L'espanyol Marc Márquez (Repsol Honda RC 213 V) va augmentar el seu avantatge en la classificació provisional del mundial a l'imposar-se en el Gran Premi d'Indianapolis de Motogp, la seva tercera victòria consecutiva i la quarta de la temporada.

Una vegada més, el català va donar mostres d'haver planificat a la perfecció la carrera, tercera que es disputa als Estats Units, pel que ha aconseguit el triomf en tots els grans premis americans de la present temporada, en aquesta ocasió per davant de Dani Pedrosa (Repsol Honda RC 213 V) i Jorge Lorenzo (Yamaha YZR M 1).

Va avisar després de les proves oficials i va complir amb el seu objectiu quan es va apagar el semàfor el campió del món Jorge Lorenzo, qui va ser el més ràpid en la sortida per davant dels dos pilots de l'escuderia Repsol Honda, Dani Pedrosa i Marc Márquez, que una vegada més no va fer valer la seva privilegiada posició en la formació de sortida.

Després d'ells el duo de l'esquadra francesa Tech 3, els britànics Bradley Smith i Cal Crutchlow, sobre sengles Yamaha YZR M 1 i per davant de l'espanyol Álvaro Bautista (Honda RC 213 V).

L'italià Valentino Rossi (Yamaha YZR M 1), mentrestant, es veia relegat a la novena plaça, superat també per l'alemany Stefan Bradl (Honda RC 213 V) i el nord-americà Nicky Hayden (Ducati Desmosedici), encara que a aquest el va superar l'italià dues voltes més tard.

Al capdavant, Lorenzo sabia que era important intentar mantenir ell el ritme per evitar que els seus rivals d'Honda es marxessin a les primeres de canvi en un circuit que els resulta molt més propici i ho va aconseguir, encara que ja es podia apreciar que Marc Márquez semblava estar esperant el moment oportú per llançar el seu propi atac, si bé abans ja va fer la seva primera volta ràpida en el quart gir amb 1:39.464, a la que va contestar Lorenzo en la següent amb idèntic temps.

No va ser fins al novè gir, el mateix en que Bautista va superar a Cruchtlow per posar-se quart, quan Márquez va avançar a Pedrosa i va a anar directe per Lorenzo, darrera del qual va aguantar, com si estigués estudiant els seus punts febles, fins a la tretzena volta, en la qual es va acostar a ell al final de la recta de meta per obrir-se a la primera corba i guanyar-li la posició al seu rival en la següent.

La carrera estava ja sentenciada doncs encara que Lorenzo i Pedrosa van aguantar el tipus darrera del debutant de la temporada, cap dels dos va poder contrarestar l'eficàcia de pilotatge del seu rival, que va marcar el ritme en les catorze voltes que encara quedaven per al final de la prova, en més d'una ocasió amb volta ràpida inclosa, sense cometre la més mínima errada.

Així, l'interès de la carrera es va traslladar a la baralla per la segona i la quarta plaça.

Pedrosa es va donar un respir després de Lorenzo per acostar-se a ell a tres voltes del final, quan li va ensenyar per primera vegada la roda de la seva Fonda i a dues voltes del final el pilot de Repsol va superar al campió del món per consolidar-se en la segona plaça.

Per la quarta posició, l'espanyol Bautista i l'anglès Crutchlow es van avançar diverses vegades però amb un ritme idèntic tots dos van arribar fins a les voltes finals sense adonar-se que la seva baralla havia beneficiat Valentino Rossi, qui es va poder col·locar després del seu rebuf a quatre voltes del final.

Rossi, novè en el primer gir, va guanyar dues posicions en superar a Nicky Hayden i Bradley Smith i després va agafar l'alemany Bradl, el que li va permetre albergar l'esperança d'arribar fins a la parella que anava per davant i després de superar a Bautista va intentar fer-ho amb el britànic, però es va esmunyir i el seu rival va recuperar la posició, encara que li va servir de poc, ja que uns revolts després l'italià va tornar a l'atac i per seixanta mil·lèsimes de segon va deixar després de la seva estela al pilot anglès, amb Álvaro Bautista sisè.

L'espanyol Aleix Espargaró (ART) va tornar a ser el millor en la categoria CRT (Claiming Rules Team) en aconseguir la dotzena posició, en tant que Héctor Barberá (FTR) va acabar setzè.