Confessa que té una relació "d'amor-odi" amb el Girona, club on ha assolit èxits com els ascensos a Segona B i Segona A, i la permanència de la campanya 2011/12, però també fracassos que per sempre més el perseguiran com el cas Calle o l'escridassada de la grada el dia del Celta a la Copa (2009/10). Després de no renovar pel Nàstic a Segona B, va acceptar tornar a Montilivi per treballar de director esportiu fins que 10 dies més tard va anar-se'n al Sabadell, que li oferia el càrrec d'entrenador. Amb 42 anys torna diumenge a l'estadi, a la banqueta contrària.

Què no s'ha explicat encara sobre els motius del seu precipitat adéu a l'estiu?

Podem discutir la forma, però mai el fons. Estic al Sabadell per voluntat pròpia, per les meves ganes d'exercir la professió d'entrenador. Tinc per davant un projecte esportiu molt bo, que ha de créixer i que anirà a més... Potser sobta la manera com vaig sortir del Girona per anar-me'n a Sabadell però jo soc una persona d'intuïció i la meva intuïció em va dir deu dies després de tornar al club que havia d'agafar les meves coses i sortir de l'oficina.

Dir que se'n va anar perquè volia entrenar sona molt romàntic. No va ser, per exemple, una qüestió de diners? Es va precipitar acceptant l'oferta del Girona?

Qui em coneix sap que no em moc per diners, ho faig per altres valors. Sóc una persona generosa i molt altruista, he estat al Girona sense cobrar ni un duro. Jo volia entrenar i així ho vaig manifestar al club. Ells sabien de les meves negociacions amb el Sabadell i les coses sorgeixen i es fan quan sorgeixen i es fan. No me'n penedeixo, va ser una decisió encertada.

Que n0 se'n penedeix d'haver anat al Sabadell ja m'ho imaginava... però ho fa d'haver tornat al Girona sense tenir-ho clar?

Les decisions les prens en funció de la informació i les experiències que tens. Quan vaig acceptar tornar al club per ser director esportiu em va semblar una decisió encertada. En aquell moment. Després quan les coses porten un altre caire i les coses es precipiten d'una altra manera la meva intuïció em porta a un projecte nou. Sense retrets i agraït per l'oportunitat que m'havia donat el Girona.

Hi havia un contracte firmat?

Havíem firmat una declaració d'intencions, que no tenia cap validesa, però encara no s'havia formalitzat la contractació.

Potser això va facilitar la seva sortida. Amb un contracte firmat hauria estat més difícil.

No, hauria passat el mateix. En aquesta vida sempre he fet el que he volgut i, per tant, el Girona no podia ser un entrebanc perquè jo fos feliç.

M'està dient que, per una vegada, el Girona no era motiu de felicitat sinó d'infelicitat?

El Girona va facilitar les coses perquè jo fos feliç. Gran part del que sóc a nivell personal i professional ho dec al club. Quan parlo d'una relació d'amor-odi espero que la gent pensi que jo tinc els meus motius per acceptar un altre projecte. El mercat laboral és lliure i els desitjos de les persones, també.

Això no ho discuteix ningú. Una altre cosa, però, podrien ser les formes. Deu dies abans d'anar-se'n, quan va ser presentat, va declarar el seu amor pel club i va assegurar que era allà on volia ser. Això és el que potser no entén l'afició.

Jo en aquell moment vaig dir el que sentia, com ara. El meu primer contracte amb el Girona és de l'any 2005/06. Hi he viscut ascensos frustrats, ascensos a Segona B i a Segona A, he col·laborat gratuïtament a la permanència de l'equip dues vegades, he passat per moments d'impagament i per moments de glòria i èxit. Qui m'estima ja ho sap. Qui no em coneix entenc que pugui estar molest. Si es volen quedar amb aquells deu dies de treball i no amb la relació de set-vuit anys anterior, fent la feina amb absoluta devoció pel club, m'és igual. Tinc la consciència molt tranquil·la. Ara em toca treballar en un altre projecte. Espero i desitjo que els resultats acompanyin al Sabadell i al Girona.

El Girona li deu alguna cosa?

No. Els compromisos que m'han plantejat sempre s'han complert. No ens devem res. No seré a la cua dels creditors. Quan he pogut denunciar no ho he fet i sempre m'he adaptat a les necessitats del club sense discutir ni un cèntim. Desitjo que el pas pel concurs de creditors sigui un pas enrere per sortir enfortits.

Si tantes ganes tenia d'entrenar i el Girona buscava tècnic per l'adèu de Rubi, perquè no proposava assumir vostè l'equip? Podien haver recuperat allò del manager general!

Se'n va parlar, jo puc proposar, però qui ha de disposar és qui té poder de decisió. Equivocats o no, al final no es va contemplar aquesta opció. Ells volien un director esportiu i un tècnic. Vaig entendre l'essència del què volien i no hi vaig donar més voltes.

No li feia il·lusió tornar a treballar amb Ricardo Rodríguez? Podien haver tornat a fer el tàndem de l'ascens a Segona B.

Esclar que m'hagués agradat treballar amb Ricardo. El Girona està en molt bones mans. És un dels millors entrenadors de la categoria i si el deixen treballar i els resultats l'acompanyen farà molt bona feina. Però no s'ha de comparar aquest any amb el passat. Tornant a la pregunta, no vaig plantejar-me això del tàndem, només hi vaig tenir unes negociacions pròpies entre club i entrenador per lligar el seu fitxatge.

Era la primera opció?

Sí, i va ser una proposta de Sergi Raset. Ell tenia contracte a Arabia i al final va poder rescindir i fitxar pel Girona.

Com li va dir, dies després d'haver-lo fitxat, que havia decidit anar-se'n a un rival de la mateixa categoria com a tècnic?

No li vaig dir res. No volia donar cap símptoma de debilitat enmig de la negociació. Simplement quan ell em preguntava coses, el derivava a Raset. Jo vaig pensar que era millor sortir del mig i esperar que es concretés el fitxatge. Quan jo me'n vaig anar ell ja havia firmat. Després sí que vam parlar. Tenim pendent una conversa que no farem aquesta setmana (riu). Només tinc paraules d'agraïment cap a ell. Quan vaig estar a l'atur -des de la seva primera sortida del Girona, abans d'anar al Nàstic- va ser de les poques persones que em va ajudar, fent algunes gestions que no van reixir per tal que trobés equip.

Això és un amic.

Jo li considero. Hi tinc una estreta relació.

Vostè es va espantar per la marxa de peces clau (Luso, Acuña, Benja, Tébar) o per la possibilitat d'entrar en concurs de creditors, com finalment ha passat?

Jo em creixo en circumstàncies adverses. Hi va haver moltes dificultats per renovar jugadors. Però quan jo vaig marxar, en Sergi ho va fer molt bé. Durant els meus deu dies hi havi un punt mort en les negociacions, no avançavem. En alguns casos, com el de Luso, el seu representant no es va portar bé. El Girona mai va tenir opcions de res. Ni ens va escoltar, ens va despreciar amb poca cortesia. I a Luso l'havien agafat de Segona B i l'haviem portat a Segona. Jo vaig parlar amb Luso en persona però el seu representant no va voler saber res del Girona.

Després de salvar l'equip la temporada 2011/12 no arriba a un acord de renovació i surt del club criticant el Consell i al president Joaquim Boadas, a qui li va dir hipòcrita. No li va estranyar que el tornessin a venir a buscar? Ja havien llimat les diferències?

Si d'alguna cosa estic penedit és de la roda de premsa on vaig dir coses que em podia haver estalviat. Ara he madurat, però en aquell moment ho pensava... tot i que vaig tenir després l'oportunitat d'arreglar allò que s'havia espatllat. El Girona es va posar en contacte amb mi, hi va haver unes negociacions i es va arribar a un acord.

El seu únic fitxatge durant els 10 dies de feina va ser Matamala. Se l'enduria a Sabadell?

No, per la senzilla raó que ell tampoc vindria. És un futbolista extraordinari, titular a qualsevol equip de la Lliga Adelante. Va tornar per ser a prop de casa i perquè és a casa seva. No vaig tenir temps de fer cap més operació, només iniciar les gestions amb Eloi.

Vostè va viure els crits de "Salamero dimissió!" però també va passar a ser un heroi amb la salvació de l'equip el 2012. Quina rebuda espera ara?

He vist tres dels quatre partits que el Girona ha jugat a casa i ningú mai m'ha dit res. Visc entre Sabadell i Girona i quan estic aquí passejo i mai he tingut cap problema. Al contrari, hi ha gent que m'ha felicitat i m'ha desitjat sort. No entendria que algú s'amagués en la massa social per insultar-me. Però si és així, benvingut sigui: mentre gastin energies amb mi no animaran el seu equip.