Hi havia certes expectatives per conèixer el primer onze de Ricardo Rodríguez en un partit oficial amb el Girona. Amb alguns lesionats i uns quants dubtes, d'efectius no en tenia massa l'entrenador asturià, però sí de variants i possibilitats. Els espectadors que enfilaven fins a Montilivi es preguntaven amb quines cares noves es trobarien, qui seria el substitut de Jandro o, entre d'altres dubtes, quin seria el dibuix que els blanc-i-vermells utilitzarien contra l'Alabès. Al final, moltes cares conegudes i pocs experiments, però una novetat que va sorprendre a més d'un. El jove Carles Mas va ser l'escollit per ocupar una de les dues places de l'eix de la defensa en un onze amb tres fitxatges (Matamala, Bordas i Timor) i amb Richy, central de vocació, signant una bona actuació com a migcentre defensiu.

Ricardo estava obligat a retocar la defensa. Chus Herrer, central indiscutible, arrossegava unes molèstiques que no desapareixen amb el pas dels dies. La presència de l'aragonès estava gairebé descartada. A més, Iván López, era baixa per lesió. Per tant, calia fer invents al darrere. A l'hora de la veritat, el tècnic va decidir apostar per Carles Mas, un jugador que només ha disputat un partit a Segona A (contra el Reial Madrid Castella, el curs anterior), però que ahir va signar una notable actuació. Migue el va acompanyar a l'eix, mentre que el polivalent Juanlu va ser l'encarregat d'ocupar el lateral dret. Aquest moviment de peces va traslladar Richy al mig del camp. El gallec, que ja havia ocupat aquest rol durant la pretemporada, va fer-se un tip de tallar pilotes i de distribuir en llarg, recordant, en algunes ocasions, al millor Luso, el gran descobriment de l'última temporada.

I si al darrere hi va haver moviments, a dalt Ricardo també va fer de les seves. Hi havia certs dubtes a l'hora d'endevinar si l'entrenador situaria Chando o si, per contra, apostaria per un fals nou al davant. A l'hora de la veritat, aquesta última va ser l'opció per la qual va decantar-se el cos tècnic, deixant el mallorquí a la banqueta i atorgant la responsabilitat de veure porteria a Bordas, secundat per Felipe i Jofre a les bandes.

De cares noves a l'onze, ben poques. Vuit han estat les incorporacions d'aquest estiu, però a l'hora de la veritat, en l'estrena a la Lliga, Ricardo va apostar pel bloc de l'última campanya, donant entrada només a David Timor i Jordi Matamala com a nouvinguts. A la banqueta esperaven la seva oportunitat Chando, Ramalho i el porter Palatsí. La convocatòria la completava un quartet amb accent gironí: Eloi Amagat, Pere Pons, Juncà i Fran Pérez.

Va ser a la segona meitat, amb el pas dels minuts i amb el marcador ja a favor dels locals, que Ricardo va decidir moure fitxa i moure la pissarra. Chando i Ramalho, dos dels fitxatges d'aquest estiu, van debutar en partit oficial amb la samarreta del Girona; el primer per fer de referència, mentre que el basc va ocupar el lateral dret, desplaçant Juanlu a l'extrem. Juncà, en els últims minuts, va convertir-se en l'últim canvi.