Joan Saubich (Sarrià de Ter, 1989) és una de les grans promeses de l'handbol estatal. Format a les categories inferiors del Barça, els seus 156 gols la temporada passada el van convertir en el quart màxim golejador d'Asobal. Després de dos anys a Osca li arriba una gran oportunitat per seguir creixent de la mà del Naturhouse, que està cridat a ser el gran rival dels blaugrana i que disputarà la Lliga de Campions.

L'any passat va ser una de les revelacions del campionat i ara ha fitxat pel Naturhouse. Un altre salt qualitatiu a la seva prometedora carrera?

Sí, és un salt qualitatiu perquè jugarem la Lliga de Campions i serem dels grans equips de la lliga. Aquests aspectes van fer que em decantés per anar a Logronyo.

El gran jugador de la província és Albert Rocas. Es veu com el seu relleu?

De petit ja el tenia com un ídol. Quan jugava amb els amics deia "sóc l'Albert Rocas" (riu). Vaig tenir la sort de coincidir amb ell al Barça. Ell ho ha guanyat tot i a mi em queda molt per fer encara. El tinc com un referent. El que ha aconseguit és impressionant, ha arribat molt amunt.

Amb la desaparició de l'Atlètic de Madrid, la Lliga ha quedat coixa?

La Lliga cada cop està econòmicament més malament. Encara hi ha qualitat i molt nivell, però el Barça és molt superior a la resta, tant per plantilla com per pressupost.

Es veuen com el gran rival del Barça?

Plantar cara al Barça és dificilíssim. Tenen dels pressupostos més elevats d'Europa. Com dic, són molt superiors. Però sí que és cert que amb l'Ademar i algun altre estarem allà per intentar com a mínim plantar-li cara. Ens hem transformat en un referent, i més jugant la Lliga de Campions.

Com veu el seu nou equip i, en funció d'això, quins han de ser els objectius?

Veig un equip amb molt nivell. La veritat és que m'hagués agradat que seguís l'Atlètic de Madrid per plantar-los cara i intentar lluitar per algunes coses amb ells. A la Lliga de Campions buscarem passar de grup (en passen quatre de sis). Ens ha tocat un grup assequible i el que volem és fer bon paper. A la Lliga i a la Copa hem de mirar sempre amunt per rendir al màxim.

Vostè s'ha format al planter del Barça. Li agradaria tornar al Palau?

Està clar. El Barça és l'equip on vols jugar sempre i més havent-hi passat. Però és molt aviat, el Barça és un premi que arriba quan ha d'arribar. Però ara sóc del Naturhouse i el que em toca és aprendre i treballar molt per poder fer el salt algun dia a un gran.

Es veu marxant a l'estranger?

No m'ho he plantejat però tampoc ho descarto. Si m'arribés una oferta esportiva i econòmicament interessant potser em decantaria per fer el salt. Però ara per ara no m'hi veig.

Està a punt de fer 24 anys. Quin és el seu gran somni com a jugador d'handbol?

Arribar a formar part algun dia del Barça i guanyar la Lliga de Campions, per exemple. Seria deixar un llegat a la gent i llavors sí que podria dir que sóc el relleu d'en Rocas! (riu). Ell ha guanyat el Mundial, la Copa d'Europa i ha pujat al podi olímpic. Seria un somni.

Quatre gironins a l'Asobal. Està bé o podria millorar?

Veig que hi ha molt nivell a l'handbol gironí. Quan puc vaig als pavellons per veure els joves. El nivell és molt bo però falta un trampolí per l'elit. Potser el Bordils ara que és a Plata ho serà. El problema és que molta gent no està disposada a marxar. El potencial hi és, hi ha nanos increïbles, però per molta qualitat que tinguis l'has de treballar molt bé per arribar a dalt.