Una cosa complicada en futbol, i també en la vida, és fer anàlisis per obtenir conclusions valorant els resultats però identificant els camins, les causes, que t'hi han portat i les coses que fas bé i les que fas malament. Vull dir que malauradament molt sovint quan un equip guanya clarament un partit, tothom conclou que ho ha fet tot bé -i es genera una eufòria general- i quan un equip perd clarament un partit, tothom conclou que ho ha fet tot malament -i aleshores es genera una decepció general-. I no és exactament així. Pots guanyar clarament un partit i no necessàriament has d'haver jugat molt bé; i pots perdre clarament un partit, i no necessàriament has d'haver jugat molt malament. En aquest sentit, aquesta victòria en l'estrena del Barça a la lliga cal dimensionar-la correctament.

Quant a aspectes positius, n'hi ha molts: l'equip va fer una pressió alta i per tant sovint va poder recuperar pilotes molt endavant; l'equip va ser més agressiu que el rival i per tant sovint va guanyar les pilotes dividides; la circulació de pilota va ser molt neta, fins i tot a prop i dins l'àrea rival, i per tant va poder ser molt eficient en l'última passada i en la definició; el Barça va gestionar bé l'amplitud i la profunditat: extrems i laterals alternaven l'atac per dins i per fora, i es produïen passades a l'espai, i l'equip va alternar la combinació curta i la combinació llarga -joc directe-. A més, no és irrellevant que Cesc i Alexis, dos jugadors qüestionats, juguessin a un nivell òptim: és rellevant perquè haurien de ser importants. I tampoc no és irrellevant que Messi descansés quan el partit ja estava resolt: el petitó pot mantenir així un nivell de frescor més alt i continuat que la temporada passada.

Un rival poc competent

No obstant això, cal fer algunes consideracions. D'una banda, aquestes virtuts de l'equip es van produir en un partit contra un rival molt poc competent: sense capacitat de variació en el sistema tàctic, ni en el defensiu ni en l'ofensiu, en relació amb el resultat: el Llevant va fer el mateix des del primer fins a l'últim minut; sense cap capacitat de mantenir la possessió de la pilota: el Barça l'ofegava quan perdia la pilota i la recuperava molt ràpidament; molt tou i poc agressiu: va fer les mateixes faltes el Llevant que el Barça, quan amb una possessió del 75 % favorable als blaugrana, tu has de fer moltes més faltes que el rival, i finalment innocent, fent un penal absolutament innecessari o regalant una pilota en la sacada d'una falta en zona defensiva en un malentès entre defensa i porter.

D'una altra banda, evidentment el partit no ho va exigir i probablement l'equip no té els jugadors per fer-ho, però el Barça continua no tenint variació tàctica, canvi de registre o pla B: considero que s'hauria de tenir un "9" tradicional per poder jugar, quan calgués, amb un joc més directe, per tenir més opcions de rematada en pilotes centrades a l'àrea, per fixar els centrals i alliberar encara més Messi o per ser més potent en l'estratègia ofensiva i no estar condemnat a servir tots els córners amb passada curta -als córners en atac només entrava amb 4 jugadors: per què no hi anava Mascherano, que també va bé de cap?

I, finalment, encara diria que em preocupa que l'entrenador digui que és un enamorat dels conceptes del Barça -cosa que està molt bé- però també que simplement vol recuperar elements en el joc que l'equip havia deixat de fer -cosa que també està molt bé- sense aportar elements nous i diferencials. I aquests darrers són fonamentals per tal que un entrenador millori les prestacions d'un equip.

Bé, això acaba de començar i ha començat bé. En parlem.