com s’ha trobat el club?

El més important era que no hi hagués un deute a l’entitat i la veritat és que estem molt tranquils perquè ens hem trobat un club totalment sanejat.

Quins reptes es plantegen en l’àmbit esportiu?

Hi ha molta competència, a prop hi ha les Escolàpies i el Vilafant, però com més siguem millor, és bo pel bàsquet. Aquest és l’any que tenim menys equips, però intentarem invertir la situació. Volem potenciar el bàsquet a les escoles, fer una xarxa de treball amb els més petits.

El sènior masculí, en hores baixes després de dos descensos seguits.

Fa deu anys que els jugadors de la província, quan hi havia diners, anaven a EBA o LEB. Ara, no es paga tant i el nivell de Copa Catalunya i Primera Catalana ha pujat molt. Tenim un sènior A totalment nou, de l’equip de fa dos anys no queda ningú i té bastant marge de millora. Tant de bo en 4-6 anys puguem estar lluitant per tornar a Copa Catalunya.

Es plantejaria tornar a despenjar les sabatilles?

(riu) No, ja he arribat al final de la meva trajectòria.