Tancada l'etapa de dos anys "molt intensos" a Girona, Ion Vélez (Tafalla, 1985) es retrobarà demà amb el seu passat més recent. Un mes i escaig després de jugar-se l'ascens a Montilivi, el davanter, ara a les files de l'Alabès, s'enfrontarà al seu exequip en un duel que considera d'allò més "especial". Amb els records encara a flor de pell, Vélez no sap encara què farà si marca un gol, però té ben clar que s'hi presentarà amb ganes no només de retrobar-se amb antics companys, sinó de donar un cop de mà al seu actual club per intentar sumar els tres primers punts de la temporada.

Passades unes setmanes de pretemporada, com li van les coses per Vitòria?

Bé, molt bé. Hi estic a gust i he tingut la sort de començar a treballar des de bon començament. Pel que fa la resta, com cada estiu; les pretemporades sempre són dures al principi, quan un s'ha d'aclimatar, però van millorant amb el pas dels dies.

Un cop queda lliure del Girona, el seu futur podia haver estat qualsevol. Haver anat a l'Alabès, tan a prop de casa, ha estat un avantatge?

Sí, sí. Tornar a casa ha estat vital. La meva primera opció era venir aquí. Tot va ser molt ràpid; tenia d'altres propostes, però no m'ho vaig pensar ni dues vegades.

Miri que molts jugadors diuen això cada cop que canvien d'equip. Me'n puc refiar?

I tant! És cert que se sol dir [riu], però en aquesta ocasió ha estat així. Poder jugar a Vitòria, tan a prop dels meus... Era impossible pensar-m'ho massa.

I quan segurament no li deu haver donat temps de canviar el xip, li toca tornar a Girona. Com ho porta?

Molt bé, però és cert que ha estat molt aviat. Serà un partit especial que espero des que va sortir el calendari. Només veure que al començar havia de tornar a Montilivi, ja me'n vaig fer a la idea.

Amb ganes de tornar?

Sí, moltes. No només per jugar-hi, sinó per veure els companys una vegada més. Hi he deixat a molt bona gent i el record que en guardo és boníssim.

Expliqui's.

Doncs perquè hi he viscut dos anys molt intensos. El primer, sobretot per la greu lesió que vaig patir i el suport de la gent que va voler estar al meu costat. No només del vestidor, sinó tota les persones del club i l'afició. I de l'any passat què he de dir; va ser una temporada espectacular en la que tots plegats vam gaudir molt.

Fa poques setmanes, va trepitjar Montilivi per enfrontar-se a l'Almeria amb l'ascens a Primra en joc. Divendres, ho tornarà a fer però amb una altra samarreta i amb un objectiu ben diferent...

Sí, quin canvi! Serà estrany, no ho nego. A més, fa molt poc temps d'això i pràcticament no he pogut desconnectar de tot plegat. Però porto molts anys jugant i, si em toca jugar, em posaré el xip de l'Alabès.

Abans em comentava que a Girona ha viscut dos anys boníssims que van posar el punt i final aquest mateix estiu al no renovar-li el contracte. Això el va molestar?

La veritat és que no li guardo cap mena de rencor a ningú. Són coses que passen, decisions que es prenen en el club i que jo, com a futbolista professional, he d'assumir. Només li diré que ara mateix, vestint la samarreta de l'Alabès, estic feliç.

Posi's en situació. Primera jornada de Lliga a Montilivi, Alabès i Girona empaten i arriben els últims minuts. Vostè marca el gol de la victòria del seu equip. Quina serà la seva reacció?

Jeje (somriu). Suposo que ho celebraré, és clar. Però no sé realment què és el que faré. Li tinc molt de respecte al Girona, però també en tinc per al meu actual equip, l'Alabès, al qual em dec.

Com veu el Girona actual?

Bé, força bé. És cert que ha patit molts canvis, però també és veritat que hi segueix força gent de l'any anterior. Imagino que al vestidor voldran emular la gran temporada anterior. Per a nosaltres, l'Alabès, visitar Montilivi és una sortida difícil, així que amb això li ho dic tot.

I com arriba l'Alabès a aquesta primera jornada?

Bé, amb molta il·lusió i preparat per sumar els tres primers punts. Som conscients que acabem de pujar i encara no tenim un objectiu definit. Com va fer el Girona el curs anterior, sortirem cada cap de setmana a pels tres punts i esperem tenir una bona regularitat. L'Alabès, com el Girona, també ha disputat una fase d'ascens i ha tingut menys temps per descansar. Portem setmanes treballant, cada cop amb més confiança i esperem començar amb bon peu.