En plena adolescència, en la seva etapa al futbol base del Vilobí, Marc Vallhonesta (Sils, 1986) somiava amb la possibilitat, algun dia, de vestir la samarreta del primer equip del club selvatà. Tastar la Tercera Divisió era un somni, una meta a l'horitzó que, tot i anhelar-la, la veia encara llunyana. Amb el pas dels anys, no només sap què vol dir barallar-se pels camps de Tercera, sinó que també ha acumulat un bon grapat de minuts a Segona B, fins al punt de convertir-se en un dels artífexs de l'històric ascens del Llagostera a la categoria de plata. El central gironí encara li costa creure's que la temporada vinent podrà debutar a Segona A. És el que més desitja. Vol fer-ho amb l'equip blaugrana, però tampoc amaga que tornar al Girona, una possibilitat ben real, és un caramel força suculent al qual tampoc li faria cap lleig.

Fa uns quants anys que està en això del futbol, però no em negarà que aquesta última ha estat una temporada espectacular. Potser la millor que ha viscut mai?

Sí, ha estat el meu millor any, tant en l'aspecte individual com també col·lectiu. Tot plegat ha estat increïble i ningú s'esperava que poguéssim arribar fins on hem arribat. Ha estat un any molt llarg, hem aconseguit un èxit sense precedents. Però això s'ha acabat i ara ens toca descansar.

Ja es creu el que han fet? Pujar a Segona A no passa cada dia...

A vegades, encara no assumeixo realment el que aquest equip ha estat capaç de fer. Quan m'hi poso a pensar, sóc conscient que l'any vinent jugaré a camps històrics i contra grans equips.

Arribar tan amunt era un dels seus reptes esportius?

Quan jugava al Vilobí, encara en categories inferiors, em preguntava si seria capaç d'arribar algun dia amb el primer equip i jugar a Tercera. Hi vaig creure i no només ho vaig aconseguir, sinó que també he passat per un grapat de categories; des de Primera Catalana fins la Segona B. Ara m'ha arribat el moment de fer un salt més gran encara. Costa de creure, com li deia abans.

El camí no va ser gens senzill i van haver de superar un "play-off" ben complicat.

Sí, molt complicat. Després de perdre contra el Racing de Santander vam acabar una mica ?desanimats. Però una promoció és molt llarga i ens havíem d'aixecar si el que volíem era pujar. Ho vam fer de la millor manera possible, remuntant dues vegades i fent vibrar els nostres espectadors.

La remuntada contra l'Avilés va ser la clau?

Va ser el punt d'inflexió que ens va permetre aixecar de nou el cap.

Contra el Nàstic, quina batalla, no troba?

És cert. Quan vam perdre a Tarragona, tot i el resultat sabíem que encara teníem possibilitats. A casa, amb el 2-0 a favor, vaig pensar que ja ho teníem fet. Però amb el penal que em van assenyalar, em van entrar els dubtes. Sort del gol d'en Nuha. Va ser increïble.

Què me'n diu de tot el que va passar abans, durant i després de l'eliminatòria contra els tarragonins, amb les crítiques i queixes dels seus jugadors, tècnics, directius i l'entorn?

La veritat és que amb aquesta mena de temes prefereixo no entrar. Suposo que tot plegat va ser fruit de la tensió i és força normal que passin coses com aquestes. Jo me'n mantinc al marge i és un tema del passat.

Abans deia que tenia molt clar que la temporada vinent jugaria a Segona A. Té contracte amb el Llagostera?

Sincerament, a dia d'avui estic de vacances i molt desconnectat de tot plegat. Ha estat un any molt dur i prefereixo la tranquil·litat. Amb el Llagostera se m'ha acabat el contracte i encara no hem parlat del tema.

No sap quina pot ser la intenció del club respecte a la seva situació?

En el seu dia, més o menys, des del Llagostera em van fer saber que no hi hauria cap problema per seguir i que molta gent renovaria. Crec i espero que podré seguir aquí. A mi m'agradaria molt.

Sembla que el Girona li va també al darrere. És una altra possibilitat que té en compte?

De moment no en sé res. Però mentre pugui jugar a Segona A, tant em faria anar a un lloc o se?guir a l'altre. Estaria encantat a tots dos llocs, tot i que he de dir que a Llagostera s'hi està molt bé.